Visites al bloc

  • 23.884

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 24 subscriptors

El tricentenari de la Mare de Déu dels Dolors de Vilalba (1718-2018)

Els passats dies 9 i 10 de juny Vilalba va celebrar el tricentenari de la capella de la Mare de Déu dels Dolors. De la mà de l’Associació Confraria de la Verge dels Dolors es van organitzar un segui d’actes que incloïen una exposició amb nombrosa documentació. Gràcies a aquesta magnífica iniciativa, he pensat a recuperar un breu article escrit l’any 2011 sobre el segon centenari incorporant noves dades que apareixien a la documentació exposada.

Els orígens de la capella

Imatge de Josep Salvany de la capella de la Mare de Déu dels Dolors feta el 1922 any del bicentenari

Un dels documents exposats era un text manuscrit del Dr. Gabriel Coll, fill de la població i rector de la parròquia. En ell hi relata la cronologia de la construcció i el seguit de vicissituds que va haver de patir.

Sembla ser que la iniciativa d’aquella obra va sorgir del mateix Dr. Coll, en col·laboració amb el seu germà, Joan Coll, que aleshores era el batlle de Vilalba. Les obres es van començar el 8 de desembre de 1707, amb l’excavaciò dels fonaments, i van continuar sense massa problemes fins al maig de 1708, quan es van haver d’aturar.

La causa de l’aturada no va ser altra que la Guerra de Successió. Iniciada tres anys abans, no va ser fins a la primavera de 1708 que els seus efectes es van fer evidents al territori, amb el setge de les tropes borbòniques a la ciutat de Tortosa. La presència militar va dificultar o aturar el combois de materials, i també va suposar la mobilització d’homes en un i altre bàndols, forçant l’aturada de les obres.

Segons es desprèn del text del Dr. Coll, el conflicte va tenir greus conseqüències sobre la població, provocant una falta de mà d’obra que va afectar als rendiments agraris. Les collites van minvar considerablement, endegant un cicle de fam, misèria i cicles epidèmics que van fer estralls entre la població.

Així, el 1711 Vilalba va patir una greu crisi sanitària, tot i que en desconeixem el motiu, que es va saldar amb la mort de 103 veïns. Dels supervivents diu el text: los que quedaron no tenían grano para sembrar, ni avia quin se los pudiese prestar, ni bagages para labrar, y el año 9 no se cogió cosa.

Aquell 1709 ja s’hauria viscut una primera crisi epidèmica que, entre d’altres, va afectar greument al mateix Dr. Coll, fins a l’extrem de rebre els sagraments de l’extremunció. També emmalaltí el 1711, i el 1712 i de nou el 1715, quan de nou l’afecció va ser tan greu que van tornar a ungir-lo amb l’extremunció.

Aquella extrema situació local, amb el que sembla una greu crisi de subsistències va mantenir l’obra de la Capella aturada, i també la segona fase de les obres de construcció de l’església parroquial de Sant Llorenç, que s’havien iniciat el 1705.

No va ser fins el 1717, deu anys després del seu inici, que es van reprendre les obres de la Capella. Va quedar enllestida, tot i que sense el cor, l’any següent, i el 8 d’abril de 1718 es beneïa la imatge de la Verge a l’altar de la parròquia i, des d’allí era traslladada en processó fins a la Capella.

Confraries i fundacions per tenir-ne cura

L’exposició també recollia documents relacionats amb les entitats creades per tenir cura de la Capella i les imatges que hi havia al seu interior.

La primera de la que es té notícia és la Societat de la Divina Pastora, creada el 6 d’abril de 1818, coincidint amb el primer centenari de la Capella. La societat l’havien de composar cinc noies de la població, nombre coincident amb les cinc lletres del nom de Maria. Una d’elles rebria el nom de Clavaria, essent Vicenta Chiveli la primera en exercir aquest càrrec. La seva tasca era tenir cura dels fons de la societat, tot i que no s’indica com es proveïen, i mantenir net l’altar de la Divina Pastora i la seva imatge.

Alguns anys més tard, coincidint amb una visita de la Santa Missió encapçalada pel pare Miquel Alañà, rector d’Ascó, i dels franciscans Jaume Cardona i Domènec Marrañá, el novembre de 1853 es creava l’Associació dels Dolors, més coneguda com les Esclaves dels Dolors. Formada per set noies de la població, el seu objectiu era tenir cura de la Capella i de tot el relacionat amb el culte a la Verge.

El setembre de 1876 es creava una nova entitat de caire religiós, aquest cop sota l’advocació de Santa Teresa: la Arxicofraria Teresiana. Val a dir, però, que era una mena d’apèndix de les Esclaves, car al seu reglament s’establia que per ser membre d’una, calia també ser-ne de l’altre, i que la Junta de la nova entitat la formarien les set Esclaves dels Dolors.

A Vilalba la tradició de les Esclaves ha perdurat fins avui dia, tot i que amb algunes petites variacions per fer possible la seva subsistència. De fet, la manca de relleus va dur a un grup d’antigues Esclaves a reingressar a l’entitat per mantenir viva la tradició.

La celebració del bicentenari

L’abril de 1918 es complien dos-cents anys de la construcció de la Capella, però les circumstància dels moment van fer impossible cap tipus de celebració solemne. Vilalba, com la resta del món, estava afectada per l’anomenada grip espanyola, una greu epidèmia que va provocar milions de morts arreu del planeta. A Vilalba sembla que hi va haver més d’un centenar d’afectats, tot i que afortunadament ho van ser per la versió més benigna, i només es van registrar dues o tres morts.

L’amenaça de l’epidèmia es va allargar algun temps, de manera que la celebració d’aquella efemèride es va dilatar fins el 1922. Va ser el maig d’aquell any que mossèn Francesc Escolà va proposar de fer una celebració extraordinària amb motiu del bicentenari. De fet, en la documentació exposada no es fa cap referència als esdeveniments de 1918 i en canvi s’afirma que la data de l’efemèride era 1922. Cal suposar, doncs, que hi va haver un error, ja vos voluntari o per manca de documentació històrica.

Image de la Junta masculina organitzadora dels actes del bicentenari de 1922

Fos com fos, el 14 de maig, en una reunió a la casa de l’Abadia, la residència del capellà, es va constituir la junta directiva masculina que havia d’organitzar les celebracions. El president honorífic va ser Joan Figueres , essent nomenat com a president efectiu en Rafel Ferré. La resta de membres eren Lluís Alcoverro (vice-president), Josep Domènech (dipositari), el prevere Lluís Bonfill (secretari), Francesc Domènech (vice-secretari), Francesc Satué, Joan Solé, Àngel Alcoverro, Vicent Cugat, Santiago Domènech, Salvador Jordà, Tomàs Puey Royo (consiliaris), Josep Sampé Galano, Joan Pey Llop, Vicent Pey Borràs, Josep Maria Coma Brianzó i Josep Guiu (vocals).

L’endemà, a l’església parroquial, el mossèn va anunciar l’organització dels actes i es va constituir una altra junta, aquesta femenina, essent presidenta honorària Ramona d’Ossó i la presidenta efectiva Filomena Ferré. La resta de membres d’aquesta segona junta eren: Teresa Bladé (vice-presidenta), Carme Ferré (secretària), Francesca Vidal (vice-secretària), Dolors Ferré Sicart (dipositària), Carme Blasco, Maria Llop Borràs, Magdalena Borràs Ferré, Magdalena Berengué, Josepa Benavent, Francesca Llop, Dolores Pey Borràs, Vicenta Borràs Vidal, Maria Bada, Joana Caballé, Natalia Roig, Carme Urgell (consiliàries). També en formaven part les juntes directives de la Filles de Maria, l’Apostolat, la Conferència de Sant Vicent de Paül, les Esclaves de Maria, Tomasa Llop i Magdalena Clua.

Al marge d’aquesta iniciativa particular, impulsada pels fidels locals i els principals prohoms i les seves esposes, l’ajuntament presidit per Joaquim Alcoverro també hi va col·laborar. Ho feu finançant les obres d’arranjament del camí fins a la Capella i també les obres de restauració del temple, per tal que pugues lluir durant les celebracions.

Els actes es van celebrar a l’agost, coincidint amb la festa major de Sant Llorenç, començant el 12 d’agost i allargant-se fins al dia 20. Es succeïren les misses, oficiades pel rector local i el pare Doroteu Colldeforns de Barcelona, processons, vetllades musicals dels cors de les Filles de Maria i el Cor del Centenari, acompanyats de la banda de Santa Cecília. Entre d’altres, es va estrenar l’himne a la Verge dels Dolors, compost expressament per la celebració per Joan Solé Rius, amb música del mestre Josep Mulet. L’estrena es va fer el 20 d’agost, quan es produïren els actes més solemnes de la celebració.

Els cent anys que van seguir a aquella celebració van estar marcat per fets funestos, com la Guerra Civil, que van provocar la pèrdua de les imatges de la Verge dels Dolors i els retaules que guarnien la Capella.  Malgrat tot, però, tres-cents anys després de la iniciativa impulsada pel Dr. Coll, a Vilalba continua existint devoció per la Verge dels Dolors, i també pel patrimoni arquitectònic que ens van llegar els nostres avantpassats.

David Tormo Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>