Arxiu d'etiquetes: Diputació

abr. 21

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (1 de 2)

El març de 1830 Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció, aprovada gairebé quaranta anys abans pel seu pare Carles IV. Aquesta mesura en derogava una d’anterior per la qual les dones no podien accedir al tron. Així, doncs, Ferran VII restablia la llei castellana recollida al segle XIII a las Partidas, que preveia que una …

Continua llegint »

març 24

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (2 de 2)

El llistat de motius continua fent esment del pressupost municipal d’aquell exercici, que ascendia a només 299 escuts (748 ptes.), afegint que per al següent exercici encara s’hauria de reduir una mica més. En aquesta situació, sense l’ajuda de les administracions superiors, el consistori considerava que el municipi estava condemnat a desaparèixer.

Continua llegint »

març 10

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (1 de 2)

El procés de construcció de l’estat liberal espanyol endegat el 1833 va transformar tots els àmbits de la societat, incloent aquells relacionats amb el món municipal. A poc a poc, els governs liberals van anar transformant els antics sistemes de relació entre els municipis i l’Estat, incloent aspectes fiscals i de finançament.

Continua llegint »

oct. 14

Filomena Tarragó, motí popular contra una mestra al Pinell

El sistema educatiu dissenyat pels liberals durant el segle XIX deixava, en massa ocasions, als mestres en mans de les autoritats municipals. Aquestes eren les encarregades de pagar-los el sou, donar-los casa i, per tant, podien condicionar, i molt, la seva vida. Un poder que s’incrementava en el cas de les mestres, en una societat …

Continua llegint »

set. 30

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels arcs (2 de 2)

Un nou cementiri Deu anys després de l’ampliació practicada el 1889, el consistori presidit per Joan Blasco Puey es plantejava la necessitat de construir un nou cementiri. En un Ple celebrat a finals d’octubre ell mateix feia constar que dadas las malas condiciones higiénicas del actual por su situación inmediata al punto donde mana el …

Continua llegint »

set. 16

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels Arcs (1 de 2)

Hores d’ara, excepte a les grans ciutats, trobem normal que les cementiris es trobin fora de les poblacions, però no sempre va ser així. De fet, malgrat alguns intents impulsats des del regant de Carles III al segle XVIII, no va ser fins el 1857 que l’Estat liberal va ordenar el tancament del cementiris intramurs …

Continua llegint »

set. 02

L’ensenyament al districte de Gandesa durant el Sexenni Democràtic (1868-1874)

La Revolució de setembre de 1868 posava fi al regnat d’Isabel II i al domini dels moderats, obrint una nova etapa que havia d’ampliar les bases de la democràcia a Espanya. Entre les diverses fites que es van marcar els dirigents revolucionaris estava la millora del sistema educatiu des de la seva base, l’ensenyament primari.

Continua llegint »

jul. 17

L’epidèmia de còlera de 1885 a la Terra Alta

El còlera és una malaltia contagiosa provocada per una bactèria, la Vibrio cholerae que afecta al sistema digestiu, concretament a la secció intestinal. Els infectats pateixen intenses diarrees que els provoquen la deshidratació i, sense tractament, la mort.

Continua llegint »

jul. 03

Republicanisme i món agrari: la lluita contra la mosca de l’oliva (1911)

Durant la primera dècada del segle XX la mosca de l’oliva (dacus oleae), coneguda popularment com chichí, era una plaga que assolava els camps del districte de Gandesa. El juny 1911 el Centre Agrícola de Vilalba dels Arcs, creat dos anys abans pels sectors republicans locals, va impulsar una assemblea d’àmbit comarcal per tractar de …

Continua llegint »

juny 05

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el bienni progressista (1854-1856) (3 de 3)

El conflicte entre moderats i progressistes pel control de la Milícia Fidel al sentiment progressista que inspirava la Milícia Nacional, el seu funcionament incorporava elements de democratització. Així, el 1836 s’establia, per decret, que la designació dels caps locals de cada milícia es faria mitjançant eleccions entre els seus membres. Alhora, els caps locals havien …

Continua llegint »

Entrades anteriors «