Visites al bloc

  • 23.923

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 24 subscriptors

Les eleccions municipals durant la II República a la Terra Alta (2 de 2)

Gandesa

En el conjunt de la comarca hi ha dues poblacions de les que no hem localitzat les dades electorals al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya. Un és Gandesa, i l’altre la Pobla de Massaluca. Mentre que d’aquest últim no en sabem res, del primer en tenim notícies gràcies a la premsa.

Plaça de Pi i Margall, més coneguda com Coronilla o de la Farola, a Gandesa

El 15 de gener de 1934 El Llamp publicava una crònica de la jornada electoral del dia anterior a Gandesa, indicant que, com en la resta de poblacions atès el sistema electoral, s’hi havien presentat dues candidatures. La primera era la de la Unió d’Esquerres Republicanes, que segons el diari representava la línia política seguida des de l’Ajuntament i l’avalava el Centre Republicà Radical Socialista de la població. La segona era la candidatura d’Unió Catalanista Republicana, que impulsava Joventut Catalanista Republicana i el Casino de Gandesa i que, tot sigui dit de pas, també comptava amb el suport del quinzenari.

La primera representava als sectors esquerrans de la població, mentre que la segona ho era dels sectors conservadors o de dretans. Sembla ser que la situació entre ambdós grups era molt tensa, i la crònica afirmava que des de dies abans de la cita electoral s’esperen moments de violència entre els partidaris de cada formació.

El cronista relata escridassades i incidents durant la vetllada electoral, tots ells protagonitzats pels partidaris de la candidatura de la Unió d’Esquerres Republicanes, afirmant que els conservadors es van comportar de forma serena i tranquil·la, sense deixar-se arrossegar per les provocacions. Resta clar, de la lectura de l’article, que per El Llamp n’hi havia uns de bons i uns altres que no ho eren tant.

Els problemes van arribar en el moment de l’escrutini quan, segons el cronista, després de llegir les set primeres paperetes de la Secció 2a, totes favorables a la candidatura de la Unió Catalanista Republicana, l’apodera de les esquerres va agafar l’urna i la va esclafar contra la paret, invalidant el recompte i la votació en aquella secció.

Es publicava, però, el recompte de les altres quatre seccions, amb victòria de la candidatura conservadora a la1a i 3a, i de les esquerres 4a. La suma del total escrutat fins al moment donava avantatge als conservadors, amb 605 vots contra 519. El quinzenari es prometia una segura victòria dels conservadors, augurant que la majoria dels votats de la segona secció eren favorables a aquella candidatura, d’aquí l’acció de l’apoderat de les esquerres.

Les eleccions a la segona secció es van repetir en pocs dies, i l’1 de febrer El Pueblo en publicava els resultats totals, de tota la població, que atorgava la victòria a la candidatura d’esquerres, amb un còmput global de 830 vots contra 707 de la conservadora.

Segons aquests resultats, dels 570 votants de la 2a secció, segons dades facilitades per El Llamp, n’haurien votat 413, 311 per la candidatura d’esquerres i 102 per la de dretes. Uns resultats que donaren la majoria municipal Esquerra Republicana de Catalunya, formació a la que estava adherida el Centre Republicà Radical Socialista que donava suport a la llista, que obtenia set dels onze regidors en joc.

Horta de Sant Joan

A Horta també hi van concórrer dues llistes, la conservadora de la Lliga Catalana, i la d’esquerres de la Societat Federal, possiblement fruit d’una aliança electoral entre la Societat Republicana Socialista, fundada el 1930, i la Joventut Federal, formada el 1932 i adscrita a Esquerra Republicana de Catalunya.

En aquest cas, la victòria va ser per la candidatura de la Lliga, que s’imposà per gairebé el doble de sufragis: 510 contra 272, aconseguint així el grup de les majories, sis dels nou consellers municipals en joc.

El Pinell de Brai

Al Pinell també hi trobem el clàssic enfrontament dual, de dretes contra esquerres, que propiciava el clima polític del moment i una legislació electoral de majories i minories, sense joc per a terceres forces. En aquest cas s’enfrontaren les candidatures d’Esquerra Republicana i d’Unió Ciutadana, amb una victòria amb cert marge per als primers, que s’imposaren per 464 vots contra 396.

Val a dir que aquest són els resultats publicats al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya el 27 de gener de 1934, que no coincideixen amb els publicats a la premsa, on s’afirmava que la victòria havia estat per la candidatura dretana, a la que adjudicaven sis dels vuit regidors en joc.

Part de Comte

Mancats de les dades per a la Pobla de Massaluca la següent població en aquesta relació és la de Prat de Comte on s’enfrontaren la candidatura de la Lliga Catalana contra la d’Esquerra Republicana de Catalunya. La victòria va ser per la llista conservadora o dretana, que es va imposar per 237 vots als 133 dels republicans. Una victòria que atorgava a les dretes vuit dels deu regidors en joc a la població.

Vilalba dels Arcs

A Vilalba s’enfrontaren la llista del Centre Agrícola, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya des del maig de 1931, i la de l’Agrupació Societat el Rossinyol, entitat que des de la seva creació 1912 havia aglutinat les coalicions conservadores i dretanes locals.

Com en el cas de Gandesa, a Vilalba també es van trencar les urnes a l’hora de l’escrutini, de manera que es van haver de repetir uns dies després, el 19 de gener. En aquests cas, però, la premsa no deixa clar qui va ser el responsable d’aquella acció.

La nova jornada electoral sembla que es va desenvolupar sense entrebancs, atorgant una victòria ajustada a la candidatura conservadora, que es va imposar per 466 vots contra 412.

Conclusions

Cartell de la Lliga Catalana, que aixoplugà part de les candidatures conservadores

Els resultats electorals de les eleccions municipals de gener de 1934 posen de manifest dues qüestions, d’una banda un cert equilibri en la distribució de forces respecte a l’eix dretes i esquerres, i de l’altra el triomf d’ERC davant el PRRS en la lluita pel control de les formacions d’esquerra a la Terra Alta.

Dels onze municipis dels que coneixem els resultats, en deu d’ells les dues candidatures enfrontades representaven la polarització política del país, amb la dualitat de dretes i esquerres. En cinc d’ells (Arnes, Caseres, Corbera, la Fatarella i el Pinell) la victòria va ser per les candidatures d’esquerra, mentre que les dretes es van imposar a l’altre meitat (Batea, Gandesa, Horta, Prat de Comte i Vilalba).

A nivell global, sobre el còmput total d’aquestes deu poblacions, la majoria, tot i que molt ajustada, seria per les candidatures conservadores, que sumarien un total de 4.239 vots, contra els 4.166 de les candidatures d’esquerra. Un situació de cert equilibri que s’esvaeix quan incorporem els resultats de Bot, la única població on es van enfrontar dues candidatures republicanes que podem considerar d’esquerres, passant el còmput global d’aquestes candidatures a nivell comarcal en un total de 4.662 vots.

En la lluita entre les dues formacions republicanes d’esquerra pel control de la comarca, trobem deu poblacions on és possible identificar la vinculació de les candidatures, essent la de la Fatarella la única excepció. En aquestes deu poblacions trobem onze candidatures, donat que a Bot s’enfrontaven les dues grans formacions en pugna, de les quals només tres estarien vinculades a la línia de Marcel·lí Domingo, i vuit ho estarien a Esquerra Republicana. Així, en el repartiment de vots, del 4.662 obtinguts per les candidatures d’esquerra, només 805 correspondrien a candidatures del PRRS, i 3.857 ho estarien a ERC.

El gener de 1934, segons els resultats electorals, ens permeten aventurar que la Terra Alta era una comarca on les formacions republicanes d’esquerra tenien la majoria electoral, i entre ells l’hegemonia li corresponia a Esquerra Republicana de Catalunya a través dels seus diversos centres, associacions i seccions locals.

David Tormo Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>