Visites al bloc

  • 25.326

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal

La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de […]

Vuit mestres terraltines del segle XIX

El que s’esperava d’una dona pagesa al segle XIX, i fins no fa gaire, era que fos el perfecte àngel de la llar: dur la casa, criar els fills i col·laborar en les tasques agrícoles quan aquestes ho requerien. El món femení es restringia a la llar i a l’entorn privat. Poques tenien l’oportunitat de […]

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (2 de 2)

Els efectes de la revolució i la guerra

Tres mesos després de l’esclat de la guerra i l’enfonsament de les institucions democràtiques, a la rereguarda republicana s’havia imposat un nou model socioeconòmic basat en les premisses dels partidaris de la revolució social, fos quina fos la seva tendència política: comunistes, anarquistes, socialistes, …

[…]

Les festes d’abans: la Festa Major de Gandesa de 1908

Durant molt temps la premsa escrita va ser el principal mitjà de comunicació de masses. Hi havia capçaleres a les principals ciutats, amb corresponsals a cada poble que hi enviaven cròniques sobre la realitat política, social i quotidiana. És així com, el setembre de 1908, el corresponsal de Los Debates va remetre al seu diari […]

El pacte de la fam: Joaquim Benedicto, un mestre contra l’ajuntament de Caseres

Fins a l’any 1902, tot i que l’Estat espanyol tenia totes les atribucions en matèria educativa, incloent la contractació dels mestres, els encarregats de pagar els seus sous eren els ajuntaments. Aquest pagament s’havia de fer, tal i com marcava la llei, a través de fons propis, sense cap subvenció ni ajuda de l’Estat.

[…]