Visites al bloc

  • 24.578

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Gandesa cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

La informació, segons la majoria d’autors, va ser recopilada el 1842 a través de desenes de col·laboradors arreu del país mitjançant enquestes i formularis que van ser remeses a cada ajuntament. En aquest sentit, el detall de la informació varia de poble a poble segons l’interès i cura que cada població va tenir a l’hora de respondre a la documentació que els va ser enviada.

La de Gandesa és la més extensa de totes les entrades de la comarca, amb dues pàgines completes. Pel que respecta a la situació de la població, d’entrada hi fa constar les dades de latitud i longitud respecta al meridià de Cadis, que fins el 1884, quan s’imposà el de Greenwich a nivell internacional, va ser l’utilitzat per la geografia espanyola com meridià zero.

A nivell físic, es diu que se situa a la vessant occidental del cim de Puig Cavaller, fet que la deixa a l’empara de tots els vents, especialment el del nord a l’hivern, i el del sud-oest a l’estiu. Aquest fet, segons els criteris de l’època, li atorga un clima molt sà, on les malalties que més sovintegen eren els refredats pulmonars, les pleuresies i els còlics biliars i nerviosos.

El poble el formaven un total de 386 cases, apuntant que la majoria tenien dues plantes, repartides en tretze carrers i tres places. Hi vivien 523 agrupaments familiars (veïns), que suposaven un total de 2.316 habitants.

En aquells moments, arran dels efectes de la guerra dels Set Anys, la primera carlinada, amb els set setges i l’incendi de 1838, la població es trobava en molt mal estat. De les restes que es conserven el diccionari cita algunos restos de sus antiguos muros, y grandes arcos de silleria de antigua edificación que al parecer terminaban en un montecillo al oeste, sobre el que se elevaba un sólido castillete cuadrangular, coronado de almenas con densas bóvedas, que encerraban anchurosas cuadras y capaces silos, lagares y almacenes, indicant que aquell edifici es trobava completament arruïnat arran dels efectes de la guerra.

També estaven molt malmesos dos ravals, nuclis fora de la muralla, que havien comptat amb més de vuitanta cases, pallers i corrals. Com també ho estaven els tres portals que havien tancat la població.

Ca la Vila Vella, al costat d’un dels accessos a l’església de l’Assumpció

Entre els edificis civils relaciona un hospital de caritat; una escola de nens amb 130 alumnes matriculats, i una de nenes que, segons diu, és de retribució particular, és a dir, que es tractaria d’un centre privat, on possiblement s’ensenyava a les nenes les primeres lletres i la costura. L’ajuntament, situat al costat de l’església parroquial, es trobava també en estat ruïnós; i als dos extrems de la població les dues fonts d’aigua de mina que bastien el poble.

Finalment fa referència a la presó, ubicada des del 1841 en un edifici que pertanyia al comú conegut com cuarenteno, per ser l’indret on es dipositava la quarantena. Possiblement es tractaria de la quarantena part dels fruits que els veïns lliuraven, diu el text que voluntàriament, per fer front a les obres de l’església, la redempció de censos o els plets contra els senyors locals. Apunta que tot i ser un edifici sòlid, només compta amb cel·les, donat que la falta de fons públics ha fet impossible la construcció del pati i altres departaments projectats que, diu, són necessaris per la custòdia i salubritat dels presos.

Pel que respecta als edificis religiosos, hi esmenta en primer lloc l’església parroquial, sota l’advocació de l’Assumpció, indicant que al poble hi un rector i quatre beneficiats. L’església es trobava en molt mal estat, agreujat pels efectes de la guerra. Afirmació aquesta que basem en el fet que, segons el diccionari, el seu estat ruïnós va forçar a que des del 1830 es deixessin d’oficiar serveis religiosos. Tot i haver reforçat les columnes i la teulada, el conflicte havia aturat les obres de les bòbiles de dues de les naus, el cor i l’orgue. Com a curiositat, tot i indicar que no es pot concretar la data de la construcció, afirma que a l’esquerra de l’edifici es conserva un espai circular que, segons tradició, hauria estat utilitzat com a mesquita pels àrabs.

A més de l’església parroquial esmenta la de Santa Anna, al costat de l’hospital, i un altre oratori, que no s’identifica, al costat de l’anomenada port d’Orta (al text original sense h). El sud-est de la població, enganxat a la mateixa, hi havia el cementiri, havent desaparegut el Viacrucis que s’alçava en un turonet proper, i que comptava amb una capella, pòrtic i passeig de xiprers, els primers destruïts i els segons talats arran de la guerra.

El santuari de la Fontcalda, a la riba del Canaleta

Fora del nucli urbà, a una llegua (uns 5.600 metres) hi havia l’ermita de Sant Marc, situada en un cim sobre el camí de Tortosa, conegut com vèrtex Sant Marc o Mola d’Irto. A dues llegues, al nord-est, es trobava el santuari de Nostra Senyora de la Fontcalda, al fons de la vall del riu Canaleta, apuntant que tot i no conèixer la data de l’ermita original, l’actual es va començar a erigir l’agost de 1753. Un indret molt popular arran de les seves fonts termals, de les que diu no son conocidas las sales que arrastran en disolución, son potables y de buen sabor estando frías, y tómanse en bebida, lociones parciales y baños generales, confirmando la esperiencia que curan pronta y radicalmente las erupciones herpéticas de toda especie, alivian los padecimientos de gota, y son eficacísimas para el reumatismo crónico, la parálisis, anquilosis, úlceras edematosas, etc., y sumamente contrarias a las hemorragias y sífilis. Acaba l’apunt sobre la Fontcalda indicat que compta amb quatre edificis amb 52 habitacions per hostatjar als que hi van a prendre els banys.

Pel que fa al terme, l’article incideix en el gran nombre de fonts que hi neixen i discorren pel propi terme i el de poblacions veïnes. Les fonts de l’Eure i del Torroll, nascudes a la vessant nord del Puig Cavaller; el Canaleta; la del mas de la Vella, al barranc del mateix nom, de la que diu no és potable; la del Colom, a la part oriental de Puig Cavaller, que corre pel barranc dels Cargols; la de la Teuleria, al sud del cim per l’estret del Puntal de l’Os camí de Tortosa; i la de Voravall, a la part septentrional del terme.

Pel que fa a les comunicacions es diu que tots els camins són de ferradura, destacant el procedent del Baix Aragó en direcció al Priorat i que des de Casp i Mequinença va fins a Tortosa, afegint que aquest darrer estava en molt mal estat. Gandesa disposava d’una estafeta de correus, depenent de la Móra d’Ebre, que rebia el correu tres dies per setmana.

La producció agrària tenia com a principals conreus el blat, l’olivera i els ametllers. A més, es conreava ordi, sègol, vinyes, moreres per la producció de seda, figueres,avellaners, patates, llegums i algunes hortalisses. La ramaderia es fonamenta en la cria d’ovelles i cabres. A la producció del sector primari cal afegir-hi la caça, amb conills i perdius com a peces principals.

A nivell industrial, aquesta es fonamenta en la transformació dels productes agraris relacionant quatre molins d’oli, que s’apunta que funcionen amb força de sang; un de fariner sobre el riu Canaleta; dos alambins d’aiguardent; forns de calç, guix i totxanes, i també alguns telers de fil i llana. Els comerços es limiten a botigues de teixits i queviures.

S’exporten els excedents agraris, principalment l’oli i les ametlles, important arròs, mongetes, pesca salada i el que anomena generos coloniales. Per concessió reial Gandesa gaudia del privilegi d’un mercat setmanal, que es diu no es celebrava per manca de públic. El que si que es celebrava era una fira anual, el 4 de desembre, amb productes de diversa índole

David Tormo Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>