Visites al bloc

  • 24.406

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Notes sobre la Tercera guerra carlina a la Terra Alta

La revolució de setembre de 1868 i l’exili d’Isabel II va tenir efectes contradictoris entre el carlisme. D’una banda el triomf de la revolució, de tall liberal progressista, era una amenaça contra al catolicisme que impregnava l’ideari carlí, que va veure com esdevenia un referent per molts dels que rebutjaven el progressisme, incrementant el seu […]

Els Voluntaris de la Llibertat i el carlisme al districte de Gandesa durant el Sexenni (1868-1872)

El 18 de setembre de 1868 el general Prim i l’almirall Topete iniciaven a Cadis un alçament militar que desembocaria en la Revolució de Setembre, la Gloriosa, que donaria peu al Sexenni Democràtic. A pobles i ciutats, centenars d’homes es van llençar al carrer per reclamar transformés la societat, nodrint milícies populars armades que van […]

Arnes cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

[…]

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (2 de 2)

Els setges de Gandesa

Amb l’evacuació de les seves poblacions d’origen, les milícies locals van ser reorganitzades formant el 1r Batalló Lleuger de Gandesa, enquadrades en set companyies que agrupaven als voluntaris dels pobles. Quatre d’elles van ser destinades a la defensa de Gandesa. En total sumaven uns 500 voluntaris comandats per Gaietà Arrea, el […]

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (1 de 2)

El març de 1830 Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció, aprovada gairebé quaranta anys abans pel seu pare Carles IV. Aquesta mesura en derogava una d’anterior per la qual les dones no podien accedir al tron. Així, doncs, Ferran VII restablia la llei castellana recollida al segle XIII a las Partidas, que preveia que una […]

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (1 de 2)

El procés de construcció de l’estat liberal espanyol endegat el 1833 va transformar tots els àmbits de la societat, incloent aquells relacionats amb el món municipal. A poc a poc, els governs liberals van anar transformant els antics sistemes de relació entre els municipis i l’Estat, incloent aspectes fiscals i de finançament.

[…]

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (2 de 2)

La intervenció de la Inspecció escolar

Pocs dies després d’aquest atac des de la premsa, l’inspector provincial visitava la població per aclarir les diverses queixes presentades per la Junta local d’Instrucció Pública contra el mestre. De l’acta es desprèn que l’inspector va estar-se a Vilalba tres dies, per tal d’avaluar la feina del docent.

[…]

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (1 de 2)

Joaquim Paloma Jorba va ser nomenat mestre propietari de l’escola de nens de Vilalba dels Arcs el 13 d’abril de 1908 pel rector de la Universitat de Barcelona. Dues setmanes després, l’1 de maig, prenia possessió del seu càrrec. Poc sabem de la seva carrera professional anterior a la seva arribada a Vilalba. Al […]

L’ensenyament al districte de Gandesa durant el Sexenni Democràtic (1868-1874)

La Revolució de setembre de 1868 posava fi al regnat d’Isabel II i al domini dels moderats, obrint una nova etapa que havia d’ampliar les bases de la democràcia a Espanya. Entre les diverses fites que es van marcar els dirigents revolucionaris estava la millora del sistema educatiu des de la seva base, l’ensenyament primari.

[…]

El Cercle Carlista d’Horta de Sant Joan (1896)

La relació entre el carlisme i la Terra Alta va ser llarga i profunda. Des dels seus inicis, al 1833, fins a la seva assimilació dins del Movimiento a partir de 1937, el carlisme, com a moviment i com ideologia, va estar molt arrelat al nostre territori.

[…]