Històries de la Terra Alta

Articles d'història contemporània de la Terra Alta

Disputes pel poder municipal a Corbera d’Ebre al tombant de segle (1897-1903) (1 de 2)

Política abril 15th, 2020

L’agost de 1897 era assassinat Antonio Cánovas del Castillo, president del govern i artífex del sistema de la Restauració. Un sistema que preveia l’alternança política dels dos grans partits, Conservador i Liberal, en el govern de l’Estat per tal d’erradicar la dinàmica dels pronunciamientos o cops d’estat de la política espanyola.

El tricentenari de la Mare de Déu dels Dolors de Vilalba (1718-2018)

Societat juliol 6th, 2018

Els passats dies 9 i 10 de juny Vilalba va celebrar el tricentenari de la capella de la Mare de Déu dels Dolors. De la mà de l’Associació Confraria de la Verge dels Dolors es van organitzar un segui d’actes que incloïen una exposició amb nombrosa documentació. Gràcies a aquesta magnífica iniciativa, he pensat a […]

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (1 de 2)

Societat setembre 22nd, 2017

El límits, les fronteres, d’estats i municipis han anat variant al llarg del temps. Res no és immutable. El 9 de novembre de 1853 una Reial Ordre va sancionar un d’aquests canvis de límits, modificant el de Vilalba dels Arcs en favor de la Pobla de Massaluca.

Els Voluntaris de la Llibertat i el carlisme al districte de Gandesa durant el Sexenni (1868-1872)

Militar setembre 8th, 2017

El 18 de setembre de 1868 el general Prim i l’almirall Topete iniciaven a Cadis un alçament militar que desembocaria en la Revolució de Setembre, la Gloriosa, que donaria peu al Sexenni Democràtic. A pobles i ciutats, centenars d’homes es van llençar al carrer per reclamar  transformés la societat, nodrint milícies populars armades que van ser conegudes […]

Arnes cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

Societat juny 30th, 2017

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

El Club Esportiu Gandesa (1930-1936) (1 de 2)

Societat juny 2nd, 2017

Les primeres notícies sobre un equip de futbol a Gandesa són de setembre de 1922 quan El Llamp informava de la victòria del SC Gandesa sobre el CD Móra d’Ebre en la disputa de la copa Ciutat de Gandesa. Possiblement es tractés de l’equip vinculat al Casal Gandesà, que en aquell dia va alinear a […]

Regiones Devastadas: Notes sobre l’actuació a Corbera d’Ebre

Societat maig 19th, 2017

Els estralls que la Guerra Civil va provocar arreu de l’estat van dur al govern de Burgos a crear la Dirección General de Regiones Devastadas el gener de 1938, quan el conflicte encara no havia acabat. L’objectiu era actuar allà on la guerra havia fet més mal i el front de l’Ebre va ser un […]

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (2 de 2)

Militar maig 5th, 2017

Els setges de Gandesa Amb l’evacuació de les seves poblacions d’origen, les milícies locals van ser reorganitzades formant el 1r Batalló Lleuger de Gandesa, enquadrades en set companyies que agrupaven als voluntaris dels pobles. Quatre d’elles van ser destinades a la defensa de Gandesa. En total sumaven uns 500 voluntaris comandats per Gaietà Arrea, el jutge de […]

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (1 de 2)

Militar abril 21st, 2017

El març de 1830 Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció, aprovada gairebé quaranta anys abans pel seu pare Carles IV. Aquesta mesura en derogava una d’anterior per la qual les dones no podien accedir al tron. Així, doncs, Ferran VII restablia la llei castellana recollida al segle XIII a las Partidas, que preveia que una […]

Filomena Tarragó, motí popular contra una mestra al Pinell

Ensenyament octubre 14th, 2016

El sistema educatiu dissenyat pels liberals durant el segle XIX deixava, en massa ocasions, als mestres en mans de les autoritats municipals. Aquestes eren les encarregades de pagar-los el sou, donar-los casa i, per tant, podien condicionar, i molt, la seva vida. Un poder que s’incrementava en el cas de les mestres, en una societat […]