Arxiu d'etiquetes: Governador

nov. 03

Notes sobre la Tercera guerra carlina a la Terra Alta

La revolució de setembre de 1868 i l’exili d’Isabel II va tenir efectes contradictoris entre el carlisme. D’una banda el triomf de la revolució, de tall liberal progressista, era una amenaça contra al catolicisme que impregnava l’ideari carlí, que va veure com esdevenia un referent per molts dels que rebutjaven el progressisme, incrementant el seu …

Continua llegint »

oct. 06

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de …

Continua llegint »

maig 19

Regiones Devastadas: Notes sobre l’actuació a Corbera d’Ebre

Els estralls que la Guerra Civil va provocar arreu de l’estat van dur al govern de Burgos a crear la Dirección General de Regiones Devastadas el gener de 1938, quan el conflicte encara no havia acabat. L’objectiu era actuar allà on la guerra havia fet més mal i el front de l’Ebre va ser un …

Continua llegint »

març 24

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (2 de 2)

El llistat de motius continua fent esment del pressupost municipal d’aquell exercici, que ascendia a només 299 escuts (748 ptes.), afegint que per al següent exercici encara s’hauria de reduir una mica més. En aquesta situació, sense l’ajuda de les administracions superiors, el consistori considerava que el municipi estava condemnat a desaparèixer.

Continua llegint »

febr. 24

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (2 de 2)

La intervenció de la Inspecció escolar Pocs dies després d’aquest atac des de la premsa, l’inspector provincial visitava la població per aclarir les diverses queixes presentades per la Junta local d’Instrucció Pública contra el mestre. De l’acta es desprèn que l’inspector va estar-se a Vilalba tres dies, per tal d’avaluar la feina del docent.

Continua llegint »

nov. 11

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (2 de 3)

1932, els republicans recuperen la idea Proclamada la República l’abril de 1931, a poc a poc, la situació política del territori va anar canviant i les diverses entitats republicanes que s’havien anat formant des de les primeries de segle es van reorganitzar. El gener de 1932 el diari republicà El Pueblo informava d’una assemblea de …

Continua llegint »

set. 30

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels arcs (2 de 2)

Un nou cementiri Deu anys després de l’ampliació practicada el 1889, el consistori presidit per Joan Blasco Puey es plantejava la necessitat de construir un nou cementiri. En un Ple celebrat a finals d’octubre ell mateix feia constar que dadas las malas condiciones higiénicas del actual por su situación inmediata al punto donde mana el …

Continua llegint »

set. 16

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels Arcs (1 de 2)

Hores d’ara, excepte a les grans ciutats, trobem normal que les cementiris es trobin fora de les poblacions, però no sempre va ser així. De fet, malgrat alguns intents impulsats des del regant de Carles III al segle XVIII, no va ser fins el 1857 que l’Estat liberal va ordenar el tancament del cementiris intramurs …

Continua llegint »

maig 27

Els fets d’Horta de 1919 (2 de 3)

Republicans i regionalistes a Horta A Horta tenim notícies de l’existència d’un nucli republicà des de, com a mínim, l’estiu de 1916, quan la premsa anuncià la visita de Marcel·lí Domingo a la població per impulsar la creació d’un centre local. Aquest ja era una realitat el novembre de 1917, amb el nom de Centro …

Continua llegint »

abr. 01

Les eleccions municipals de Caseres de 1879

La Restauració, endegada el 1875 sota la direcció de l’historiador i líder del partit Conservador Antonio Cànovas del Castillo, va mantenir, en la seva primera etapa, el sistema electoral censatari. És a dir, per ser elector calia demostrar una renda mínima, calculada a partir de les contribucions rurals, urbanes i industrials.

Continua llegint »

Entrades anteriors «