Visites al bloc

  • 21.922

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

El Centro Unión Republicana de Batea (3 de 3)

Els Fets d’Octubre i la Guerra Civil

Els efectes involucionistes sobre la política reformista dels primers anys de la República soferts durant l’anomenat Bienni Negre van provocar tensions socials i polítiques arreu del país. Batea no es va deslliurar d’aquell clima, si més no, així ho apunten dues de les informacions que hem pogut documentar.

D’una banda hi ha els resultats de les eleccions municipals, celebrades el 14 de gener de 1934, i que a Batea van donar la victòria a la candidatura conservadora o de dretes, el Grup Unió Ciutadana, que va obtenir 908 vots. Els derrotats van ser els candidats de la llista del Centre Unió Republicana, que només van sumar 455 vots. Segons la premsa del moment, aquests resultats van donar vuit regidors a Unió Ciutadana i quatre a la Unió republicana.

Un mes després, el 16 de febrer, la premsa informava d’un incendi a l’església de Batea. El foc s’havia originat al magatzem de la sagristia, darrere l’altar major, que havia quedat totalment devastat. La intervenció dels veïns havia evitat que el foc s’estengués per tot el temple. Les cròniques asseguraven que s’havia tractat d’un foc provocat.

Tres dies després el setmanari republicà El Pueblo informava de la detenció de Llorenç Bes Frígola, alies Roig, com a presumpte autor de l’incendi. El mateix mitjà assegurava que la detenció s’havia produït després de la denúncia d’un veí del poble que, sembla ser, havia escoltat a Bes dir que aquella església s’havia de cremar. Deixant de banda si l’acusació era certa o no, el que si ho és, és que Bes havia format part, com a vocal, de la primera Junta del Centre Unió Republicana, la constituïda el juliol de 1918.

Tot i que no disposem de més dades, sembla possible apuntar que al poble, com a molts d’altres arreu de Catalunya i l’Estat, es vivia un clima tens. Una tensió que va esclatar el 6 d’octubre amb motiu de la vaga general convocada per l’Aliança Obrera en resposta a la incorporació de la CEDA al govern d’Alejandro Lerroux. A Catalunya la convocatòria comptava amb el suport de la Generalitat.

A molts pobles, davant una vaga amb càrrega revolucionària, comitès republicans van ocupar els ajuntaments, destituint els consistoris on manaven les dretes. Al vespre, quan la jornada tocava a la seva fi, el president Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. L’exèrcit va intervenir, i a les sis del matí del 7 d’octubre el Govern es rendia i era detingut. Una detenció que va anar seguida d’una onada repressiva arreu del país contra tots aquells que s’havien significat en la jornada anterior.

Els vaixells presó Andalucia i Cabo Cullera, ancorats al port de Tarragona

Gràcies a l’obra de Sebastià Campos Terré, El 6 d’octubre a les comarques tarragonines (1935), sabem que vint-i-dos veïns de Batea van ser detinguts i empresonats als vaixells Cabo Cullera i Manuel Arnús al port de Tarragona. Segons els llistats publicats per Campos es tractava de Joan Abell [Adell] Jordà, Ferran Altés Martí, Gregori Altés Suñer, Antoni Bes Odoña, Abel Bes Ferrús, Josep Bes Peig, Agustí Borràs Conesa, Josep Borràs Puig, Evarist Brio Domingo, Ricard Cortiella Ferré, Miquel Cuello Rarnos [Rams], Ramon Davos Cabré, Miquel Ferrús Peris, Francesc Isern Piñol, Miquel Joan Llop, Miquel Llop Descarrega, Francesc Martorell Ros, Felip Peris Rel, Santiago Suñé Llorens, Miquel Joan Suñé Peris, Josep Toda Diu [Todo Díez] i Pere Todo Díez.

Podem aventurar, tot i que en ocasions no disposem del nom complert, que alguns d’aquests detinguts havien format part, en algun moment, de les juntes directives del Centre Unió Republicana. Aquest seria el cas de Ferran Altés, vicepresident a les juntes de 1923 i 1924 i recaptador a la de 1933;  l’Abel Bes Ferrús, que era el bibliotecari a la junta de 1918; en Miquel Cuello Rams, recaptador a les juntes de 1920, 1925 i 1934 i vocal a les de 1926 i 1933; Ramon Davos, president a les juntes de 1923, 1924 i 1934; Miquel Llop Descarrega, dipositari a la junta de 1931; Felip Peris, secretari a la junta de 1933 i vocal a la de 1934; o Pere Tudo Díez, vicepresident a la junta de 1931.

La repressió, doncs, va afectar alguns dels membres del Centre, i també a la pròpia entitat que va ser clausurada. Si més no així ho sembla confirmar la notícia publicada el 22 de juliol de 1935 al Correo de Tortosa, deu mesos després dels fets, anunciant que la Comissaria d’Ordre Públic de la Generalitat havia autoritzat la reobertura del Centre.

Una repressió que no es va aturar amb les detencions immediates als fets del 6 d’octubre. El 24 de novembre de 1934 el Correo de Tortosa informava del registre, per part de la Guàrdia Civil, del mas Caballé de Batea. L’escorcoll va permetre localitzar llibres i fulletons de propaganda comunista, una escopeta, un pot de pólvora negra i una dotzena de barres de plom i estany. Una troballa que va provocar la detenció del parcer del mas, en Josep Borràs, i del seu fill. Tres dies després el mateix rotatiu informava d’un segon escorcoll al mas localitzant, amagades dins d’un forn, dues escopetes més.

Tot plegat sembla evidenciar que existia un cert clima insurreccional al poble, on hi participaven els republicans i simpatitzants d’altres forces polítiques d’esquerra. Clima que, potser, es va rebaixar arran dels progressius alliberaments dels detinguts. Per la premsa sabem que el 29 de novembre va ser alliberat un grup de presos del vaixell Manuel Arnús, entre els quals hi havia vuit veïns de Batea; i que el 13 de desembre, entre els quaranta-tres alliberats aquell dia, hi havia dos veïns més de la població.

Una distensió que, d’haver-se produït, no va durar gaire. El clima polític arreu de l’Estat continuava respirant d’un elevat grau de bel·ligerància del qual el nostre territori no n’era aliè. El 4 de setembre de 1935, gairebé un any després dels Fets, el Correo de Tortosa informava de la desarticulació per la Guàrdia Civil d’una reunió clandestina d’elements considerats extremistes al terme de Faió. L’acció va suposar la detenció de trenta homes i quatre dones, la majoria d’ells veïns de Batea i la Pobla de Massaluca. Els detinguts va ser duts primer a Casp i després a la presó de Pina de Ebro.

Els bateans detinguts n’eren tretze en total: Joaquim Adrià Llop, Gregori Altés Suñé, Esteve Argullo [Aguiló], Josep Balagué Altés, Josep Barceló Suñé, Ricard Cortiella Ferrús, Miquel Frígola Martí, Antoni Llop Galcerà, Pere Martí Puig, Miquel Joan Morelló Martí, Miquel Peris Ferrús, Antoni Puello Curto i Llorenç Rams Galcerà.

Dos d’ells és possible que haguessin format part de juntes directives del Centre: en Joaquim Adrià, secretari a la de 1934; i Esteve Aguiló, bibliotecari a les de 1925 i 1926.

La victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 havia de posar fi a la involució del Bienni Negre, una perspectiva que part de les oligarquies social i econòmiques, amb el suport de l’exèrcit, no van acceptar. Van ser aquests grups els que, a partir d’aleshores, vam emprendre la via insurreccional que va desencadenar l’alçament militar del 17 de juliol de 1936 i la Guerra Civil.

Cartell electoral del Front d’Esquerres

Malgrat aquest fet innegable, també ho és que aquells anys de tensió política i social havien polaritzat la societat arreu del país, i amb ella la distribució de les majories electorals, que no va ser igual a tot arreu. En el cas de Batea, la contesa electoral del febrer de 1936 posa de manifest la feblesa de les opcions republicanes en front de les conservadores. Aquestes, a Catalunya, es van presentar agrupades en la coalició del Front Català d’Ordre, que obtingué a Batea 1.023 vots; molt per damunt de la coalició d’esquerres, el Front d’Esquerres, que només en sumà 425.

L’esclat de la guerra, però, ho capgirà tot, incloent la composició dels governs municipals. Coneixem la composició del primer Consell municipal, que substituí al Comitè que, en primer instància, es feu càrrec del govern de la població. Aquest Consell es va constituir a Batea el 16 d’octubre de 1936, d’acord amb el decret de 9 d’octubre del Consell de la Generalitat.

Aquest decret establia el nombre de consellers municipals per cada població, segons el nombre d’habitants, que en el cas de Batea havia de ser de dotze, i també el nombre que li corresponia a cada formació política: tres per ERC, tres per la CNT, dos per al PSUC, i un per a UR, POUM i ACR. En cas que alguna de les formacions no tingués representació al municipi, el llocs reservats havien de quedar vacants.

De la composició del Consell es dedueix que ni el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) ni l’ACR (Acció Catalana Republicana) tenia representació a la població. De la resta, tenim que els tres representants d’ERC van ser Pere Todó Díez, Miquel Cuello Rams i Avel·lí Vidal Martí; per la CNT ho van ser Esteve Burgués Aguiló, Miquel Ferrús Peris i Josep Llop Adrià; pel PSUC Francesc Villarroya Rams i Miquel Altés Valls, i per Unió de Rabassaries Batista Riba Tobia.

Dels tres representants d’ERC, dos d’ells havien format part de les juntes del Centre: Pere Tudó Díez, n’havia estat vicepresident el 1931, i Miquel Cuello Rams recaptador a les juntes de 1920, 1925 i 1934 i vocal a les de 1926 i 1933.

La vida del Centre Unió Republicana de Batea, que finalitzà l’abril de 1938 amb l’arribada de les tropes franquistes al territori, va ser curta per molt intensa. Durant dues dècades els seus militants i simpatitzants van ser una part activa de l’activitat política i social del seu poble, i amb aquestes pàgines hem provat de recuperar una petita part del seu record.

David Tormo Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>