juny 16

El Club Esportiu Gandesa (1930-1936) (2 de 2)

El novembre de 1931 el club feia una nova passa endavant en la seva evolució i consolidació participant al Campionat Provincial de la temporada 1931-1932. Ho feia en l’anomenat grup de Gandesa, possiblement en referència a l’encara vigent partit judicial de Gandesa – la divisió comarcal no s’aprovaria fins el 1936 – on havien de jugar quatre equips: el JD Flix, el JD Miravet, el Bon Humor del Pinell i CE Gandesa. Llegeix la resta de l’entrada »

juny 02

El Club Esportiu Gandesa (1930-1936) (1 de 2)

Les primeres notícies sobre un equip de futbol a Gandesa són de setembre de 1922 quan El Llamp informava de la victòria del SC Gandesa sobre el CD Móra d’Ebre en la disputa de la copa Ciutat de Gandesa. Possiblement es tractés de l’equip vinculat al Casal Gandesà, que en aquell dia va alinear a Prades a la porteria; R. Valls, S. Valls i Fontanet a la defensa; Álvarez, Llebaria i Monner al mig camp i Borràs, Alcoverro, Senabre i Pascual a la davantera. Llegeix la resta de l’entrada »

maig 19

Regiones Devastadas: Notes sobre l’actuació a Corbera d’Ebre

Els estralls que la Guerra Civil va provocar arreu de l’estat van dur al govern de Burgos a crear la Dirección General de Regiones Devastadas el gener de 1938, quan el conflicte encara no havia acabat. L’objectiu era actuar allà on la guerra havia fet més mal i el front de l’Ebre va ser un dels territoris triats, establint a Tortosa l’oficina que havia de gestionar la reconstrucció del territori. Llegeix la resta de l’entrada »

maig 05

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (2 de 2)

Els setges de Gandesa

Amb l’evacuació de les seves poblacions d’origen, les milícies locals van ser reorganitzades formant el 1r Batalló Lleuger de Gandesa, enquadrades en set companyies que agrupaven als voluntaris dels pobles. Quatre d’elles van ser destinades a la defensa de Gandesa. En total sumaven uns 500 voluntaris comandats per Gaietà Arrea, el jutge de Primera Instància del jutjat de Gandesa, amb la col·laboració dels capitans Tomàs Tarragó, de Vilalba dels Arcs, Pau Figueras, de Batea, i Ciril Franquet, d’Aldover i escrivent de la baronessa de Purroy. Llegeix la resta de l’entrada »

abr. 21

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (1 de 2)

El març de 1830 Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció, aprovada gairebé quaranta anys abans pel seu pare Carles IV. Aquesta mesura en derogava una d’anterior per la qual les dones no podien accedir al tron. Així, doncs, Ferran VII restablia la llei castellana recollida al segle XIII a las Partidas, que preveia que una dona assolís la corona quan no hi havia germans barons. Llegeix la resta de l’entrada »

abr. 07

L’altra Terra Alta: Virginia Occidental, Estats Units

Cartell d’indicació per arribar a la Terra Alta, on s’informa dels seu passat i fets més reconeguts

Les noves tecnologies, que tot ho controlen, em van dur fins a una altra Terra Alta. Les estadístiques de visites del blog registraven un nombre significatiu d’entrades des dels Estats Units i, per curiositat, veig seguir-ne el fil per descobrir que no eren aquestes Històries de la Terra Alta les que buscaven. A la costa est dels Estats Units a l’estat de Virginia Occidental, concretament al comptat de Preston, hi ha una petita població anomenada Terra Alta. Llegeix la resta de l’entrada »

març 24

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (2 de 2)

El llistat de motius continua fent esment del pressupost municipal d’aquell exercici, que ascendia a només 299 escuts (748 ptes.), afegint que per al següent exercici encara s’hauria de reduir una mica més. En aquesta situació, sense l’ajuda de les administracions superiors, el consistori considerava que el municipi estava condemnat a desaparèixer. Llegeix la resta de l’entrada »

març 10

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (1 de 2)

El procés de construcció de l’estat liberal espanyol endegat el 1833 va transformar tots els àmbits de la societat, incloent aquells relacionats amb el món municipal. A poc a poc, els governs liberals van anar transformant els antics sistemes de relació entre els municipis i l’Estat, incloent aspectes fiscals i de finançament. Llegeix la resta de l’entrada »

febr. 24

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (2 de 2)

La intervenció de la Inspecció escolar

Pocs dies després d’aquest atac des de la premsa, l’inspector provincial visitava la població per aclarir les diverses queixes presentades per la Junta local d’Instrucció Pública contra el mestre. De l’acta es desprèn que l’inspector va estar-se a Vilalba tres dies, per tal d’avaluar la feina del docent. Llegeix la resta de l’entrada »

febr. 10

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (1 de 2)

  • Joaquim Paloma Jorba va ser nomenat mestre propietari de l’escola de nens de Vilalba dels Arcs el 13 d’abril de 1908 pel rector de la Universitat de Barcelona. Dues setmanes després, l’1 de maig, prenia possessió del seu càrrec. Poc sabem de la seva carrera professional anterior a la seva arribada a Vilalba. Al seu expedient personal només es conserva un nomenament anterior, com a mestre interí, per l’escola d’Esparraguera, el gener de 1894. Llegeix la resta de l’entrada »

Entrades anteriors «

» Entrades més noves