Històries de la Terra Alta

Articles d'història contemporània de la Terra Alta

David Tormo Benavent

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

La informació, segons la majoria d’autors, va ser recopilada el 1842 a través de desenes de col·laboradors arreu del país mitjançant enquestes i formularis que van ser remeses a cada ajuntament. En aquest sentit, el detall de la informació varia de poble a poble segons l’interès i cura que cada població va tenir a l’hora de respondre a la documentació que els va ser enviada.

La Pobla de Massaluca

Vista de l’ermita de Santa Madrona

La de la Pobla és una descripció breu, indicant que es situa en mig d’una planura, amb bona ventilació i clima sa, on les malalties més comuns són les febres gàstriques.

Les 140 cases del nucli urbà acollien 581 habitants que es distribuïen entre 130 agrupacions familiars. Entre les edificacions civils enumera l’ajuntament i una altra anomenada Grané a més d’una escola de nens on hi anaven trenta-vuit alumnes.

Entre els edificis religiosos s’esmenta l’església parroquial de Sant Antoni Abad, servida per un capellà; i l’ermita de Santa Madrona, al capdamunt d’un turonet proper a la població.

El terreny és de bona qualitat, i el solquen diversos camins locals, dels que no en diu res. Pel que respecta a les comunicacions amb l’exterior, el correu hi arribava dos cops per setmana des de Vilalba.

Els productes agraris d’aquell moment eren el blat, la vinya, les oliveres, les figueres i els ametllers. La ramaderia comptava amb ovelles i mules com animals de cria; mentre que al terme s’hi podien caçar perdius i conills. Pel que fa la indústria recull l’existència d’un molí de farina i un altre d’oli.

Prat de Comte

Vista de Prat de Comte a mitjans del segle XX

La de Prat de Comte tampoc és una entrada massa extensa. Situa el nucli urbà en un punt elevat, envoltat de muntanyes, amb bona ventilació i un clima fred però sa. Les malalties més freqüents eren els refredats i les oftàlmies, és a dir, inflamacions oculars com la conjuntivitis.

El casc urbà el formaven 70 cases on vivien 372 habitants, repartits entre 70 grups familiars. Entre els edificis civils només s’esmenta l’ajuntament i la presó. Entre els religiosos hi consta l’església parroquial de Sant Bertomeu, que comptava amb el seu capellà.

El terreny el descriu com a muntanyós, on hi ha boscos de pins, carrasques i el que descriu com males herbes. Els camins que el travessen eren locals i estaven en mal estat; i el correu hi arribava tres cops per setmana, un des de Tortosa i dos des d’Alcanyís.

Al terme s’hi produïa blat, vi, oli, ametlles, patates i llegums; i si criaven ovelles i cabres. També s’hi podia caçar perdius i pocs conills. Per tota indústria s’esmenten fàbriques d’aiguardent.

Vilalba dels Arcs

La darrera entrada al diccionari de Madoz de la comarca és la de Vilalba, que situa en una pla, amb bona ventilació i un clima sa que fa que no s’hi coneguin altres malalties que les pròpies de cada estació.

El nucli comptava amb 300 cases on hi vivien 1.323 habitants, repartits entre 267 nuclis familiars. Dins del casc urbà s’esmenta l’ajuntament, una presó petita i l’escola de nens, amb noranta alumnes, com a principals edificis civils.

Entre els religiosos el primer és l’església parroquial de Sant Llorenç, servida per un capellà de segons ascens, és a dir, que procedia d’una destinació anterior i tenia certa experiència en el sacerdoci, i quatre beneficiats. Al costat de l’església parroquial hi havia la de Nostra Senyora de Gràcia. D’ella diu que es creu que antigament havia estat l’església parroquial.

Fora del casc urbà, però molt a prop, hi situa la capella de la Verge dels Dolors, al capdamunt del Calvari, al que s’arriba per un camí plantat de grans xiprers a banda i banda. La capella disposa d’un petit cor i sagristia. Molt a prop hi ha una altra capella, la Sant Antoni de Pàdua, de culte públic.

Al terme també esmenta l’existència de restes de muralles derruïdes, que diu eren vestigis d’una antiga població del temps dels àrabs que els autòctons anomenen Vilalba la Vella.

Del terreny diu que és bastant muntanyós, amb la presència de mines de carbó i boscos de pins. Els camins que el travessen són locals, i el correu arriba des de Móra d’Ebre sense tenir uns dies determinats.

El treball agrícola dóna oli en abundància, blat, ordi, llegums i ametlles. S’hi crien poques ovelles i la caça ofereix conills i perdius. La indústria local compta amb molins d’oli i farina, sense especificar-ne el nombre. Pel que fa al comerç s’exportarien els excedents de la producció agrària i s’importarien robes i teixits i el que s’anomenava productes colonials.  





Leave a Comment