Històries de la Terra Alta

Articles d'història contemporània de la Terra Alta

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

La informació, segons la majoria d’autors, va ser recopilada el 1842 a través de desenes de col·laboradors arreu del país mitjançant enquestes i formularis que van ser remeses a cada ajuntament. En aquest sentit, el detall de la informació varia de poble a poble segons l’interès i cura que cada població va tenir a l’hora de respondre a la documentació que els va ser enviada.

Horta de Sant Joan

L’Ajuntament d’Horta, un dels edificis enumerats al Diccionari de Madoz

L’entrada d’Horta al diccionari la descriu com una població en forma d’amfiteatre sobre un turonet aïllat, amb molt bona ventilació i un clima sa, tot i que fred, on les malalties més comunes són les febres inflamatòries.

El nucli urbà comptava amb 382 cases, entre les que enumera l’ajuntament, la presó, un palau que pertanyia a l’ordre de Sant Joan i dues escoles. Una per a l’ensenyament dels nois, amb una matrícula d’entre trenta i seixanta alumnes; i una altre per a les noies, on en concorrien vint o vint-i-cinc.

Més enllà dels edificis civils, dels que no aporta cap més informació, enumera l’església parroquial, sota l’advocació de Sant Joan Batista, servida per un capellà. Fora de la població esmenta l’ermita de Sant Antoni i l’església de l’antic convent franciscà, sense cap altre dada al respecte.

En aquest conjunt urbà hi vivien 1.747 habitants, repartits en 381 agrupacions familiars.

Pel que fa al terreny, afirma que és de qualitat regular. La part sud del terme és muntanyosa, amb la presència de pins, alzines i altres arbres; i el travessen dos rierols anomenats d’Horta i d’Arnes. El primer aflora a la font de Sires i va discorrent fins a la muntanya de Sant Antoni, al cim de la qual hi ha l’ermita ja esmentada. El segon neix al sud de la vall de Visó i flueix cap al nord, cap a Lledó, desembocant a l’Algars.

Com a moltes altres poblacions de la comarca, les comunicacions, els camins, estaven en mal estat; i el correu es rebia quatre cops per setmana: dos dies procedent d’Alcanyís i dos més enviat des de Tortosa.

Els principals productes agraris eren el blat, les oliveres, la vinya, els ametllers, els noguers i tota mena de llegums. Pel que fa a la ramaderia s’hi criaven ovelles, cabres i vaques o bous. Aquests productes agropecuaris es completaven amb una caça on s’esmenten conills, perdius, poques llebres, cabres salvatges, alguns coloms i esquirols.

La industria es limitava a tres molins d’oli i dos de farina; i el comerç a l’exportació dels excedents agrícoles i la importació a tota mena de productes que no es donaven a la població.

El Pinell de Brai

Vista general del Pinell gairebé un segle després que Madoz fes el seu Diccionari

El diccionari situa el Pinell entre dos petits turons, amb bona ventilació i un clima temperat i sa. Com a malalties més comunes cita les anomenades febres intermitents.

La població comptava amb 827 habitants, distribuïts entre 190 nuclis familiars. Aquests vivien en un casc urbà amb 200 cases, entre les que s’enumera l’ajuntament, la presó i dues escoles. La de nens comptava amb l’assistència de quaranta nois, mentre que la de noies tenia vint alumnes.

A banda de la simple enumeració dels edificis civils, es cita l’església parroquial de Sant Llorenç, de la que diu que és servida per un capellà de primer ascens, és a dir, que aquella era la seva primera destinació després d’haver completat l’ordenació sacerdotal. El poble també comptava amb dos beneficiats de patronat familiar.

Al terme hi havia una ermita, la de Santa Magdalena, ubicada en un cim de la muntanya que diu que vulgarment s’anomenava Pandol. Prop de l’ermita naixia una font del mateix nom.

Del terreny es diu que era molt muntanyós i calcari, amb indicis de presència de mineral de ferro. El travessa un rierol, anomenat Pinell, que desemboca a l’Ebre. També travessen el terme diversos camins locals en mal estat i una carretera, que descriu com intransitable, que condueix fins a Tortosa o l’Aragó. Pel que fa al correu, arribava a la població tres dies per setmana des de Móra d’Ebre.

Entre la producció agrícola s’esmenta el blat, les oliveres, la vinya, les figueres i els ametllers. La ramaderia era escassa i la caça oferia perdius, conills, llebres i cabres salvatges.

La indústria local es resumia en quatre molins de farina, dos d’oli i una fàbrica d’aiguardent. També es fa esment a la producció de cabassos de pauma.

David Tormo Benavent





Leave a Comment