Visites al bloc

  • 23.923

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 24 subscriptors

El Centro Unión Republicana de Batea (1918-1936) (1 de 3)

L’ensulsiada de la Primera República va provocar, també a les nostres terres, un retorcés del republicanisme. No va ser fins a les primeries del segle XX que aquest moviment polític va tornar a ser protagonista al territori, especialment a partir de l’any 1907, amb la victòria del candidat republicà de la Solidaritat Catalana al districte de Gandesa, en Joan Caballé i Goyeneche.

Joan Caballé Goyeneche, en una imatge de 1910

De fet, algunes fonts contemporànies al personatge apuntaven que havia nascut a Batea, tot i que sembla que en realitat ho va fer a Montevideo, a l’Uruguai, des d’on va tornar a Catalunya essent encara un nen. La seva infantesa la va passar a Móra d’Ebre, d’on va marxar a Tarragona quan ja comptava vint-i-quatre anys. Tot i així, existia algun vincle familiar amb Batea, on tenia, no sabem si per adquisició o herència, dues finques. Una a la Serra, coneguda com Mas Gardel, de 22 ha, i una altre, coneguda com la Plana del Català, a la carretera de Tortosa, de només dues hectàrees. Ambdues van deixar  de ser de la seva propietat cap el 1917, essent embargades per la justícia i posades a subhasta pública per diversos problemes judicials i financers del polític republicà.

De fet, Batea va ser una de les poblacions on la candidatura de Caballé va obtenir una aclaparadora victòria el 1907, imposant-se per 456 vots contra el candidat ministerial, Albafull, que només n’obtingué 121. Sembla evident, doncs, que Batea comptava amb un substrat republicà considerable, tot i que cal tenir en compte que per aquella contesa electoral els carlins s’havien sumat a la causa de la Solidaritat Catalana i van demanar als seus correligionaris el vot als candidats de la coalició.

De Batea també n’era fill un altre polític republicà, en Pere Altés Rams, del que sabem que l’octubre 1897 es llicencià en medicina i cirurgia i que el març de 1911 esdevingué diputat provincial per la candidatura de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Candidatura avalada i impulsada per Caballé Goyeneche, que l’abril de 1910 havia renovat la seva acta de diputat pel districte de Gandesa a les Corts com a candidat d’aquest mateix partit.

Tot plegat, doncs, apunta a que Batea era una població on el republicanisme comptava amb un gruix considerable de partidaris. Malgrat tot, però, no es documenta l’existència de cap entitat o organització local que els aglutinés. Això va canviar el 1918, potser perquè aquell any, en les primeres eleccions on Caballé no era candidat, els republicans van ser derrotats a Batea. Tot i que Macià Mallol es va imposar a nivell de districte, a la població només va obtenir 93 vots, contra el 627 que Josep Lluís Oriol de Urigüen, el candidat ministerial i fill de Flix.

Donada la corrupció electoral de l’època, que afectava a tots els partits i candidats, no podem descartar que els resultats haguessin estat falsejats. En tot cas, és a partir d’aquell moment que documentem moviments vers la creació d’una associació republicana a la població.

La constitució de l’entitat

Còpia mecanografiada els Estatus fundacionals del Centro Unión Republicana de Batea de 1918

La primera dada és del 16 de maig de 1918, quan es lliurava al Govern Civil de Tarragona el reglament del Centro Unión Republicana de Batea per a la seva legalització. El document, que es conserva a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, està redactat en castellà i al seu article primer defineix els que havien de ser els objectius de l’entitat:

1º La práctica y propaganda de los principios republicanos

2º La instrucción

3º La creación, cuando la Sociedad cuente con medios, de una cooperativa para el consumo, y

4º El recreo de los asociados y sus famílias

El document que sotasignaven Josep Riba, com a president, i Pere Suñé, con a secretari, establia que el domicili social de l’entitat s’ubicava al número 8 del carrer de Tortosa.

Gairebé un mes després de la presentació del reglament a les autoritats, trobem les primeres mencions de l’entitat a la premsa del territori. Al setmanari tortosí El ideal, que s’intitulava com l’òrgan de les joventuts revolucionàries dels districtes de Tortosa i Roquetes, el 22 de juny es publicava una crònica signada per Joan Batista Rams. En ella es defensava la puresa de les idees republicanes i criticava que cert personatge local, al que no s’identifica, es dediqués a vendre aquells ideals a canvi de diners. Al final de l’article, Rams felicitava la iniciativa impulsada per crear a la població un Comitè d’Unión Republicana que, segons ell, presidia de forma honorífica el republicà tortosí Marcel·lí Domingo. En aquells moments Domingo era diputat a les Corts pel districte de Tortosa en representació del Partit Republicà Català.

En el següent número del setmanari, publicat el 29 de juny, hi trobem un altre article, aquest signat per Pere Suñé, que bé podria ser el secretari de la Unión de Centro Republicana que s’estava gestant, titulat A los republicanos de Batea. Al text es queixava de la manca d’organització i d’acció dels republicans de la població, afirmant, però, que hi havia joves que profesan las ideas redentoras de libertad y progreso. Al seu parer, aquella apatia només beneficiava als cacics locals, als que descriu com a catòlics, que es dedicaven a explotar als treballadors. En Suñé reivindicava la necessitat de sumar les forces de tots els republicans i derrotar als catòlics i carlins que dominaven la població.

Un més després, el 25 de juliol, aquella reivindicació, un cop aprovat el reglament, fructificava i es celebrava l’assemblea constituent i la designació de la primera Junta Directiva. Junta que integraven Josep Riba Balcells (president), Bru Bes Sancho (vicepresident), Pere Suñé Galcerà (secretari), Francesc Suñé Bru (vicesecretari), Miquel Casadó Frígola (dipositari), Abel Bes Ferrús (bibliotecari) i els vocals Ramon Gasull Balagué, Llorenç Bes Frígola, Enric Suñé Martí, Tomàs Altés Domènech i Francesc Altés Domènech.

En aquella primera acta també es va aprovar un canvi de domicili social, que es va traslladar al primer pis del número 8 del carrer del Molí.

La primera reacció a la nova entitat la trobem a les pàgines de La Tradición, setmanari publicat a Tortosa que es definia com l’òrgan del Partit Tradicionalista als districtes de Tortosa, Roquetes i Gandesa. L’article estava signat amb el pseudònim d’Adulfo i començava dient: En un rincón de nuestro pueblo hay una Suciedad como tantas abundan hoy día. No se por qué, la conocemos con el nombre de “La Manzana”.

L’article és un conjunt de desqualificacions cap a l’entitat, els ideals republicans i els seus membres, als que arriba a qualificar de borratxos. Cal suposar que es tracta del recent creat Centro de Unión Republicana perquè s’afirma que el presideix un tal Riba (a) “Bolla”, bonito nombre para presidir una Suciedad de esta índole, i que l’acompanya un tal “Tit”.

David Tormo Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>