gen. 27

Primeres notícies del futbol a la Terra Alta (1916-1936) (3 de 3)

Horta de Sant Joan

La primera notícia sobre el futbol a Horta després de la gran sequera dels anys vint és de l’abril de 1931. El dia 26 d’aquell mes l’Horta FC va rebre la visita del CE Gandesa amb motiu de les Festes d’Abril. Es va disputar una copa, cedida pel president del club d’Horta, Arseni Ferraz, que es van endur els visitants en imposar-se per 1 a 0 als locals, tot i que, segons la crònica de Forvard, aquests s’havien reforçat amb jugadors del Dertusa i el Vall-de-roures. Llegeix la resta de l’entrada »

gen. 13

Primeres notícies del futbol a la Terra Alta (1916-1936) (2 de 3)

La segona etapa (1930-1936)

Superada la greu sequera patida durant la primera part dels anys vint, el pobles i la seva gent es van anar recuperant i tornant a la normalitat. Una normalitat que també incloïa el futbol, esport que va acabar d’arrelar en aquell curt període, entre 1930 i 1936, abans que la Guerra Civil tornés a estroncar les vides de tothom. Llegeix la resta de l’entrada »

des. 09

Primeres notícies del futbol a la Terra Alta (1916-1936) (1 de 3)

Oficialment es considera que el futbol va néixer el 1863 al Regne Unit, amb la creació de la Football Association, tot i que la seva pràctica és molt anterior. En poc temps aquest esport es va anar fent popular, més enllà de les fronteres britàniques. El 1904 es creava la FIFA, amb la participació d’associacions de set països europeus, entre els quals no hi estava el Regne Unit però si Espanya. El representava el Foot-ball de Madrid, el primer equip creat a l’estat el 1878. Llegeix la resta de l’entrada »

nov. 25

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (3 de 3)

La concreció del projecte

La premsa no va donar compte dels suposats estudis que estaven fent els enginyers de la Mancomunitat Hidrogràfica de l’Ebre o de la Generalitat, però entre el març i l’abril de 1932 El Llamp, que sembla representar al sector d’oposició a la Federació republicana, va publicar cinc articles signat per Ferran Paladella Folqué, topògraf de la Mancomunitat Hidrogràfica del Pirineu Oriental i professor de topografia i cadastre a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Llegeix la resta de l’entrada »

nov. 11

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (2 de 3)

1932, els republicans recuperen la idea

Proclamada la República l’abril de 1931, a poc a poc, la situació política del territori va anar canviant i les diverses entitats republicanes que s’havien anat formant des de les primeries de segle es van reorganitzar. El gener de 1932 el diari republicà El Pueblo informava d’una assemblea de la Federació republicana de Gandesa celebrada el dia 10 d’aquell mes. Entre els diferents assumptes tractats es va aprovar una proposta, que havien presentant els delegats d’Arnes i Horta, per convocar una reunió d’urgència dels alcalde de la comarca per estudiar el projecte de la construcció d’un pantà a Arnes, al lloc conegut com la Cova del Garrofer. Per fer-ho possible es ca acordar crear una comissió de seguiment, integrada pel president de la Federació, Francesc Sánchez Pedrero i el president del Centre Republicà de Gandesa, Francesc Blanch. Llegeix la resta de l’entrada »

oct. 28

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (1 de 3)

La nostra és una comarca agrícola; amb una agricultura marcada per una climatologia no massa favorable, on el règim pluviomètric no permet masses alegries i, sovint, pot arruïnar collites senceres. Una realitat que en temps passats significava la misèria més absoluta per a centenars de famílies. El remei a aquella fatalitat no va arribar fins fa alguns anys, amb el Reg de la Zona Oriental de la Terra Alta, però la idea de poder regar els nostres camps té orígens més antics. Llegeix la resta de l’entrada »

oct. 14

Filomena Tarragó, motí popular contra una mestra al Pinell

El sistema educatiu dissenyat pels liberals durant el segle XIX deixava, en massa ocasions, als mestres en mans de les autoritats municipals. Aquestes eren les encarregades de pagar-los el sou, donar-los casa i, per tant, podien condicionar, i molt, la seva vida. Un poder que s’incrementava en el cas de les mestres, en una societat on el paper de la dona encara es vinculava exclusivament a la llar. Llegeix la resta de l’entrada »

set. 30

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels arcs (2 de 2)

Un nou cementiri

Vista de l'entrada al cementiri de Vilalba l'any 1922. Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya)

Vista de l’entrada al cementiri de Vilalba l’any 1922. Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya)

Deu anys després de l’ampliació practicada el 1889, el consistori presidit per Joan Blasco Puey es plantejava la necessitat de construir un nou cementiri. En un Ple celebrat a finals d’octubre ell mateix feia constar que dadas las malas condiciones higiénicas del actual por su situación inmediata al punto donde mana el agua de una de las minas de la fuente pública, por su reducida extensión que exige la remoción de los restos mortales aun antes de transcurridos cinco años, por su posición topográfica cuyos aires dominantes pueden conducir las miasmas pútridas al pueblo y ser causa de las enfermedades epidémicas que con tanta frecuencia se desarrollan en esta localidad, y por el deplorable estado de conservación en que se encuentra sin que sea fácil su mejoramiento es feia necessari cercar un indret on construir-ne un de nou. Llegeix la resta de l’entrada »

set. 16

Els cementiris: el trasllat extramurs i els problemes de capacitat. El cas de Vilalba dels Arcs (1 de 2)

Hores d’ara, excepte a les grans ciutats, trobem normal que les cementiris es trobin fora de les poblacions, però no sempre va ser així. De fet, malgrat alguns intents impulsats des del regant de Carles III al segle XVIII, no va ser fins el 1857 que l’Estat liberal va ordenar el tancament del cementiris intramurs (tradicionalment annexes a les esglésies) per traslladar-los fora dels pobles i ciutats atenent a raons d’higiene. Llegeix la resta de l’entrada »

set. 02

L’ensenyament al districte de Gandesa durant el Sexenni Democràtic (1868-1874)

La Revolució de setembre de 1868 posava fi al regnat d’Isabel II i al domini dels moderats, obrint una nova etapa que havia d’ampliar les bases de la democràcia a Espanya. Entre les diverses fites que es van marcar els dirigents revolucionaris estava la millora del sistema educatiu des de la seva base, l’ensenyament primari. Llegeix la resta de l’entrada »

Entrades anteriors «

» Entrades més noves