Arxiu d'etiquetes: Benissanet

abr. 21

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (1 de 2)

El març de 1830 Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció, aprovada gairebé quaranta anys abans pel seu pare Carles IV. Aquesta mesura en derogava una d’anterior per la qual les dones no podien accedir al tron. Així, doncs, Ferran VII restablia la llei castellana recollida al segle XIII a las Partidas, que preveia que una …

Continua llegint »

nov. 11

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (2 de 3)

1932, els republicans recuperen la idea Proclamada la República l’abril de 1931, a poc a poc, la situació política del territori va anar canviant i les diverses entitats republicanes que s’havien anat formant des de les primeries de segle es van reorganitzar. El gener de 1932 el diari republicà El Pueblo informava d’una assemblea de …

Continua llegint »

set. 02

L’ensenyament al districte de Gandesa durant el Sexenni Democràtic (1868-1874)

La Revolució de setembre de 1868 posava fi al regnat d’Isabel II i al domini dels moderats, obrint una nova etapa que havia d’ampliar les bases de la democràcia a Espanya. Entre les diverses fites que es van marcar els dirigents revolucionaris estava la millora del sistema educatiu des de la seva base, l’ensenyament primari.

Continua llegint »

ag. 19

Terra Alta o Castellania. 80 anys de la creació de la nostra comarca (1936-2016) (2 de 2)

Entre la Terra Alta i la Castellania Gairebé dos anys abans que s’obrís oficialment la discussió sobre l’organització territorial de Catalunya, entre el gener i el febrer de 1930 el gandesà mossèn Manyà Alcoverro va publicar a El Llamp una de les seves Notes d’història de Gandesa, sota el títol La Castellania d’Amposta (Notes que …

Continua llegint »

abr. 15

Joan Caballé Goyeneche, diputat pel districte de Gandesa (1907-1923) (1 de 2)

Joan Caballé Goyeneche va ser diputat o candidat pel districte de Gandesa a les Corts durant setze anys. Tot i això, no sabem gaires coses de la seva biografia, ni política ni personal. Tot i que la majoria d’autors accepta que nasqués a Montevideo (Uruguai) el 1863, algunes fonts de l’època afirmaven que ho havia …

Continua llegint »

oct. 09

Federalistes contra nacionalistes: les eleccions a la Diputació Provisional de la Generalitat a la Terra Alta (1931)

La proclamació de la República i el reconeixement, per part del govern provisional de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya, que es feu efectiu el 21 d’abril de 1931, va transformar la realitat política del país i del territori.

Continua llegint »

juny 05

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el bienni progressista (1854-1856) (3 de 3)

El conflicte entre moderats i progressistes pel control de la Milícia Fidel al sentiment progressista que inspirava la Milícia Nacional, el seu funcionament incorporava elements de democratització. Així, el 1836 s’establia, per decret, que la designació dels caps locals de cada milícia es faria mitjançant eleccions entre els seus membres. Alhora, els caps locals havien …

Continua llegint »

maig 22

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) (2 de 3)

Les conseqüències de l’assalt carlí a Batea Per la premsa de l’època sabem que a finals de maig de 1855, coincidint amb l’alçament del carlisme a diferents punts de l’Estat, es va produir l’entrada d’una  partida a Batea. Així ho va reproduir el 5 de juny el Diario de Córdoba, citant informació publicada a la …

Continua llegint »

març 27

La fil·loxera a la Terra Alta (2 de 2)

L’oportunitat econòmica Les primeres informacions sobre la comercialització del vi de la Terra Alta apareixen a la premsa a finals de la dècada de 1880. El març de 1887 la premsa tortosina informava que des de l’estació de la capital ebrenca, entre gener i febrer d’aquell any, s’havien embarcat, en direcció a Barcelona, un total …

Continua llegint »

nov. 21

Ramon Monner, mestre i botiguer a Corbera d’Ebre (1 de 2)

Malgrat la precarietat econòmica en que van viure molts professionals de la docència al llarg del segle XIX, la figura del mestre era un dels referents en la vida local dels pobles. Alguns, pel seu caràcter, aprofitaven aquella circumstància per implicar-se en aspectes locals que anaven més enllà de la seva feina. Aquest és el …

Continua llegint »