Visites al bloc

  • 22.932

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

Notes sobre la Tercera guerra carlina a la Terra Alta

La revolució de setembre de 1868 i l’exili d’Isabel II va tenir efectes contradictoris entre el carlisme. D’una banda el triomf de la revolució, de tall liberal progressista, era una amenaça contra al catolicisme que impregnava l’ideari carlí, que va veure com esdevenia un referent per molts dels que rebutjaven el progressisme, incrementant el seu […]

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal

La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de […]

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (2 de 2)

La intervenció de la Inspecció escolar

Pocs dies després d’aquest atac des de la premsa, l’inspector provincial visitava la població per aclarir les diverses queixes presentades per la Junta local d’Instrucció Pública contra el mestre. De l’acta es desprèn que l’inspector va estar-se a Vilalba tres dies, per tal d’avaluar la feina del docent.

[…]

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (1 de 2)

Joaquim Paloma Jorba va ser nomenat mestre propietari de l’escola de nens de Vilalba dels Arcs el 13 d’abril de 1908 pel rector de la Universitat de Barcelona. Dues setmanes després, l’1 de maig, prenia possessió del seu càrrec. Poc sabem de la seva carrera professional anterior a la seva arribada a Vilalba. Al […]

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels arcs (2 de 2)

Un nou cementiri

Vista de l’entrada al cementiri de Vilalba l’any 1922. Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya)

Deu anys després de l’ampliació practicada el 1889, el consistori presidit per Joan Blasco Puey es plantejava la necessitat de construir un nou cementiri. En un Ple celebrat a finals d’octubre ell mateix feia constar que dadas […]

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (2 de 2)

Els efectes de la revolució i la guerra

Tres mesos després de l’esclat de la guerra i l’enfonsament de les institucions democràtiques, a la rereguarda republicana s’havia imposat un nou model socioeconòmic basat en les premisses dels partidaris de la revolució social, fos quina fos la seva tendència política: comunistes, anarquistes, socialistes, …

[…]

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el bienni progressista (1854-1856) (3 de 3)

El conflicte entre moderats i progressistes pel control de la Milícia

Fidel al sentiment progressista que inspirava la Milícia Nacional, el seu funcionament incorporava elements de democratització. Així, el 1836 s’establia, per decret, que la designació dels caps locals de cada milícia es faria mitjançant eleccions entre els seus membres. Alhora, els caps locals havien […]

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) (1 de 3)

El pronunciament militar dels generals O’Donnell i Dulce a Vicálvaro el juny de 1854 va posar fi a una dècada de governs moderats, retornant el poder als liberals progressistes. Aquests, amb el general Espartero presidint el nou govern, van restituir, entre d’altres, la Constitució progressista de 1837 i la Milícia Nacional.

[…]