«

nov. 24

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (1 de 2)

La voluntat dels governants per conèixer el nombre de persones i poblacions sobre les que estenien el seu poder és remunta, com a mínim, al 3000 aC amb la civilització babilònica. A casa nostra ens podem remuntar als fogatges medievals, als que van succeir els primers censos reials al s. XVIII.

No va ser fins el febrer de 1823, a les darreries del Trienni Liberal, que l’Estat va promulgar una instrucció que establia la confecció d’un padró municipal el gener de cada any. En aquest article provarem de treure suc a allò que es recollia als padrons municipals i ho farem de la mà del confeccionat a Horta de Sant Joan el juliol de 1889.

En aquell moment el padró s’organitzava per carrers, fent constar els noms i cognoms dels habitants de cada casa, la seva relació parental, l’edat, l’ofici i l’alfabetització (si sabien llegir i escriure o no) entre altres dades.

El padró de 1889 d’Horta el formaven 2.321 veïns, amb un distribució per gèneres gairebé exacta: 1.161 homes i 1.160 dones.  xifra que duplica l’actual nombre d’habitants que, segons l’Institut d’Estadistica de Catalunya el 2016 era de 1.189 persones. D’aquells dos mil veïns llargs les dones representaven el 50,9% de la població, amb un total de 1.177, mentre que els homes eren 1.136.

Distribució de la població per edats

El padró de 1889 d’Horta el formaven 2.321 veïns, amb un distribució per gèneres gairebé exacta: 1.161 homes i 1.160 dones. Unes xifres que superen amb escreix les del darrer padró que ens ofereix l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que és el de 2016. Segons aquest darrer padró a Horta hi ha 1.189 habitants, dels quals 621 són homes i la resta, 568, són dones. Així doncs, entre els cent vint-i-set anys que disten entre unes dades i les altres, Horta ha perdut el 51,22% de la seva població.

Les dades de l’Idescat per al 2016 no aporten informació sobre la distribució de la població per edats en segments quinquennals; si ho fan, però, les dades de l’Instituto Nacional de Estadística de 2011, quan Horta comptava amb 1.301 habitants. Aquesta informació ens ha permès confeccionar les piràmides de població d’ambdós moments, el 1889 i el 2011.

De fet, el primer detall que salta a la vista és que només la de 1889 té forma de piràmide. La seva base, la que forma la població més jove, es molt més ample que la resta de files, que es van estretint a mesura que s’incrementa el segment d’edat, fins a la seva cúspide. En les piràmides actuals, la base es força estreta, mantenint la seva amplada, i fins i tot incrementant-la, a mesura que s’incrementen les edats.

La primera revela una població jove, amb una esperança de vida curta; mentre que la segona representa una població envellida, amb una reduïda natalitat.

 

Més enllà dels plantejaments teòrics, les dades de cadascun dels padrons ens ho confirmen. Si prenem com a referència la franja d’edat destinada a la infantesa el fins al primer terç del segle XX com a mínim, que no aniria més enllà dels nou anys, trobem que el 1889 aquesta franja d’edat representava el 25,2% de la població del municipi. Si fem el mateix per al padró de 2011, aquest grup de població, els infants, representen només el 8,6% dels habitants. Un diferència de 16,6 punts percentuals entre un i altre moment.

Les xifres no milloren si apliquem criteris més contemporanis, ampliant la franja d’edat dels considerats infants i adolescents fins als 19 anys. Al 1889 aquest grup suposava el 42,4% de la població, mentre que el 2011 només representava el 16,4%. En aquest cas la diferència de punts percentuals s’incrementa fins als 26 punts.

La del 1889, d’acord amb els paràmetres precedents a l’aparició de la medicina moderna, era una població amb molts infants i adolescents, però no tots arribaven a l’edat adulta. De fet, si ens fixem amb les dades del gruix central de la població, la franja entre els 20 i els 65 anys, aquest fet es fa palès. Al 1889 aquesta franja d’edats comprenia al 51,4% de la població, és a dir, només 9 punts percentuals més que la franja anterior, al dels 0 als 19 anys. Molts d’aquells infants i joves, doncs, no arribaven a l’edat adulta.

Per contra, a les dades de 2011 aquest grup d’edat representa el 57,2% del total, 30 punts més que la franja anterior. Un fet que posa de manifest que la immensa majoria dels infants arriben a l’edat adulta i, també, que la natalitat s’ha reduït fins a un mínim extrem, més si la comparem amb la de 1889.

Pel que fa a la darrera franja d’edat agrupada en base a criteris contemporanis, la dels majors de 65 anys, al 1889 només representava el 6,1% del total de la població d’Horta. En canvi, el 2011 hi trobem al 26,4%. Un prova encara més evident de les diferències entre un període i l’altre en el que respecta a l’esperança de vida.

A tall d’exemple dir que les dues persones més grans del padró de 1889 tenien 87 anys i eren un home, Joaquim Ferràs Roig, i una dona, Càndida Serena, ambdós nascuts el 1802.

La distribució de la població per llars i procedència

El de 1889 recull un total de 546 grups familiars, el que suposa una mitjana de 4,25 persones per grup. Una dada que trenca amb una certa idealització de les famílies d’èpoques anteriors, que a l’imaginari col·lectiu es presenten com a molt nombroses. De fet, prop d’una cinquena part d’aquests agrupaments familiar tenia 4 membres (19,4%), seguides pe les que en tenien tres i cinc respectivament. Tots tres tipus d’agrupament sumen el 53,8% del total.A banda i banda d’aquest nucli central de d’agrupaments familiars hi trobem, en l’extrem baix de la taula, fins un total 37 llars amb un únic membre, el que suposa un 6,8% del total, i 77 amb dos membres, que representen el 14,1% del total. A l’extrem oposat, per la part més alta hi tenim una sola agrupació de tretze membres, vuit de deu, cinc de nou, i dinou de vuit, que, totes plegades, representarien el 6% del total. A continuació hi trobem trenta-sis agrupaments familiars de set membres i seixanta-nou de sis, que representen el 19,2% restant.

Val a dir que de les trenta-set llars amb un únic membre, vint-i-quatre corresponien a vidus o viudes, en concret, set eren vidus i disset viudes. Aquesta situació, la viudetat, afectava a cent trenta-set veïns i veïnes d’Horta el 1889, dels quals cinquanta-un eren homes i vuitanta-sis dones. Dels col·lectiu de vidus tretze, és a dir el 25,5% del total, tenien menys de seixanta anys, essent el més jove de trenta-tres anys. En el cas de les viudes aquest percentatge s’incrementava fins al 34,9% del total, sumant-ne trenta, la més jove de les quals tenia només dinou anys.

Dades aquestes que corroboren les que ja comentàvem més amunt sobre l’esperança de vida i el grau de mortaldat en el períodes d’infantesa i edat adulta, molt superiors als actuals. Un fet que s’explica, bàsicament, pels avenços mèdics que gaudim actualment.

Un altra dada que aporta el padró és el lloc de naixement dels habitants. No cal dir que la majoria havia nascut a Horta, però en trobem 209, és a dir el 9% del total, que ho havien fet a d’altres poblacions. De fet, trobem homes, dones i infants procedents de seixanta-vuit pobles i ciutats diferents.

La major part havien nascut a d’altres pobles de la Terra Alta, seixanta-dos en total, essent Arnes on més en tenien l’origen, fins a setze. De la resta de les Terres de l’Ebre en procedien quaranta-un, i nou més d’altres poblacions de Catalunya.

La resta, noranta-set, havien nascut en algun punt de la resta de l’Estat, essent la província de Terol l’origen de setanta-dos d’elles o elles. D’aquella província era Morella, amb dinou persones, el punt des d’on més gent havia arribat fins a Horta.

David Tormo Benavent

2 comments

  1. Alexandre

    Apreciat David, li volia preguntar si aquest padró es conserva per altres poblacions de l’entorn, especialment per Arnes, i en cas afirmatiu quines dates estan documentades. Finalment on es poden consultar: als ajuntaments o a algun arxiu comarcal o d’altre mena.
    Salutacions i bona feina !

    1. David Tormo Benavent

      Benvolgut Alexandre,
      En principi aquests documents s’haurien de conservar als arxius municipals, i són consultables per tothom, però en el cas d’Arnes, pel que se, la documentació municipal anterior a la Guerra Civil va ser destruïda i només queda alguna cosa dels anys trenta, la resta és posterior a 1938.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>