Arxiu d'etiquetes: Diputació

oct. 06

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de …

Continua llegint »

set. 22

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (1 de 2)

El límits, les fronteres, d’estats i municipis han anat variant al llarg del temps. Res no és immutable. El 9 de novembre de 1853 una Reial Ordre va sancionar un d’aquests canvis de límits, modificant el de Vilalba dels Arcs en favor de la Pobla de Massaluca.

Continua llegint »

set. 08

Els Voluntaris de la Llibertat i el carlisme al districte de Gandesa durant el Sexenni (1868-1872)

El 18 de setembre de 1868 el general Prim i l’almirall Topete iniciaven a Cadis un alçament militar que desembocaria en la Revolució de Setembre, la Gloriosa, que donaria peu al Sexenni Democràtic. A pobles i ciutats, centenars d’homes es van llençar al carrer per reclamar  transformés la societat, nodrint milícies populars armades que van ser conegudes …

Continua llegint »

abr. 21

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (1 de 2)

El març de 1830 Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció, aprovada gairebé quaranta anys abans pel seu pare Carles IV. Aquesta mesura en derogava una d’anterior per la qual les dones no podien accedir al tron. Així, doncs, Ferran VII restablia la llei castellana recollida al segle XIII a las Partidas, que preveia que una …

Continua llegint »

març 24

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (2 de 2)

El llistat de motius continua fent esment del pressupost municipal d’aquell exercici, que ascendia a només 299 escuts (748 ptes.), afegint que per al següent exercici encara s’hauria de reduir una mica més. En aquesta situació, sense l’ajuda de les administracions superiors, el consistori considerava que el municipi estava condemnat a desaparèixer.

Continua llegint »

març 10

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (1 de 2)

El procés de construcció de l’estat liberal espanyol endegat el 1833 va transformar tots els àmbits de la societat, incloent aquells relacionats amb el món municipal. A poc a poc, els governs liberals van anar transformant els antics sistemes de relació entre els municipis i l’Estat, incloent aspectes fiscals i de finançament.

Continua llegint »

oct. 14

Filomena Tarragó, motí popular contra una mestra al Pinell

El sistema educatiu dissenyat pels liberals durant el segle XIX deixava, en massa ocasions, als mestres en mans de les autoritats municipals. Aquestes eren les encarregades de pagar-los el sou, donar-los casa i, per tant, podien condicionar, i molt, la seva vida. Un poder que s’incrementava en el cas de les mestres, en una societat …

Continua llegint »

set. 30

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels arcs (2 de 2)

Un nou cementiri Deu anys després de l’ampliació practicada el 1889, el consistori presidit per Joan Blasco Puey es plantejava la necessitat de construir un nou cementiri. En un Ple celebrat a finals d’octubre ell mateix feia constar que dadas las malas condiciones higiénicas del actual por su situación inmediata al punto donde mana el …

Continua llegint »

set. 16

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels Arcs (1 de 2)

Hores d’ara, excepte a les grans ciutats, trobem normal que les cementiris es trobin fora de les poblacions, però no sempre va ser així. De fet, malgrat alguns intents impulsats des del regant de Carles III al segle XVIII, no va ser fins el 1857 que l’Estat liberal va ordenar el tancament del cementiris intramurs …

Continua llegint »

set. 02

L’ensenyament al districte de Gandesa durant el Sexenni Democràtic (1868-1874)

La Revolució de setembre de 1868 posava fi al regnat d’Isabel II i al domini dels moderats, obrint una nova etapa que havia d’ampliar les bases de la democràcia a Espanya. Entre les diverses fites que es van marcar els dirigents revolucionaris estava la millora del sistema educatiu des de la seva base, l’ensenyament primari.

Continua llegint »

Entrades anteriors «