des. 15

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (2 de 2)

Activitat econòmica

Pel que respecta a les dades que aporta el padró per a l’anàlisi de l’activitat econòmica local, primer cal escatir als infants dels adults. Seguint el paràmetres de l’època, els primers serien els compresos entre els 0 i els 9 anys, és a dir 584 nois i noies. Així doncs, la població adulta del padró de 1889 seria de 1.737 persones, de les quals 883 eren homes i 854 dones.

Pel que fa a aquestes últimes, en termes generals les dades permeten afirmar que la dona, oficialment, quedava exclosa de l’àmbit laboral. De les 854 dones majors de nou anys el 98,1%, en quant a ocupació, consten com a labores propias de su sexo. L’estadística, doncs, no contemplava la seva participació en les tasques agrícoles, condemnades a complir, sobre el paper, amb el rol social propi de l’època: tenir cura de la llar, els fills i el marit.

Vista d’Horta de Sant Joan de cap el 1913

Només hi ha 16 dones per les quals consti una altra professió. En tres casos aquestes dones consten com a propietarias, es tracta d’Esperança Camps Sepera, viuda, nascuda a Queretes (Terol);  Raimunda Alemany, viuda, nascuada a Corbera d’Ebre; Antònia Llovet Bosch, també viuda; totes tres majors de seixanta anys.

Hi ha dotze casos més en que l’ocupació assignada és el servei domèstic, és a dir, el rol social tradicional però passat pel sedàs d’una remuneració atès que es desenvolupava a casa d’una altra família. Només hi ha una dona dins del conjunt de les considerades professions liberals: la mestra. Es tracta de Catalina García Corretja, filla de la mateixa població i que en aquells moments era viuda, amb una filla al seu càrrec.

Pel que fa a les dades professionals dels homes, es posa de manifest el caràcter eminentment agrícola de la població. Dels homes majors de nou anys el 95,2% estan enquadrats en oficis vinculats al sector primari. Dins d’aquest sector la immensa majoria, el 88,5%, consten al padró com a labradores; un 5,3% estan inscrits com a jornaleros, que en termes absoluts suposa un total de 44 homes. De la resta n’hi ha vuit que tenen com a ocupació la de pastor i quinze que hi consten com a propietaris

El padró no aporta cap dada que permeti establir la diferència entre els llauradors i els propietaris. La figura dels jornalers, com a ocupació específica per aquells que no tenien terres i anaven al jornal, convida a pensar que els llauradors eren propietaris. Una afirmació vinculada al tradicional sistema de distribució de la propietat agrícola de la Terra Alta, caracteritzada per la petita propietat d’explotació familiar encaminada a una economia d’autoconsum. Cal suposar que la denominació de propietari estava reservada a aquells que disposaven d’un major nombre de terres, tot i que no sabem quina era la quantitat d’hectàrees que feia que un llaurador passes a ser propietari en la categorització del padró.

Malgrat aquesta incògnita, les dades del padró permeten afirmar que la majoria de les famílies tenien alguna propietat agrícola, sense descartar, però, que alguns, per les reduïdes dimensions de la mateixa, també es lloguessin al jornal de forma ocasional. Els pes social del jornaler pur era doncs molt reduït.

Dels 42 homes adults restants, en tenim sis pels quals l’ocupació que se’ls assigna és la d’estudiants, tot i haver superat els nou anys d’edat. Cal suposar que pertanyien a famílies més o menys benestants que procuraven que continuessin amb la seva formació més enllà de l’escola primària.

N’hi ha deu més als que podem considerar professionals liberals. Entre aquests hi compte als tres eclesiàstics que consten al padró, el sacerdot Llorenç Domènech Cervelló, fill de Corbera d’Ebre, que duia gairebé tres anys a la població; el prevere Batista Nicolau Gil, fill de la població; i l’exclaustrat Josep Fortuño.

També hi comptem al farmacèutic, Ramon Sabaté Busom, fill d’Ascó, i que feia poc menys de tres anys que residia a Horta; el metge, Vicenç Messeguer Ferràs, possiblement fill del poble; i el veterinari, Joan Comas Fonollosa, nascut a Rosell (Castelló), que feia set anys que servia al municipi.

Entre els professionals liberals també hi trobem als que podríem considerar servidors públics o de l’Estat, com el notari, Segismundo Verdaguer Puig, fill de Granollers i que feia tres anys que vivia a Horta; el secretari municipal, Venancio de Mier Medina, que havia nascut a Saldaña (Palència) i que només feia sis mesos que era al poble; i els mestres, el titular de l’escola local, en Josep Maria Guàrdia Boix, nascut a Alcanar i que encara no feia dos anys que hi treballava; i Joaquim Benedicto Monforte, aquest nascut a Mirambel (Terol).

Aquest darrer era mestre a Caseres, d’on hauria marxat arran dels dèbits que tenia amb ell l’ajuntament Benedicto (per saber-ne més podeu consultar l’entrada El pacte de la fam: Joaquim Benedicto, un mestre contra l’ajuntament de Caseres). És possible que hagués acudit a Horta sota la protecció de Guàrdia, i ho va fer en companyia de la seva esposa Ramona Monforte Mallén.

La resta formarien part del sector terciari o de serveis. Entre ells hi trobem un capatàs, en Juan Hidalgo Raigon, nascut a Montoro (Còrdova) i que feia poc menys de tres anys que s’estava a la població; dos confiters, en Joan Vives Pujol, fill de Miravet, però que ja feia quaranta-cinc anys que vivia a Horta, i el seu fill, en Miquel J. Vives Terrats; un flequer, l’Antoni Andilla Gil.

Hi trobem també quatre ferrers, dos d’ells nascuts a Horta, en Manel Betet Pujol i Salvador Pujol Ferré; i dos més arribats des d’altres poblacions però que feia dècades que hi vivien: Jacint Martí Cardona, nascut a Zorita del Maestrat (Castelló), que feia quaranta anys que residia a Horta; i Manel Puyo Salvadó, de la Torre del Comte (Terol), que en duia vint-i-cinc.

Al padró també hi consten dos fusters, Antoni Garcia Corta, nascut a Móra d’Ebre i que feia vint-i-dos anys que vivia a Horta, i Francisco Ferré Grau; dos sabaters, Damià Gallinat Damián, nascut a Fabara (Saragossa) que feia sis mesos que estava al poble, i Josep Membrado Llovet, un teixidor, Joaquim Farnós Ripollès; un terrissaire, Vicenç Tolos Escoriuela, natural de Traiguera (Castelló) que feia vint-i-dos anys que estava la poble, i un moliner, Agustí Martín Minor, nascut a Nonasp (Terol), que feia cinc anys que era a Horta.

Dades d’alfabetització

Horta de Sant Joan, en algun moment del segle passat

Les dades d’alfabetització recollides al padró posen de manifest que es tractava d’una societat pràcticament analfabeta. Del total de la població només 264 veïns sabien llegir i escriure, és a dir un 11,4% del total. D’aquests 194 eren homes i 70 dones. Una xifra que estava per davall de la mitjana comarcal, si més no, segons les dades del cens estatal de 1887, que situa la taxa d’alfabetització de la Terra Alta en el 20,5% de la població.

Per sexes, dels 1.161 homes empadronats els que sabien llegir i escriure representen el 17,1% del total. Una xifra que millora si excloem als menors de deu anys, encara en edat escolar, per arribar als 21,3%. Tot i així tampoc a arriba a la taxa comarcal masculina, que era del 26,4%.

Per sectors econòmics, dels 764 homes que hem inclòs al sector primari, només el 20,4% sabia llegir i escriure. Si ho analitzem segons les quatre tipologies abans descrites veiem, de forma molt clara, com la posició social estava directament relacionada amb l’alfabetització. En el cas dels propietaris el 86,7% sabien llegir i escriure; percentatge que es redueix notablement quan es tracta dels llauradors, on només el 18,2% tenien aquests coneixements, i que continua reduint-se en el grup dels jornalers, amb només el 9,1% d’alfabets, i el dels pastors, on cap d’ells sabia ni llegir ni escriure.

Per contra el 100% dels veïns inclosos dins del grup de professionals liberals sabia llegir i escriure, i el mateix passa amb els estudiants. En el cas dels veïns que formaven part del sector terciari el percentatge es redueix fins al 53,8%.

En el cas de les dones la situació és més dramàtica. De les 1.160 empadronades només el 5,9% sabien llegir i escriure; xifra que creix fins al 7,6% si excloem a les menors de deu anys. Excloent les nenes, la taxa d’alfabetització femenina d’Horta era la meitat de la mitjana comarcal, que el 1887 era del 14,4%.

Com en el cas dels homes la categoria laboral que es va fer constar al padró estableix clares diferències en quant a l’alfabetització. De les quatre propietàries n’hi ha tres, el 75%, que sabien llegir i escriure. Un percentatge que es redueix fins al 7,1% en el cas de les dones dedicades a les labores propias de su sexo; i que s’incrementa una mica més, fins al 9,1% entre les treballadores del servei domèstic. Com era d’esperar, en el cas de les professionals liberals, on només consta la mestra Catalina García, la taxa és del 100%.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.