«

»

oct. 20

Caseres, Corbera i la Fatarella cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya.

La informació, segons la majoria d’autors, va ser recopilada el 1842 a través de desenes de col·laboradors arreu del país mitjançant enquestes i formularis que van ser remeses a cada ajuntament. En aquest sentit, el detall de la informació varia de poble a poble segons l’interès i cura que cada població va tenir a l’hora de respondre a la documentació que els va ser enviada.

Caseres

L’entrada de Caseres al Diccionari el situa en una planúria, als confins de la província de Tarragona, tocant a Terol. Per la seva ubicació la població restava sota la influència de tots els vents, el que li atorgava un clima saludable. Tot i així, enumera les malalties més comuns: les pulmonies i les febres intermitents.

El poble el formaven 93 cases, que acollien un total de 381 habitants que es distribuïen entre 70 agrupaments familiars. A més, sota la mateixa jurisdicció del municipi hi havia el nucli rural d’Almudèfer, que també disposa d’una petita entrada al diccionari. D’ell es diu que es un terme rural, agregat a Caseres el 1812, situat a la marge dreta de l’Algars. El formaven 4 cases de camp o masies, envoltats de cabanes i corrals on es guardava el nombrós bestiar que pasturava pel terme, i també els pastors que en tenien cura.

D’Almudèfer afegeix que, segons la tradició, va arribar a comptar amb fins a 100 veïns o agrupaments familiars, és a dir, que hauria estat més gran que la Caseres d’aquell moment. Una xifra, afirma, que es veuria confirmada per les nombroses ruïnes que hi ha en aquell punt, incloent les restes d’un castell, incendiat alguns segles enrere, i de l’església parroquial de Santa Anna.

Dels edificis existents al nucli de Caseres l’article en destaca la casa consistorial, la presó, una fonda, un petit hospital (per acollir els transeünts i peregrins, no pas amb finalitats sanitàries), i una escola. En aquest cas es tractava d’una escola de nens amb una matrícula de 28 alumnes. A banda dels edificis civils, el text esmenta l’església parroquial de Santa Magdalena, que disposava d’un cementiri situat al costat mateix de l’edifici, i que era atesa per un mossèn.

En relació a les comunicacions, les úniques vies són camins de ferradura que es trobarien en bon estat; mentre que el correu, l’altre mecanisme per comunicar-se amb el món, arribaria al municipi des d’Horta de Sant Joan dos cops per setmana pel que fa al correu arribat des de Catalunya, i un cop per setmana des de Calaceit quan les cartes arribaven des de l’Aragó.

Pel que fa al terme, es diu que la qualitat dels terrenys és regular, amb uns 50 jornals de terra de primera classe, 100 jornals de segona classe i la resta de tercera. Terres on es conreen cereals, oliveres, vinyes, moreres, ametlles i noguers principalment, a més d’horts a les ribes de l’Algars, riu que també dóna força a un molí fariner. Tot plegat, el municipi produeix blat, vi, oli, seda, mel, patates, llegums i hortalisses. Productes que, quan hi ha excedents, es venen a l’exterior, adquirint per contra allò que no produeixen al poble, com el bacallà, l’arròs o el sucre.

A més de l’agricultura, s’assenyala l’existència d’una ramaderia composada principalment per ovelles i cabres com a recurs econòmic i alimentari. Recursos als que cal afegir la caça, rica en perdius, conills, llebres i tords; i la pesca, amb barbs, madrilles i anguiles.

La indústria local, a més del molí fariner al curs de l’Algars, comptava amb un molí d’oli de tres premses; mentre que el comerç el nodririen diverses botigues de queviures (abacerias).

Corbera d’Ebre

El Calvari de Corbera d’Ebre a les primeries del segle XX

El Diccionari situa Corbera a la vessant d’un turó, batuda sovint pels vents del sud i l’oest que li atorguen un clima temperat. Pel que respecta a les malalties més comuns, diu que es tracta de les de tipus estacional, a les quals, alguns anys, cal afegir-hi les febres intermitents.

El nucli urbà el formaven 312 cases, que aplegaven 1.675 habitants repartits entre 338 agrupacions familiars o veïns (caps de família).

Entre els edificis de la població es destaca la casa consistorial, la presó i una escola per a nens que acollia 60 alumnes. A més, pel que respecta a les construccions religioses, s’esmenta l’església parroquial de Sant Pere Apòstol, així com les ermites del Calvari i Santa Madrona.

Pel que fa al terme, s’afirma que combina el terreny pla i la muntanya, amb una qualitat regular. Solquen el terme camins de ferradura, i reguen les seves terres un total de set fonts. Tot plegat facilita el conreu de blat, oliveres, vinyes, ametllers, figueres, noguers i avellaners. Una agricultura que es complementa amb una ramaderia no massa nombrosa. Pel que fa a la caça, s’esmenta la presència de perdius, conills i tords.

A més dels camins, l’altre mitjà per comunicar-se amb el món exterior, el correu postal, arribava al municipi des de Móra d’Ebre tres cops per setmana.

La indústria local la conformen dos molins fariners, i el principal producte per a la seva comercialització exterior és l’oli.

La Fatarella

L’entrada de la Fatarella situa la població entre muntanyes, batuda pels vents del nord, fet que li atorga un clima sa. Tot i així, les malalties més comuns que afligien als seus habitants eren les apoplexies i les pulmonies.

El poble el formaven un conjunt de 300 cases, amb un total de 1.495 habitants distribuïts entre 339 veïnatges o grups familiars.

Entre els edificis del nucli urbà es destaca la casa consistorial; la presó, que disposaria d’una habitació o vivenda per aquells que tenien cura dels detinguts; i l’escola de nens, on hi assistien un centenar d’alumnes. A part, s’esmenten els edificis religiosos, amb l’església parroquial de Sant Andreu, servida per un capellà; la capella de la Misericòrdia, de la que es diu que va ser edificada gràcies a la caritat pública i que s’alça sobre el lloc on hi havia la torre de Fatorrella, que hauria donat nom a la població. Finalment, situada a 1,5 llegues, que equivalia a 7,2 km aproximadament, en una vall, hi havia l’ermita de Sant Francesc Xavier.

L’ermita de Sant Bertomeu, a Camposines, el 1922

Pel que fa al terreny, s’afirma que al terme hi ha muntanyes i plans, aquests d’una qualitat mitjana. Entre les muntanyes s’esmenta dues serres que travessen el terme, una que marxa en direcció al Montsant, més enllà de l’Ebre, i l’altre que hi arriba des de Gandesa, passant per Corbera i el lloc de Camposines.

D’aquest últim lloc també n’hi ha una entrada al diccionari. S’hi diu que pertany a la Fatarella. Situat en un punt pla, està en voltat de dues serralades, i es caracteritza per un clima temperat, on les malalties més comuns eren les febres intermitents. El conformaven un conjunt de tres cases i una petita església gòtica , on viuen 12 habitants distribuïts entre tres nuclis familiars.

A nivell de comunicacions, a més dels camins de ferradura que travessaven el terme, es destaca la carretera que des de Móra d’Ebre anava cap a l’Aragó, de la qual s’afirma que estava en molt mal estat. L’altre mitjà de comunicació per excel·lència, el correu, arribava al poble tres cops per setmana des de Corbera.

Al terme es produeixen cereals, llegums, patates, vi, avellanes, ametlles, oli, figues i altres fruits. Una producció agrícola que es combina amb una ramaderia ovina principalment. També s’esmenta la caça, amb presència de perdius i conills.

Pel que fa a la indústria, l’entrada de la Fatarella esmenta l’existència de quatre molins d’oli, quatre de farina i tres alambins d’aiguardent; a les quals caldria afegir-hi les que es fan constar a l’entrada de Camposines, on hi havia tres molins fariners, un d’oli i un hostal.

A nivell comercial, només es fa constar que s’exportava oli i altres excedents agrícoles, comprant fora poble tot allò que els feia falta i no podien produir.

David Tormo Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>