Històries de la Terra Alta

Articles d'història contemporània de la Terra Alta

Les eleccions de 1899

Mentre Llop continuava destituït, es van celebrar eleccions per renovar una part del consistori. Com era d’esperar, la situació local devia ser tensa, i les impugnacions als resultats no es van fer esperar. Les reclamacions van ser estudiades per la Comissió de la Diputació de Tarragona el 16 de juny, posant de manifest l’existència de dues faccions enfrontades, que es denunciaven mútuament.

Corbera a les primeries del segle XX

Per una banda trobem les reclamacions presentades, per separat, per Pere Masot Tàrrega – que sembla ser tornava a participar en la vida política local, després del seu suposat allunyament -, Pere Masot Roca, Llorenç Bilbe Ferrús i Joaquim Garcia Serrano. Tots quatre demanaven que s’invalidessin les eleccions del segon districte per suposades coaccions de Ramon Llop Borràs, jutge municipal, i Joaquim Frisach, contra Francesc Bilbe Gil, a qui volien fer-li canviar la papereta del vot. Segons les reclamacions, el jutge Llop tot i no ser elector d’aquell col·legi, hi va entrar amb un bastó, que s’interpretà com un instrument intimidatori, afegint que havia amenaçat de paraula i obra als allí presents.

Contra aquesta acusació a l’expedient hi constaven les reclamacions de Ramon Monner Hurtado, el mestre, Pau Descarrega, Jaume Amorós i Joan Borràs. Els dos primers havien estat interventors al col·legi electoral del segon districte, i tots quatre afirmaven que la presència del jutge Ramon Llop havia estat crucial per calmar els ànims, afegint que qui havia coaccionat a Francesc Bilbe Gil per tal que canvies la seva papereta de votació havia estat Pere Masot Roca. Veient que en Bilbe no es resistia i no sabia amb quina papereta votar, la taula el va excloure i no el va deixar fer-ho.

A aquestes reclamacions, presentades el mateix dia de les eleccions, s’hi van sumar altres, presentades durant l’escrutini, celebrat el 18 de maig. Aquestes les van presentar dos dels candidats: Pere Masot Roca i Salvador Clua González. Ambdós demanaven la nul·litat de les eleccions per irregularitats en les presidències de les meses electorals: la del primer districte l’havia presidit l’alcalde interí, Pere Piñol Suñé, quan li corresponia fer-ho al primer tinent d’alcalde propietari, Francesc Videllet Cervelló; i aquest havia presidit la del segon districte, quan li corresponia fer-ho al segon tinent d’alcalde propietari, Jaume Espinós Meix.

Analitzada tota la documentació, la Comissió de la Diputació va acordar desestimar totes les reclamacions i declarar vàlides les eleccions de Corbera. Desconeixem, però, el nom dels regidors escollits i la composició del nou consistori, tot i que la premsa liberal va continuar denunciat que l’ajuntament de Corbera continuava tenint una composició irregular, que no s’ajustava a la legislació vigent. De fet, el consistori va continuar presidit per l’alcalde interí, nomenat per ordre governativa, Pere Piñol.

Mentre, la maquinària legal i administrativa mantenia el seu pols contra l’alcalde legítim, en Batista Llop. Tot i haver estat absolt de l’acusació de desobediència, el 12 d’agost la Comissió de la Diputació va tractar una altra acusació, aquesta formulada per Josep Roda i quatre regidors més. En aquest cas la denúncia era contra Llop i tres regidors més, Agustí Micola, Manel Monreal i Jaume Álvarez per abusos comesos en l’exercici del seu càrrec. Uns abusos que, sembla ser, es concretaven en la convocatòria d’un ple sense ordre del dia i un acord per pagar les despeses de les festes locals. La Comissió va acordar anul·lar l’acord i demanar responsabilitats administratives als quatre acusats.

Sembla evident que les estructures del poder estatal havien decidit castigar l’aliança carlino-liberal que hauria desplaçat als conservadors de l’alcaldia el 1897. El sistema caciquil, però, era un expert en el joc de les compensacions i els equilibris, i el juny d’aquell any nomenava a Pere Masot Tárrega jutge municipal.

La destrucció de la documentació municipal durant la Guerra Civil fa impossible saber com es va desenvolupar la vida política local. Tot i així sabem, per la premsa liberal del territori, concretament pel Diario de Tortosa, que la situació irregular del consistori va continuar, amb només sis regidors dels nou que l’havien de composar. Les denúncies, apel·lant al Governador, es van anar repetint al llarg de tot l’any 1900.

Aquell estrany consistori va continuar presidit per Pere Piñol, essent el seu primer tinent d’alcalde Joaquim Meix Bosquet. Desconeixem, però, el nom dels altres quatre regidors.

La restitució de la normalitat

Grup d’infants al carrer del Doctor Ferran de Corbera d’Ebre

El novembre de 1901 es van tornar a celebrar eleccions municipals i aquest cop la convocatòria va permetre restablir la totalitat del consistori. El nou equip municipal es va constituir el gener de 1902 sota la presidència de Jaume Amorós Bosquet, acompanyat de Pere Bosquet Freixa, Felicià Clua Bosch, Tomàs Piñol Compte, Joaquim Meix Bosquet, Pere Masot Roca, Salvador Clua González, Josep Julià Mompeó i Joaquim Garcia Serrano.

En aquell cas no hi va haver reclamacions ni denúncies durant el procés electoral, el que podria fer pensar en una certa normalització de la vida política local. El cert, però, és que algunes notícies aparegudes a la premsa indiquen que no va ser així.

El març de 1902, poc després de prendre possessió el nou consistori, es denunciava l’incendi d’un mas, el Maset de l’Era de Trillas, propietat del primer tinent d’alcalde, Felicià Clua, apuntant que es creia que havia estat intencionat. I el setembre de 1903 s’incendiava el mas d’un altre regidor, el primer tinent d’alcalde, Pere Bosquet Freixa. Ambdós formaven part de la majoria que governava al municipi.

A partir dels extractes dels acords municipals publicats al Butlletí provincial, podem establir que l’equip de govern el formaven Jaume Amorós, Pere Bosquet, Felicià Clua, Tomàs Piñol i, potser, Joaquim Meix. A l’oposició hi trobaríem a Pere Masot, Salvador Clua, Josep Julià i Joaquim Garcia. D’aquests breus extractes també s’extreu que els quatre regidors de la minoria no assistien gairebé mai a les sessions plenàries, fet que denunciava l’equip de govern.

És possible que aquests esclats de violència contra les propietats de representants municipals no només tinguessin a veure amb la política local. No podem oblidar que aquells van ser anys molt durs per a la pagesia comarcal. El 1899 la fil·loxera havia irromput a la Terra Alta, posant fi als anys de bonança previs, on l’afectació de la malaltia a d’altres zones havia revaloritzat els preus del vi a la zona.

L’agost de 1902 una carta publicada a Los Debates descrivia a la situació a la comarca: Los labradores viven algo contrariados, puesto que ven desaparecer sus viñedos con una rapidez espantosa, y les apena más y más el contemplar que las pocas cepas lozanas han dejado caer su fruto, todo lo cual hace augurar que, por este año, la cosecha de vino estará representada por el 20 por 100 de una cosecha ordinaria.

Les eleccions de 1903

En aquest clima de crisi econòmica provocada per la fil·loxera i d’enrariment de la vida política local, al novembre es van celebrar noves eleccions municipals. En aquell cas, segons l’acord del ple adoptat el 25 de setembre, a Corbera s’havien de renovar sis de les nou actes municipals, escollint tres regidors a cadascun dels districtes locals.

Si bé al 1901 no van haver-hi reclamacions, en aquestes si que se’n van presentar. La Comissió provincial va tractar-les en la sessió celebrada el 12 de desembre. En aquest cas, totes les reclamacions es van presentar contra els resultats del primer districte.

D’una banda hi ha les presentades, després de la verificació del recompte, per Francesc Amorós i Manel Clua. Ambdós afirmaven que els agutzils i guàrdies municipals van estar-se a la porta del col·legi electoral, coaccionant als votants amb la col·laboració del Secretari municipal, que va proferir amenaces i promeses als que anaven a votar. A més, denunciaven una irregularitat en la presidència de la mesa, a càrrec de Pere Bosquet Freixa, indicant que no podia fer-ho per ser candidat i contractista de l’ajuntament, on tenia arrendat el servei de l’escorxador i l’aprofitament del fem.

Val a dir que Pere Bosquet era tinent d’alcalde de l’ajuntament en funcions, fet que el capacitava per presidir la mesa.

També durant l’escrutini va presentar la seva reclamació Josep Garcia Roca, uns del candidats, reclamant la nul·litat dels resultats per la participació en la junta de l’escrutini de Ramon Monner Hurtado, que no havia presentat la seva credencial d’interventor. El mateix afectat va fer constar que, tot i no dur la credencial, la seva designació constava a l’acta de la constitució de la mesa, com havien reconegut la resta d’interventors. També van presentar reclamacions Josep Papaceit i Josep Olarí Clua, sense que a l’acta hi constin els motius concrets de la seva protesta.

La Comissió, entenent que cap de les reclamacions tenia fonament, les va desestimar totes, aprovant el resultats de les eleccions de Corbera. En Josep Olarí no va acceptar aquell acord, interposant un recurs d’alçada que va acabar resolent-se el maig de 1904, sense que es produís cap canvi en relació a l’aprovació dels resultats electorals.

El nou consistori va ser presidit per Tomàs Piñol Compte, amb Agustí Micola González com a primer tinent d’alcalde i Pere Bosquet Freixa com a segon. La resta de regidors eren Josep Julià Suñé, Francesc Bové Bosquet, Josep Queixalós Todó, Jacint Todó Clua, Josep Garcia Roca, Joaquim Garcia Serrano i Josep Julià Mompeó.

És possible que els tres darrers formessin part de la minoria liberal, donat que Joaquim Garcia Serrano havia estat un dels denunciants de les irregularitats a les eleccions de 1899 en contra dels candidats conservadors; com també ho havia fet Josep Garcia Roca en les recent celebrades; i pel fet que Josep Julià Mompeó ja formava part de la minoria al consistori sortint.

Així doncs, l’aliança de conservadors i carlins, si considerem com a tal a Agustí Micola González, mantenia la majoria al consistori amb sis regidors. L’aventura carlino-liberal va funcionar escassament un any, i la “normalitat” política va continuar a Corbera d’Ebre.

David Tormo Benavent





Leave a Comment