Visites al bloc

  • 22.945

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

El Centro Unión Republicana de Batea (2 de 3)

Els primers anys

Malauradament, ni la premsa ni la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric Provincial, ens aporta gaire informació més sobre els primers anys de vida de l’entitat. A l’arxiu només es conserven les actes que, en teoria, s’havien d’enviar anualment per notificant els canvis de junta i els balanços econòmics. Diem en teoria per què, tot i que és possible que part d’aquesta documentació s’hagi perdut, només es conserven algunes d’aquestes actes. És així com coneixem als integrants d’algunes de les Juntes Directives.

Detall del segell del Centro Unión Republicana de Batea

És possible que a Josep Riba el succeís en la presidència Miquel Altés Monlleó, que ho era el 29 de desembre de 1920, quan es va renovar la Junta Directiva, que va quedar constituïda per Ramon Gasull Balagué (president), Joan Pellisa Berengué (vicepresident), Miquel J. Arrufí Altés (secretari), Miquel J. Frígola Llop (vicesecretari), Miquel J. Suñé Bru (dipositari), Conrat Altés Masià (bibliotecari), Francesc Suñé Bru (comptador), Miquel Cuello Rams (recaptador) i els vocals Miquel Galcerà Vallespí, Pascual Tarragó Tovía i Miquel Vidal Curto.

La següent acta que es conserva és de l’1 de gener de 1923, quan la nova Junta quedà formada per Ramon Davos (president), Ferran Altés (vicepresident), Joaquim Cuello (secretari), Francesc Cuello (vicesecretari), Joan Altés (dipositari), Ferran Llop (bibliotecari), Domènec Altés (recaptador) i els vocals Joan Batista Rams, Francesc Folqué, Miquel Garcia i Tomàs Altés.

En la mateixa sessió, a proposta de la presidència, es va aprovar que els socis majors de 60 anys esdevinguessin socis honorífics, quedant dispensats de pagar la quota de l’entitat. Dos mesos després, el 12 de febrer, la Junta va aprovar un canvi de domicili de l’entitat, que passaria a domiciliar-se al número 29 de la plaça Constitució, amb el carrer Migdia. En la mateixa sessió també es va acordar el relleu del secretari, Joaquim Cuello, per Batista Rams, indicant que el primer no tenia prou coneixements de les normas intelectuales, per desenvolupar la seva tasca.

D’aquell 1923 encara es conserva una altra acta, aquesta del 4 de novembre, quan ja s’havia consumat el cop d’estat de Primo de Rivera, on es recollia el balanç econòmic de l’ens. Segons aquest document aquell any s’havien ingressat 194,90 pessetes, i les despeses havien sumat 198,80 pessetes, el que suposava un dèficit de 3,90 pessetes. A aquest calia afegir-ne 200 pessetes més derivades de les despeses del canvi de local aprovat al febrer, sense especificar, però, la naturalesa d’aquestes despeses.

De l’etapa de la Dictadura, quan cal suposar que el desenvolupament de l’ideari republicà no devia ser massa fàcil, es conserva documentació de les juntes nomenades el 1924, 1925 i 1926.

La primera va ser escollida el 6 de gener de 1924 i la formaven Francesc Suñé (president), Ferran Altés (vicepresident), Batista Rams (secretari), Josep Maria Tudó (vicesecretari), Joaquim Cuello (dipositari), Domènec Altés (recaptador), Amadeu Altés (bibliotecari), Francesc Altés (comptador) i els vocals Rossend Cuello, Joan Altés i Tomàs Altés.

El 6 de gener de 1925 es renovava la junta que passaven a integrar Miquel Joan Suñé (president), Joaquim Domingo (vicepresident), Ramon Bes (secretari), Francesc Suñé (vicesecretari), Ramon Llop (dipositari), Miquel Cuello (recaptador), Esteve Aguiló (bibliotecari), i els vocals Rossend Cuello, Josep Maria Tudó, Alfred Cortiella i Francesc Altés.

La darrera junta que coneixem d’aquest període es va constituir el 6 de gener de 1926 i la formaven Miquel Joan Suñé (president), Francesc Villarroya (vicepresident), Ramon Bes (Secretari), Sebastià Altés (vicesecretari), Ramon Llop (dipositari), Esteve Aguiló (bibliotecari) i els vocals Miquel Galcerà, Manel Peris, Jaume Solé, Alfred Cortiella i Miquel Cuello.

Els anys de la Segona República

No hem tornat a trobar informació sobre l’entitat fins el febrer de 1931, aquest cop a través de les pàgines del setmanari tortosí El Pueblo, òrgan de la coalició republicano-socialista de Tortosa. El dia 28 es publicava un article signat per FSP, que bé podria ser Francisco Sánchez Pedreño, un dels impulsors del republicanisme a la comarca durant aquest període, on informava de la constitució de la nova junta directiva del que anomena Centre Republicà Socialista de Batea.

Tenint en compte que en aquells moment Marcel·lí Domingo, l’inspirador i avalador del republicanisme ebrenc, formava part del Partit Republicà Radical Socialista, que ell mateix havia ajudat a constituir, i que Sánchez Pedreño en formava part, no podem descartar que aquest hagués rebatejat al Centre Unió Republicana de Batea pel seu compte. De fet, l’articulista afirma que l’entitat havia adquirit un solar al centre del poble on s’estava construint la nova seu social, i que s’esperava que la pogués inaugurar Marcel·lí Domingo.

En tot cas, segons el periodista, la nova junta la formaven Francesc Suñé Bruch (president), Pere Tudó Díez (vicepresident), Sebastià Altés Peris (secretari), Ramon Bes Lapiedra (vicesecretari), Miquel Llop Descarrega (dipositari), Marià Bes Ferrús (recaptador) i els vocals Josep Bes Frígola, Miquel Casals Balagué, Joaquim Domingo Sastre i Alfred Cortiella Piñol.

Dues setmanes després, el 14 de març, el mateix setmanari donava compte de la reunió celebrada a Gandesa per a la constitució de la Federació Republicana del partit de Gandesa, on hi havien acudit comissions dels centres i comitès de Móra d’Ebre, Benissanet, Corbera, Bot, Batea, Horta de Sant Joan i Vilalba.

Batea també va ser l’escenari d’un dels mítings republicans celebrats amb motiu de les eleccions municipals convocades per al 12 d’abril. Eren les primeres després de set anys de Dictadura, i serien les que donarien pas a la proclamació de la Segona República. El 29 de març, dues setmanes abans de les eleccions, prohoms del republicanisme ebrenc com Artur Bladé, Martí Rouret o Francisco Sánchez Pedreño van recórrer Gandesa, Vilalba i Batea en defensa de les candidatures republicanes locals. A Batea el míting, segons un article publicat a El Pueblo el 10 d’abril, es va celebrar al local de la Unión, essent un èxit d’assistència.

Estampa de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya

La següent informació sobre el Centre d’Unió Republicana és del 8 de novembre de 1932 a les pàgines del diari reusenc Foment, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a les comarques tarragonines. La raó de la notícia era la visita a la comarca del president de la Generalitat Francesc Macià, amb aturada a Batea. La crònica deia:

El senyor Macià s’ha adreçat després a Batea, on fou aclamat pel poble i l’ha fet objecte d’una entusiasta rebuda, que podem dir que ha superat encara la rebuda tributada en altres pobles d’aquestes comarques. Varen rebre el senyor Macià les autoritats i comissions de diverses entitats del poble, amb banderes catalanes i federals. Una banda de música ha interpretat l’”Himne de Riego” en mig dels aplaudiments del públic. Una nena vestida de República ha fet ofrena d’un ram de flors al senyor Macià.

Seguidament el President de la Generalitat, amb les autoritats es dirigí al Centre d’Unió Republicana, on fou rebut als sons del “Cant del Poble”.

La visita a la seu social de l’entitat per part de Macià ens duu a pensar que en el pols que es va mantenir als centres republicans ebrencs entre marcel·linistes i macianistes la victòria a Batea, com a molts altres llocs, va ser per Esquerra Republicana de Catalunya.

El 8 de gener de 1933 l’entitat renovava la seva junta, que coneixem gràcies a les actes que es conserven a l’Arxiu Històric Provincial, i que formaven Josep Bes (president), Francesc Cuello (vicepresident), Felip Peris (secretari), Benet Peris (vicesecretari), Joan Cabré (dipositari), Josep Tobia (bibliotecari), Ferran Altés (recaptador) i els vocals Miquel Galcerà, Zenon Galcerà, Agustí Pellisa i Miquel Cuello.

El 23 de maig l’entitat aprovava la creació d’una secció de socors mutus, que el 2 de juny presentava el seu reglament a Tarragona. La nova secció comptava amb la seva pròpia junta, que integraven Agustí Peris (president), Francesc Villarroya (vicepresident), Josep Adell (secretari), Francesc Suñé (vicesecretari), Vicenç Ferré (dipositari), Llorenç Peris (interventor), Josep Betria (recaptador) i els vocals Miquel Domènech i Francesc Bes.

Els socis, que havien de pertànyer al Centre, havien de contribuir amb una quota mensual d’1 pesseta i a canvi, en cas de baixa mèdica, podien gaudir d’un jornal compensatori de 2,50 pessetes diàries si era per malaltia o de 2 pessetes en cas d’intervenció quirúrgica. El reglament també estipulava que en cas de defunció, la persona designada pel soci difunt, rebria una compensació de 50 cèntims de cadascun dels socis de la mútua. Com en qualsevol asseguradora actual, el reglament preveia excepcions per al pagament de les compensacions. En aquest caps quedaven exceptuades les derivades de  ferides per baralles, accidents de caça, fruit de l’embriaguesa, de malalties venèries o fent esport (possiblement el futbol, que s’estava estenent a la comarca).

La darrera junta de la que tenim notícia és la formada el 17 de gener de 1934, amb Ramon Davos (president), Tomàs Bes (vicepresident), Joaquim Adriàn (secretari), Joaquim Martell (vicesecretari), Josep Bes (dipositari), Josep Tobia (bibliotecari), Miquel Cuello (recaptador) i els vocals Ferran Frígola, Agustí Pellisa, Felip Peris i Benet Peris.

David Tormo Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>