Històries de la Terra Alta

Articles d'història contemporània de la Terra Alta

La Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

Societat febrer 5th, 2021

David Tormo Benavent

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

La informació, segons la majoria d’autors, va ser recopilada el 1842 a través de desenes de col·laboradors arreu del país mitjançant enquestes i formularis que van ser remeses a cada ajuntament. En aquest sentit, el detall de la informació varia de poble a poble segons l’interès i cura que cada població va tenir a l’hora de respondre a la documentació que els va ser enviada.

La Pobla de Massaluca

Vista de l’ermita de Santa Madrona

La de la Pobla és una descripció breu, indicant que es situa en mig d’una planura, amb bona ventilació i clima sa, on les malalties més comuns són les febres gàstriques.

Les 140 cases del nucli urbà acollien 581 habitants que es distribuïen entre 130 agrupacions familiars. Entre les edificacions civils enumera l’ajuntament i una altra anomenada Grané a més d’una escola de nens on hi anaven trenta-vuit alumnes.

Entre els edificis religiosos s’esmenta l’església parroquial de Sant Antoni Abad, servida per un capellà; i l’ermita de Santa Madrona, al capdamunt d’un turonet proper a la població.

El terreny és de bona qualitat, i el solquen diversos camins locals, dels que no en diu res. Pel que respecta a les comunicacions amb l’exterior, el correu hi arribava dos cops per setmana des de Vilalba.

Els productes agraris d’aquell moment eren el blat, la vinya, les oliveres, les figueres i els ametllers. La ramaderia comptava amb ovelles i mules com animals de cria; mentre que al terme s’hi podien caçar perdius i conills. Pel que fa la indústria recull l’existència d’un molí de farina i un altre d’oli.

Prat de Comte

Vista de Prat de Comte a mitjans del segle XX

La de Prat de Comte tampoc és una entrada massa extensa. Situa el nucli urbà en un punt elevat, envoltat de muntanyes, amb bona ventilació i un clima fred però sa. Les malalties més freqüents eren els refredats i les oftàlmies, és a dir, inflamacions oculars com la conjuntivitis.

El casc urbà el formaven 70 cases on vivien 372 habitants, repartits entre 70 grups familiars. Entre els edificis civils només s’esmenta l’ajuntament i la presó. Entre els religiosos hi consta l’església parroquial de Sant Bertomeu, que comptava amb el seu capellà.

El terreny el descriu com a muntanyós, on hi ha boscos de pins, carrasques i el que descriu com males herbes. Els camins que el travessen eren locals i estaven en mal estat; i el correu hi arribava tres cops per setmana, un des de Tortosa i dos des d’Alcanyís.

Al terme s’hi produïa blat, vi, oli, ametlles, patates i llegums; i si criaven ovelles i cabres. També s’hi podia caçar perdius i pocs conills. Per tota indústria s’esmenten fàbriques d’aiguardent.

Vilalba dels Arcs

La darrera entrada al diccionari de Madoz de la comarca és la de Vilalba, que situa en una pla, amb bona ventilació i un clima sa que fa que no s’hi coneguin altres malalties que les pròpies de cada estació.

El nucli comptava amb 300 cases on hi vivien 1.323 habitants, repartits entre 267 nuclis familiars. Dins del casc urbà s’esmenta l’ajuntament, una presó petita i l’escola de nens, amb noranta alumnes, com a principals edificis civils.

Entre els religiosos el primer és l’església parroquial de Sant Llorenç, servida per un capellà de segons ascens, és a dir, que procedia d’una destinació anterior i tenia certa experiència en el sacerdoci, i quatre beneficiats. Al costat de l’església parroquial hi havia la de Nostra Senyora de Gràcia. D’ella diu que es creu que antigament havia estat l’església parroquial.

Fora del casc urbà, però molt a prop, hi situa la capella de la Verge dels Dolors, al capdamunt del Calvari, al que s’arriba per un camí plantat de grans xiprers a banda i banda. La capella disposa d’un petit cor i sagristia. Molt a prop hi ha una altra capella, la Sant Antoni de Pàdua, de culte públic.

Al terme també esmenta l’existència de restes de muralles derruïdes, que diu eren vestigis d’una antiga població del temps dels àrabs que els autòctons anomenen Vilalba la Vella.

Del terreny diu que és bastant muntanyós, amb la presència de mines de carbó i boscos de pins. Els camins que el travessen són locals, i el correu arriba des de Móra d’Ebre sense tenir uns dies determinats.

El treball agrícola dóna oli en abundància, blat, ordi, llegums i ametlles. S’hi crien poques ovelles i la caça ofereix conills i perdius. La indústria local compta amb molins d’oli i farina, sense especificar-ne el nombre. Pel que fa al comerç s’exportarien els excedents de la producció agrària i s’importarien robes i teixits i el que s’anomenava productes colonials.  

El Centre Unió Republicana de Bot (1932)

Societat setembre 14th, 2020

Les eleccions municipals de l’11 d’abril de 1931 van provocar un canvi de règim a Espanya que era anhelat per una amplia capa de la societat. En els mesos següents a la proclamació van ser moltes les poblacions on van sorgir noves associacions vinculades a la lluita política i sindical. Bot no va ser una excepció. …Read the rest of this entry »

L’assassinat del sereno de Vilalba

Política, Societat juliol 10th, 2020

Les eleccions municipals del desembre de 1909 van posar fi a una dècada d’hegemonia republicana a l’ajuntament de Vilalba dels Arcs, atorgant l’alcaldia a un carlí, Josep Pey Benavent. Dos anys més tard, a les eleccions del novembre de 1911, les forces conservadores van tornar a guanyar, designant com alcalde a un jove de 25 anys, Pau Estanislau Ferrer Ferrer, també de filiació carlina. …Read the rest of this entry »

Horta i el Pinell cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

Societat juny 15th, 2020

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya. …Read the rest of this entry »

El tricentenari de la Mare de Déu dels Dolors de Vilalba (1718-2018)

Societat juliol 6th, 2018

Els passats dies 9 i 10 de juny Vilalba va celebrar el tricentenari de la capella de la Mare de Déu dels Dolors. De la mà de l’Associació Confraria de la Verge dels Dolors es van organitzar un segui d’actes que incloïen una exposició amb nombrosa documentació. Gràcies a aquesta magnífica iniciativa, he pensat a recuperar un breu article escrit l’any 2011 sobre el segon centenari incorporant noves dades que apareixien a la documentació exposada. …Read the rest of this entry »

El Centro Unión Republicana de Batea (3 de 3)

Política, Societat abril 6th, 2018

Els Fets d’Octubre i la Guerra Civil

Els efectes involucionistes sobre la política reformista dels primers anys de la República soferts durant l’anomenat Bienni Negre van provocar tensions socials i polítiques arreu del país. Batea no es va deslliurar d’aquell clima, si més no, així ho apunten dues de les informacions que hem pogut documentar. …Read the rest of this entry »

El Centro Unión Republicana de Batea (2 de 3)

Política, Societat març 16th, 2018

Els primers anys

Malauradament, ni la premsa ni la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric Provincial, ens aporta gaire informació més sobre els primers anys de vida de l’entitat. A l’arxiu només es conserven les actes que, en teoria, s’havien d’enviar anualment per notificant els canvis de junta i els balanços econòmics. Diem en teoria per què, tot i que és possible que part d’aquesta documentació s’hagi perdut, només es conserven algunes d’aquestes actes. És així com coneixem als integrants d’algunes de les Juntes Directives. …Read the rest of this entry »

Gandesa cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

Societat gener 12th, 2018

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya. …Read the rest of this entry »

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (2 de 2)

Societat desembre 15th, 2017

Activitat econòmica

Pel que respecta a les dades que aporta el padró per a l’anàlisi de l’activitat econòmica local, primer cal escatir als infants dels adults. Seguint el paràmetres de l’època, els primers serien els compresos entre els 0 i els 9 anys, és a dir 584 nois i noies. Així doncs, la població adulta del padró de 1889 seria de 1.737 persones, de les quals 883 eren homes i 854 dones. …Read the rest of this entry »

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (1 de 2)

Societat novembre 24th, 2017

La voluntat dels governants per conèixer el nombre de persones i poblacions sobre les que estenien el seu poder és remunta, com a mínim, al 3000 aC amb la civilització babilònica. A casa nostra ens podem remuntar als fogatges medievals, als que van succeir els primers censos reials al s. XVIII. …Read the rest of this entry »