març 24

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (2 de 2)

El llistat de motius continua fent esment del pressupost municipal d’aquell exercici, que ascendia a només 299 escuts (748 ptes.), afegint que per al següent exercici encara s’hauria de reduir una mica més. En aquesta situació, sense l’ajuda de les administracions superiors, el consistori considerava que el municipi estava condemnat a desaparèixer. Llegeix la resta de l’entrada »

març 10

La crisi de les hisendes municipals durant el Sexenni Democràtic, el cas de Batea (1868-1874) (1 de 2)

El procés de construcció de l’estat liberal espanyol endegat el 1833 va transformar tots els àmbits de la societat, incloent aquells relacionats amb el món municipal. A poc a poc, els governs liberals van anar transformant els antics sistemes de relació entre els municipis i l’Estat, incloent aspectes fiscals i de finançament. Llegeix la resta de l’entrada »

febr. 24

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (2 de 2)

La intervenció de la Inspecció escolar

Pocs dies després d’aquest atac des de la premsa, l’inspector provincial visitava la població per aclarir les diverses queixes presentades per la Junta local d’Instrucció Pública contra el mestre. De l’acta es desprèn que l’inspector va estar-se a Vilalba tres dies, per tal d’avaluar la feina del docent. Llegeix la resta de l’entrada »

febr. 10

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (1 de 2)

  • Joaquim Paloma Jorba va ser nomenat mestre propietari de l’escola de nens de Vilalba dels Arcs el 13 d’abril de 1908 pel rector de la Universitat de Barcelona. Dues setmanes després, l’1 de maig, prenia possessió del seu càrrec. Poc sabem de la seva carrera professional anterior a la seva arribada a Vilalba. Al seu expedient personal només es conserva un nomenament anterior, com a mestre interí, per l’escola d’Esparraguera, el gener de 1894. Llegeix la resta de l’entrada »

gen. 27

Primeres notícies del futbol a la Terra Alta (1916-1936) (3 de 3)

Horta de Sant Joan

La primera notícia sobre el futbol a Horta després de la gran sequera dels anys vint és de l’abril de 1931. El dia 26 d’aquell mes l’Horta FC va rebre la visita del CE Gandesa amb motiu de les Festes d’Abril. Es va disputar una copa, cedida pel president del club d’Horta, Arseni Ferraz, que es van endur els visitants en imposar-se per 1 a 0 als locals, tot i que, segons la crònica de Forvard, aquests s’havien reforçat amb jugadors del Dertusa i el Vall-de-roures. Llegeix la resta de l’entrada »

gen. 13

Primeres notícies del futbol a la Terra Alta (1916-1936) (2 de 3)

La segona etapa (1930-1936)

Superada la greu sequera patida durant la primera part dels anys vint, el pobles i la seva gent es van anar recuperant i tornant a la normalitat. Una normalitat que també incloïa el futbol, esport que va acabar d’arrelar en aquell curt període, entre 1930 i 1936, abans que la Guerra Civil tornés a estroncar les vides de tothom. Llegeix la resta de l’entrada »

des. 09

Primeres notícies del futbol a la Terra Alta (1916-1936) (1 de 3)

Oficialment es considera que el futbol va néixer el 1863 al Regne Unit, amb la creació de la Football Association, tot i que la seva pràctica és molt anterior. En poc temps aquest esport es va anar fent popular, més enllà de les fronteres britàniques. El 1904 es creava la FIFA, amb la participació d’associacions de set països europeus, entre els quals no hi estava el Regne Unit però si Espanya. El representava el Foot-ball de Madrid, el primer equip creat a l’estat el 1878. Llegeix la resta de l’entrada »

nov. 25

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (3 de 3)

La concreció del projecte

La premsa no va donar compte dels suposats estudis que estaven fent els enginyers de la Mancomunitat Hidrogràfica de l’Ebre o de la Generalitat, però entre el març i l’abril de 1932 El Llamp, que sembla representar al sector d’oposició a la Federació republicana, va publicar cinc articles signat per Ferran Paladella Folqué, topògraf de la Mancomunitat Hidrogràfica del Pirineu Oriental i professor de topografia i cadastre a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Llegeix la resta de l’entrada »

nov. 11

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (2 de 3)

1932, els republicans recuperen la idea

Proclamada la República l’abril de 1931, a poc a poc, la situació política del territori va anar canviant i les diverses entitats republicanes que s’havien anat formant des de les primeries de segle es van reorganitzar. El gener de 1932 el diari republicà El Pueblo informava d’una assemblea de la Federació republicana de Gandesa celebrada el dia 10 d’aquell mes. Entre els diferents assumptes tractats es va aprovar una proposta, que havien presentant els delegats d’Arnes i Horta, per convocar una reunió d’urgència dels alcalde de la comarca per estudiar el projecte de la construcció d’un pantà a Arnes, al lloc conegut com la Cova del Garrofer. Per fer-ho possible es ca acordar crear una comissió de seguiment, integrada pel president de la Federació, Francesc Sánchez Pedrero i el president del Centre Republicà de Gandesa, Francesc Blanch. Llegeix la resta de l’entrada »

oct. 28

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (1 de 3)

La nostra és una comarca agrícola; amb una agricultura marcada per una climatologia no massa favorable, on el règim pluviomètric no permet masses alegries i, sovint, pot arruïnar collites senceres. Una realitat que en temps passats significava la misèria més absoluta per a centenars de famílies. El remei a aquella fatalitat no va arribar fins fa alguns anys, amb el Reg de la Zona Oriental de la Terra Alta, però la idea de poder regar els nostres camps té orígens més antics. Llegeix la resta de l’entrada »

Entrades anteriors «

» Entrades més noves