Històries de la Terra Alta

Articles d'història contemporània de la Terra Alta

L’agost de 1897 era assassinat Antonio Cánovas del Castillo, president del govern i artífex del sistema de la Restauració. Un sistema que preveia l’alternança política dels dos grans partits, Conservador i Liberal, en el govern de l’Estat per tal d’erradicar la dinàmica dels pronunciamientos o cops d’estat de la política espanyola.

El cert, però, és que aquesta fórmula no havia acabat de quallar al món rural, on difícilment es podia comptar amb prous efectius per nodrir als dos partits. La realitat rural era una altra, en molts indrets, i la Terra Alta n’era un, als defensors del liberalisme polític, fossin del partit Conservador o Liberal, s’hi oposaven els carlins i, en menor mesura, les restes del republicanisme. Aquesta era la realitat política de Corbera d’Ebre a les acaballes del segle XIX, on el carlisme era, possiblement, la principal força de la localitat.

La victòria carlino-liberal de 1897

Pocs mesos abans de l’assassinat de Cánovas es van celebrar eleccions municipals per tal de renovar la meitat dels

Vista general de Corbera d’Ebre a les primeries del segle XX

consistoris, tal i com establia la llei del moment. A Corbera, segons la premsa catòlica de Tortosa, es van presentar dues candidatures per optar a les quatre regidories que calia renovar.

La primera d’elles l’encapçalaven dos carlins, en Carles Monner Pellisa i l’Agustí Micola González; que s’enfrontarien als candidats conservadors Josep Roda Piñol, del que s’afirmava que era milionari, i Valero Álvarez Tàrrega. Havent quatre candidats per a quatre actes, no cal dir que tots van resultar escollits, tot i que la distribució dels vots posen de manifest que els carlins tenien més força, donat que els seus candidats es van imposar als dos districtes electorals de la població.

A primers de juliol, un cop constituïts els nous ajuntaments, el mateix rotatiu catòlic, el Correo de Tortosa, publicava una carta informant de l’elecció de Batista Llop Esteve com alcalde, amb sis vots favorables, contra els tres de l’altre candidat, Josep Roda. S’afirmava que per fi els carlins, amb la suma d’altres elements saludables del poble, havien aconseguit derrocar als cacics. Una victòria que havia animat l’activitat del Cercle carlí existent al poble.

Així doncs, tot i que el govern del torn a l’Estat estava en mans del partit Conservador al districte l’ascendència del marquès de Marianao, que n’era el diputat i que havia passat del partit conservador al liberal, hauria fet possible una aliança entre carlins i liberals. Una aliança que, sembla ser, posava fi a força anys de domini conservador al capdavant del consistori corberà.

L’ascendència carlina va donar lloc, el març de 1898, a una celebració solemne de la Festa dels Màrtirs a la població. Es tractava d’una festivitat instituïda el 1895 pel pretendent carlí Carles VII per homenatjar a tots els que havien mort en la defensa d’aquella causa. Segons el Correo de Tortosa la festa va ser un èxit i va ser presidida pel cap de la Junta local, Josep Micola, Ramon Clua i Pere Álvarez, destacant el discurs realitzat per Pere Masot en defensa dels valors del carlisme.

La aliança carlino-liberal es fragmenta

Aquest Pere Masot és, possiblement, Pere Masot Tárrega, de qui el novembre de 1898 Joan Meix en feia un seguit d’articles a l’òrgan liberal del territori, el Diario de Tortosa. Segons el cronista, Masot havia estat durant més d’una dècada la personalitat més destacada de la població, és a dir, el seu cacic més prominent. Afirmava que controlava diverses famílies de la població (els Cresos, Piñol, Roda, …) i havia estat l’artífex de les millores locals i d’una administració municipal eficient. Tan lloable tasca, però, havia desaparegut en desentendre’s de la política local, deixant orfe de lideratge als liberals locals. Una situació que els havia dut a perdre l’ajuntament.

Salvador de Samà, marquès de Marianao, home fort del sistema de la Restauració a la província de Tarragona

Dos dies després, l’1 de desembre, el mateix diari publicava una nova carta, aquests signada amb un pseudònim, que també lloava la feina feta per Pere Masot afirmant que no pertanyia a cap partit. Tanmateix, afegia que era un bon amic de l’actual alcalde, Batista Llop, liberal de tota la vida, tant era així que havia lluitat amb els voluntaris locals en la defensa del castell de Móra d’Ebre durant la darrera carlinada (1872-1876). De fet, afirmava que Llop era víctima de l’engany dels carlins locals, que després d’haver-lo fet alcalde ara provaven de fer-lo caure cercant la col·laboració dels conservadors tarragonins, entre ells el Governador Civil,  i també del propi marquès de Marianao.

Una setmana després a El Nuevo Diario, que també s’intitulava com a òrgan del partit liberal a Tortosa, es publicava una altra carta, aquesta signada Ramon Monner, mestre de Corbera i de tendència carlina, on deia no compartir la percepció que els anteriors articles donaven de Masot i l’alcalde Llop. D’aquest darrer relatava diversos exemples de la seva pèssima capacitat com a gestor municipal.

Aquesta lluita epistolar, on l’alcalde Llop era protagonista tot i no participar-hi directament, va continuar fins a finals d’any, amb dues cartes més al Diario de Tortosa el 12 i 15 de desembre. En elles es defensava a l’alcalde, afirmant que tot i tenir el suport dels carlins era, possiblement, l’únic veritable liberal del consistori, afegint que eren els propis regidors carlins els que volien provocar-ne la caiguda.

Sembla, doncs, que alguns sectors dinàstics de la població, aquells que jugaven amb un partit o l’altre segons el govern del torn per tal de conservar el seu poder, i també alguns sector del carlisme, refractaris a tot allò que sonava a liberal, es van afanyar a fer el possible per trencar l’aliança que havia foragitat els conservadors de l’ajuntament. Una campanya que, com hem vist, es va lliurar, en part, a la premsa, sense que quedi massa clar qui és qui. Fos com fos, entre la campanya als diaris i la intervenció dels poders reals, que estaven sota el control del partit Conservador, l’alcaldia de Llop va durar poc.

El gener de 1899 trobem que qui signava com alcalde als anuncis publicats al Butlletí provincial era Agustí Micola, un dels dos candidats carlins a les eleccions de maig de 1897. Què havia passat amb l’alcalde?

La documentació que s’ha pogut localitzar deixa clar que va ser suspès del càrrec per decisió governativa. El que no queden clars, però, són els motius esgrimits per fer-ho. Mancats de documentació municipal, i sense cap rastre d’aquesta destitució a les actes de la Diputació, només ens queda la premsa de l’època per provar d’establir que va passar.

El març de 1899 el Diario de Tortosa, òrgan del partit Liberal, com ja hem apuntat abans, denunciava,  sota el titular d’Alcalda mayúscula, que havien estat destituïts, per diversos processaments, l’alcalde i altres regidors de Corbera. De fet, s’afirmava que s’havien nomenat sis regidors governatius, és a dir, per designació directa del Governador, per rellevar als cessats. És a dir, dos terços del consistori, potser la majoria carlino-liberal, havia estat suspesa i substituïda per regidors que no havien passat per les urnes.

Segons el rotatiu, la suspensió de Llop com alcalde era per desobediència al Governador, sense aportar res més sobre la naturalesa d’aquesta desobediència. Afegia que els nous regidors s’havien fet amb el control de l’ajuntament, essent designat com alcalde Pere Piñol Suñé. És possible que com a primer tinent d’alcalde es designés a Agustí Micola González, candidat carlí en les darreres eleccions, que l’abril d’aquell any signava amb aquest càrrec els anuncis al Butlletí provincial.

Tot plegat, sembla ser que a Corbera els carlins van exercir d’àrbitres del poder local, que es disputaven la minoria del partit Liberal, amb Masot i Llop, i la del partit Conservador, amb Roda i altres. En aquesta posició de frontissa, sembla que no hi havia una línia definida, ni un consens entre els carlins locals de quina era la força a la que calia donar suport. Aquesta possible divisió interna podria ser la causa del suport inicial a Llop i la seva posterior caiguda, si més no, si fem cas del que denunciava la premsa territorial propera al partit Liberal i la presència al consistori governatiu d’Agustí Micola.

Durant els mesos d’abril i maig la premsa liberal va anar denunciant, periòdicament, la anòmala situació de l’ajuntament de Corbera. Denúncia que, deien, havia estat desoïda pel Governador, el Fiscal de l’Audiència provincial i el Jutge d’Instrucció de Gandesa. Sembla plausible, doncs, que els conservadors, que governaven l’Estat des del març de 1899 havien decidit capgirar el designi sorgit de les urnes el maig de 1897, imposant per la força i el poder de la llei als seus partidaris al govern municipal.

El maig de 1899, pocs dies abans de la celebració d’unes noves eleccions municipals, la premsa informava de l’absolució de Batista Llop de la denúncia per suposada desobediència que li havia fet el Governador. S’esperava que fos reposat al seu càrrec ….

David Tormo Benavant





Leave a Comment