Històries de la Terra Alta

Articles d'història contemporània de la Terra Alta

Les eleccions municipals de l’11 d’abril de 1931 van provocar un canvi de règim a Espanya que era anhelat per una amplia capa de la societat. En els mesos següents a la proclamació van ser moltes les poblacions on van sorgir noves associacions vinculades a la lluita política i sindical. Bot no va ser una excepció.

Vista de Bot des del camí dels Horts, possiblement de la dècada de 1920

Les primeres notícies de la reorganització política a la població són, però, d’abans d’aquelles eleccions. Segons El Pueblo, òrgan de la coalició Republicano-Socialista de Tortosa, l’agost de 1930 s’estaven enllestint les gestions per la constitució d’un comitè republicà a Bot i també a Caseres, un cop aconseguida la seva creació a Gandesa i Vilalba dels Arcs.

La iniciativa va tenir èxit, ja que el març de 1931, un mes abans de la celebració de les eleccions municipals que donarien peu a la República, el mateix diari informava d’una reunió celebrada a Gandesa on van participar tots els comitès republicans del districte, entre els que hi havia una comissió de Bot.

Desconeixem si aquesta comissió representava a alguna entitat legalment constituïda, però el cert és que la primera de la que tenim notícies oficials no va arribar fins gairebé un any i mig després de la proclamació de la República. El 18 de setembre de 1932 un grup de veïns van establir les bases d’una nova entitat: el Centro Unión Republicana.

No hem localitzat gaire informació sobre aquesta nova entitat, però en podem relatar els orígens gràcies a la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Tarragona. Com en l’actualitat, totes les entitats havien de retre comptes a l’administració, en aquest cas al Govern Civil. Entre els seus fons es conserva l’expedient de l’entitat, tot i que només hi ha documentació relativa a la seva constitució.

Segons els documents conservats, el 18 de setembre de 1932 un grup de veïns, constituïts com a comissió organitzadora, va redactar una proposta d’estatuts per enviar-los al Govern Civil. Eren uns estatuts senzills, amb només cinc articles, però que ens permeten saber algunes coses de la nova entitat.

D’una banda que el seu domicili social es va establir al número 11 del carrer d’Àngel García Hernández, dedicat a un dels herois de la insurrecció republicana de Jaca del desembre de 1930. Per un ofici que es conserva a l’expedient, sabem que es tractava de la propietat de Benedicto Sastre Miró, que havia cedit un dels pisos de la casa i que també era un dels membres de la comissió.

També coneixem quins eren els seus objectius, que van quedar recollits en els articles segon i tercer dels estatuts:

2º Su fin no es otro que el de ejercer el natural derecho humano de asociación y colaborar por el mantenimiento y consolidación de la República española.

3º Así mismo para organizar fiestas culturales, artísticas, conferencias, etc., y siempre de conformidad con lo dispuesto para estos efectos.

Signaven el document nou veïns, dels quals en coneixem vuit noms: Miquel Martí, Manel Barrobés, Antoni Morelló, Joaquim Magriñà, Benedicto Sastre, Miquel Alcoverro, Francesc Cuello i Domènec Fuster. Malauradament la signatura del novè membre de la comissió resulta il·legible.

Els estatuts van ser ratificats pel Govern Civil el 7 d’octubre, i nou dies després es celebrava l’acte de constitució de l’entitat. L’acta de la reunió, que es conserva a l’expedient, era un certificat mecanografiat, fent possible identificar a tots els membres de la primera Junta Directiva de l’entitat:

L’església de Sant Blai l’estiu de 1938

Joaquim Magriñà Álvarez (president)

Joaquim Alcoverro Miravet (vicepresident)

Manel Barrobès Llop (secretari)

Rafel Sabaté Vallès (vicesecretari)

Francesc Cuello Rams (tresorer)

Josep Serena Fontanet (comptador)

Batista Cubell Monge (vocal)

Joaquim Huguet Bés (vocal)

Salvador Escarihuela Piqué (vocal)

Gregori Ferràs Gabaldà (vocal)

El darrer document de l’expedient és un certificat de l’acta de la que, possiblement, fou la segona sessió de la Junta de l’entitat, celebrada l’1 de gener de 1933. En ella hi ha dues qüestions destacables.

La primera és la proposta de la presidència de renovar la Junta Directiva, d’acord amb el que establien els estatuts de l’ens. La renovació, però, no es va dur a terme. A proposta d’un dels socis presents, Josep Cuello Rams, possiblement germà del tresorer, que fou ratificada per la majoria dels assistents, la Junta va quedar formada pels mateixos socis que ja la integraven, possiblement perquè només feia dos mesos que eren al càrrec i calia donar-los temps per mantenir l’impuls de l’entitat.

La segona qüestió és l’anunci de la creació d’una nova entitat per part d’alguns dels socis del Centro Unión Republicana. Es tractava d’una Sociedad Agrícola que estaria vinculada al Centro. Dels que havien de ser els objectius d’aquesta nova entitat a l’acta només s’indica que havia de ser la defensa dels seus associats. La proposta va ser acceptada, com en el cas anterior, per la major part dels socis que havien assistit a la reunió.

Amb aquesta segona acta acaba la documentació que es conserva a l’expedient del Centre Unió Republicana de Bot que, com succeí amb moltes altres entitats del territori, quedaria suspesa a partir de l’abril de 1938, quan les forces franquistes van ocupar la Terra Alta.

David Tormo Benavent





Leave a Comment