David Tormo Benavent

Informació de l'autor

Nom: David Tormo Benavent
Data registrada: 8 d'agost de 2014

Biografia

Nascut a Barcelona el 1973 i Doctorat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Des de l'any 2000 resideixo a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta.

Darreres entrades

  1. 1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (1 de 2) — 24 de novembre de 2017
  2. Notes sobre la Tercera guerra carlina a la Terra Alta — 3 de novembre de 2017
  3. Caseres, Corbera i la Fatarella cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz — 20 d'octubre de 2017
  4. Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2) — 6 d'octubre de 2017
  5. Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (1 de 2) — 22 de setembre de 2017

Entrades més comentades

  1. La inspecció escolar de 1864: visita a les escoles de Batea i Vilalba dels Arcs — 5 comments
  2. La inspecció escolar de 1864: visita a les escoles de la Pobla de Massaluca i la Fatarella — 5 comments
  3. L’assassinat de l’alcalde d’Arnes (1896) — 3 comments
  4. Terra Alta o Castellania. 80 anys de la creació de la nostra comarca (1936-2016) (2 de 2) — 3 comments
  5. El pacte de la fam: Joaquim Benedicto, un mestre contra l’ajuntament de Caseres — 3 comments

Llistat d'entrades de l'autor

nov. 24

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (1 de 2)

La voluntat dels governants per conèixer el nombre de persones i poblacions sobre les que estenien el seu poder és remunta, com a mínim, al 3000 aC amb la civilització babilònica. A casa nostra ens podem remuntar als fogatges medievals, als que van succeir els primers censos reials al s. XVIII.

Continua llegint »

nov. 03

Notes sobre la Tercera guerra carlina a la Terra Alta

La revolució de setembre de 1868 i l’exili d’Isabel II va tenir efectes contradictoris entre el carlisme. D’una banda el triomf de la revolució, de tall liberal progressista, era una amenaça contra al catolicisme que impregnava l’ideari carlí, que va veure com esdevenia un referent per molts dels que rebutjaven el progressisme, incrementant el seu …

Continua llegint »

oct. 20

Caseres, Corbera i la Fatarella cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

Continua llegint »

oct. 06

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de …

Continua llegint »

set. 22

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (1 de 2)

El límits, les fronteres, d’estats i municipis han anat variant al llarg del temps. Res no és immutable. El 9 de novembre de 1853 una Reial Ordre va sancionar un d’aquests canvis de límits, modificant el de Vilalba dels Arcs en favor de la Pobla de Massaluca.

Continua llegint »

set. 08

Els Voluntaris de la Llibertat i el carlisme al districte de Gandesa durant el Sexenni (1868-1872)

El 18 de setembre de 1868 el general Prim i l’almirall Topete iniciaven a Cadis un alçament militar que desembocaria en la Revolució de Setembre, la Gloriosa, que donaria peu al Sexenni Democràtic. A pobles i ciutats, centenars d’homes es van llençar al carrer per reclamar  transformés la societat, nodrint milícies populars armades que van ser conegudes …

Continua llegint »

ag. 11

Batea i Bot cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

Continua llegint »

jul. 28

L’assassinat de Rosa Serres Figueres (2 de 2)

Un assassinat per tapar-ne un altre L’afició de Domènec Suñé Gironès, el Tou, a la fatxenderia, explicant a tots aquells que el volien escoltar que havia participat en un assassinat molt important i que, de fet, podia matar qui volgués perquè gaudia de la protecció d’un home de molta importància al partit, va acabar costant-li …

Continua llegint »

jul. 14

L’assassinat de Rosa Serres Figueres (1 de 2)

L’1 de desembre de 1885 la tràgica notícia de l’assassinat de Rosa Serres Figueres va sacsejar la societat gandesana i terraltina. La víctima era l’esposa de l’advocat i diputat provincial Tomàs Valls Vaquer i fou comès a plena llum del dia, en un camí i mentre anava acompanyada de dues amigues.

Continua llegint »

juny 30

Arnes cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

Continua llegint »

Entrades anteriors «