Visites al bloc

  • 24.113

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 24 subscriptors

Les eleccions municipals durant la II República a la Terra Alta (1 de 2)

L’adveniment de la República va arribar de la mà d’unes eleccions municipals, les celebrades el 12 d’abril de 1931. Aquelles, però, van ser unes eleccions convocades pel darrer govern monàrquic, l’anomenada dictablanda, encapçalat per l’almirall Aznar. Durant els cinc anys en que la República es va desenvolupar en un marc democràtic, a Catalunya només es van celebrar unes eleccions municipals, les de gener de 1934.

L’Estatut de 1932 va atorgar al govern de la Generalitat la potestat en matèria d’organització local, incloent la seva convocatòria d’eleccions. Això va permetre, d’una banda, el cessament dels ajuntaments escollits l’abril de 1931 mitjançant l’article 29 de la llei electoral de 1907. Un article que permetia que en cas de presentar-se el mateix nombre de candidats que el de càrrecs a cobrir, no calia celebrar les eleccions, essent declarats regidors de forma automàtica.

La mesura es va aprovar el març de 1933, però el cessament no s’havia de fer efectiu fins al maig d’aquell any. De fet, el govern preveia convocar eleccions abans d’aquella data, un cop s’aprovés la Llei Municipal que ho havia de regular. La tramitació de la llei, però, va ser molt lenta i no va ser aprovada definitivament fins a l’octubre. Així va significar el cessament d’alguns ajuntaments, mesura que a la nostra comarca va afectar als consistoris d’Arnes, Bot, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. En aquests casos el govern municipal va ser substituït per una Comissió Gestora de tres membres, un president nomenat pel govern i dos representants de les formacions més votades en eles eleccions de novembre de 1932, les del Parlament de Catalunya.

Amb la nova Llei Municipal la Generalitat va convocar les eleccions per al 12 de novembre, però l’avançament de les eleccions a Corts per tal de resoldre la crisi del govern d’Azaña en va forçar l’ajornament. La nova data es va fixar per al 17 de desembre, però la declaració de l’estat d’alarma per evitar una insurrecció revolucionària davant la victòria de les dretes en les eleccions a Corts va tornar a ajornar la convocatòria. Finalment, les eleccions municipals es van convocar per al 14 de gener de 1934.

A l’hora de valorar els resultats electorals d’aquells comicis a cadascun dels municipis terraltins cal tenir en compte que el model electoral no era proporcional, com l’actual, si ni de majories. La candidatura amb més vots obtenia la majoria de les actes en joc, reservant la resta, la minoria, a la segona candidatura. Un model que afavoria el bipartidisme o les grans coalicions electorals.

També cal destacar que en l’òrbita de les formacions republicanes o d’esquerra, els comicis municipals a la Terra Alta deixen entreveure l’enfrontament entre els republicans radicals socialistes de Marcel·lí Domingo i els macianistes d’Esquerra Republicana de Catalunya. Un enfrontament pel control del republicanisme ebrenc que ja es posà de manifest en les conteses electorals de 1931 (trobareu més informació a Federalistes contra nacionaliestes: les eleccions a la Diputació Provisional de la Generalitat a la Terra Alta (1931)) i les de 1932.

Arnes

L’ajuntament d’Arnes, objectiu d’aquells que s’enfrontaren per assolir el poder municipal

En el cas d’Arnes les dues formacions que van concórrer als comicis van ser l’Agrupació Radical Socialista i la Lliga Catalana. De la segona no en sabem gran cosa, però de la primera podem dir que va ser creada el desembre de 1931 a ran d’una escissió del Centro de Unión Republicana. Aquest darrer havia estat legalitzat el gener de 1931, fet que ens duu a pensar que hi havia discrepàncies o desavinences entre les diferents famílies o tendències republicanes locals.

L’escissió, possiblement, es va situar en l’òrbita del republicanisme marcel·linista del Partit Republicà Radical Socialista, en competència amb el republicanisme macianista d’Esquerra Republicana de Catalunya. Tot i així, els resultats semblen apuntar a que, a l’hora de votar, el republicanisme local es va aplegar al voltant de la candidatura de l’Agrupació Radical Socialista que es va imposar de forma aclaparadora amb 249 vots contra els 3 de la Lliga Catalana.

Aquests tres vots, però, li van suposar a la Lliga dos regidors a l’ajuntament, la quota reservada a les minories, que s’oposarien als cinc obtinguts per la majoria republicana.

Batea

A Batea s’enfrontaren les candidatures del Grup Unió Ciutadana i la del Centro Unión Republicana. La primera d’elles devia aplegar les diferents tendències conservadores o dretanes de la població, mentre la segona representava a l’entitat creada el maig de 1918 i que, possiblement el 1932 s’havia alineat en el bloc republicà d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La victòria va ser per la candidatura dretana, que sumà 908 vots, assolint la quota de les majories, amb vuit regidors; mentre que els 455 vots dels republicans els atorgà les quatre regidories de les minories.

Bot

A Bot la contesa electoral es disputà entre la candidatura del Centre Unió Republicana, creat l’octubre de 1932 i fidel a la línia del republicanisme marcel·linista; i la d’Esquerra Republicana de Catalunya, nascuda el juny de 1933 a partir de l’Amistat Republicana.

Aquest va ser l’únic municipi terraltí on s’enfrontaren dues llistes republicanes, representants de les dues tendències que s’enfrontaven a les Terres de l’Ebre pel control de les associacions locals. En aquella ocasió la victòria va ser per als partidaris de Marcel·lí Domingo, que s’imposaren per 355 vots contra els 141 obtinguts per ERC. En aquest cas, la premsa no va donar compte de la distribució del nombre de regidors.

Caseres

A Caseres la disputa electoral va ser, com en la majoria dels pobles, entre els bloc de les dretes, sota la candidatura de la Unió Ciutadana Lliga, i les esquerres del Partit Radical Socialista Català. Aquesta darrera representava a l’entitat republicana local, formada el maig de 1931, i que es mantingué fidel a la tendència marcel·linista.

La victòria va ser per als republicans, que s’imposaren per 201 vots contra 125 als candidats dretans, obtenint així la majoria dels regidors, tot i que la premsa del moment no va recollir-ne el nombre.

Corbera d’Ebre

Les dues candidatures que es van presentar a les eleccions municipals a Corbera van ser les de la Societat Obrera i Centre Federal i la del Grup Dreta Regionalista. Els primers eren la coalició formada pels membres de la Societat Obrera i del Centre Republicà Federal nascut al seu sí el 1933 i que estava adscrit a Esquerra Republicana de Catalunya.

Com en d’altres poblacions, al municipi hi havia una altra entitat republicana, aquesta propera a Marcel·lí Domingo, la del Centre Radical Socialista, que no es va presentar a les eleccions.

La victòria va ser per la candidatura d’esquerres per un estret marge, de 554 vots contra el 502 de la candidatura dretana o conservadora. Com en d’altres casos, desconeixem quina era la distribució de regidors per la majoria i la minoria.

La Fatarella

Antic ajuntament de la Fatarella, segons fotografia de 1922 de Josep Salvany

A la Fatarella van concórrer les candidatures de la Unió Agrícola Independent i la Lliga Catalana. Mentre que aquesta darrera candidatura suposem que aplegava als sectors dretans o conservadors de la localitat, de la primera no en coneixem l’adscripció política. Al municipi, com en molts altres de la comarca, hi convivien dos agrupacions republicanes, el Centre Republicà, proper al radical socialisme de Domingo i una secció local d’ERC. És possible que la candidatura fos unitària, aplegant als republicans d’ambdues tendències. Una hipòtesi que sustentem en la folgada victòria de la Unió Agrícola Independent, que s’imposà per 596 vots contra els 385 de la Lliga Catalana.

David Tormo Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>