Visites al bloc

  • 22.932

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

El Centro Unión Republicana de Batea (2 de 3)

Els primers anys

Malauradament, ni la premsa ni la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric Provincial, ens aporta gaire informació més sobre els primers anys de vida de l’entitat. A l’arxiu només es conserven les actes que, en teoria, s’havien d’enviar anualment per notificant els canvis de junta i els balanços econòmics. Diem […]

El Centro Unión Republicana de Batea (1918-1936) (1 de 3)

L’ensulsiada de la Primera República va provocar, també a les nostres terres, un retorcés del republicanisme. No va ser fins a les primeries del segle XX que aquest moviment polític va tornar a ser protagonista al territori, especialment a partir de l’any 1907, amb la victòria del candidat republicà de la Solidaritat Catalana al districte […]

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (2 de 2)

Activitat econòmica

Pel que respecta a les dades que aporta el padró per a l’anàlisi de l’activitat econòmica local, primer cal escatir als infants dels adults. Seguint el paràmetres de l’època, els primers serien els compresos entre els 0 i els 9 anys, és a dir 584 nois i noies. Així doncs, la població adulta […]

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal

La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de […]

Filomena Tarragó, motí popular contra una mestra al Pinell

El sistema educatiu dissenyat pels liberals durant el segle XIX deixava, en massa ocasions, als mestres en mans de les autoritats municipals. Aquestes eren les encarregades de pagar-los el sou, donar-los casa i, per tant, podien condicionar, i molt, la seva vida. Un poder que s’incrementava en el cas de les mestres, en una societat […]

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels Arcs (1 de 2)

Hores d’ara, excepte a les grans ciutats, trobem normal que les cementiris es trobin fora de les poblacions, però no sempre va ser així. De fet, malgrat alguns intents impulsats des del regant de Carles III al segle XVIII, no va ser fins el 1857 que l’Estat liberal va ordenar el tancament del cementiris intramurs […]

El Cercle Carlista d’Horta de Sant Joan (1896)

La relació entre el carlisme i la Terra Alta va ser llarga i profunda. Des dels seus inicis, al 1833, fins a la seva assimilació dins del Movimiento a partir de 1937, el carlisme, com a moviment i com ideologia, va estar molt arrelat al nostre territori.

[…]

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (2 de 2)

Els efectes de la revolució i la guerra

Tres mesos després de l’esclat de la guerra i l’enfonsament de les institucions democràtiques, a la rereguarda republicana s’havia imposat un nou model socioeconòmic basat en les premisses dels partidaris de la revolució social, fos quina fos la seva tendència política: comunistes, anarquistes, socialistes, …

[…]

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (1 de 2)

L’alçament militar iniciat el 17 de juliol de 1936 al Marroc va fracassar, desfermant una guerra civil que va assolar tot el país. Cinc dies després l’onada de violència va arribar a Vilalba dels Arcs amb tràgiques conseqüències. Aquell dia van ser assassinats setze veïns del poble i fins a finals d’agost en moririen trenta […]

La defensa antiaèria a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil

Derrotat l’alçament a Catalunya, el front de guerra es va desplaçar a l’Aragó, on van acudir les columnes de milicians organitzades a les principals ciutats del país. Malgrat la llunyania del front, la violència de la guerra aviat va colpejar la rereguarda catalana.

[…]