Visites al bloc

  • 21.987

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

El Centro Unión Republicana de Batea (2 de 3)

Els primers anys

Malauradament, ni la premsa ni la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric Provincial, ens aporta gaire informació més sobre els primers anys de vida de l’entitat. A l’arxiu només es conserven les actes que, en teoria, s’havien d’enviar anualment per notificant els canvis de junta i els balanços econòmics. Diem […]

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal

La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de […]

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (2 de 2)

Els setges de Gandesa

Amb l’evacuació de les seves poblacions d’origen, les milícies locals van ser reorganitzades formant el 1r Batalló Lleuger de Gandesa, enquadrades en set companyies que agrupaven als voluntaris dels pobles. Quatre d’elles van ser destinades a la defensa de Gandesa. En total sumaven uns 500 voluntaris comandats per Gaietà Arrea, el […]

Filomena Tarragó, motí popular contra una mestra al Pinell

El sistema educatiu dissenyat pels liberals durant el segle XIX deixava, en massa ocasions, als mestres en mans de les autoritats municipals. Aquestes eren les encarregades de pagar-los el sou, donar-los casa i, per tant, podien condicionar, i molt, la seva vida. Un poder que s’incrementava en el cas de les mestres, en una societat […]

Les eleccions municipals de Caseres de 1879

La Restauració, endegada el 1875 sota la direcció de l’historiador i líder del partit Conservador Antonio Cànovas del Castillo, va mantenir, en la seva primera etapa, el sistema electoral censatari. És a dir, per ser elector calia demostrar una renda mínima, calculada a partir de les contribucions rurals, urbanes i industrials.

[…]

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (2 de 2)

Els efectes de la revolució i la guerra

Tres mesos després de l’esclat de la guerra i l’enfonsament de les institucions democràtiques, a la rereguarda republicana s’havia imposat un nou model socioeconòmic basat en les premisses dels partidaris de la revolució social, fos quina fos la seva tendència política: comunistes, anarquistes, socialistes, …

[…]

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (1 de 2)

L’alçament militar iniciat el 17 de juliol de 1936 al Marroc va fracassar, desfermant una guerra civil que va assolar tot el país. Cinc dies després l’onada de violència va arribar a Vilalba dels Arcs amb tràgiques conseqüències. Aquell dia van ser assassinats setze veïns del poble i fins a finals d’agost en moririen trenta […]

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el bienni progressista (1854-1856) (3 de 3)

El conflicte entre moderats i progressistes pel control de la Milícia

Fidel al sentiment progressista que inspirava la Milícia Nacional, el seu funcionament incorporava elements de democratització. Així, el 1836 s’establia, per decret, que la designació dels caps locals de cada milícia es faria mitjançant eleccions entre els seus membres. Alhora, els caps locals havien […]

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) (1 de 3)

El pronunciament militar dels generals O’Donnell i Dulce a Vicálvaro el juny de 1854 va posar fi a una dècada de governs moderats, retornant el poder als liberals progressistes. Aquests, amb el general Espartero presidint el nou govern, van restituir, entre d’altres, la Constitució progressista de 1837 i la Milícia Nacional.

[…]

La defensa antiaèria a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil

Derrotat l’alçament a Catalunya, el front de guerra es va desplaçar a l’Aragó, on van acudir les columnes de milicians organitzades a les principals ciutats del país. Malgrat la llunyania del front, la violència de la guerra aviat va colpejar la rereguarda catalana.

[…]