«

oct. 06

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (2 de 2)

El conflicte fiscal

La primera informació sobre aquesta disputa la trobem el 10 de febrer de 1854, tres mesos després de ser oficialitzada la segregació. En un ofici d’aquella data l’Administració Provincial d’Hisenda de Tarragona demanava a l’ajuntament de Vilalba, d’acord amb una ordre del Governador, que es remetés a l’ajuntament de la Pobla de Massaluca la relació de totes els contribuents que fins aquell moment tributaven a Vilalba per ser propietaris de les terres ara segregades. Amb aquesta informació, l’ajuntament de la Pobla havia de confeccionar el repartiment de les contribucions – quant havia de pagar cadascú – per al nou exercici, incorporant als nous contribuents.

L’ajuntament de Vilalba, a més de perdre part del terme, també perdia una part dels seus ingressos, fet que va generar un seguit de resistències. Tres dies després de rebre la comunicació d’Hisenda, l’alcalde de Vilalba Tomàs Tarragó, responia indicant que el repartiment de 1854 encara no havia estat aprovat, enviant el de l’any anterior. Exercici que encara s’havia de pagar a Vilalba i que aquest ajuntament va reclamar, estirant al màxim la llei per, del perdut, treure’n tot el que pogués.

Plànol del nord del Corregiment de Tortosa de 1716

Així ho indica la reclamació presentada davant Hisenda per l’alcalde de la Pobla, Agustí Pallarès, el 7 de març, queixant-se que l’ajuntament de Vilalba havia aplicat un recàrrec a tots els veïns de la Pobla afectats pel canvi de titularitat fiscal, acusant-los de morositat per haver-se endarrerit en el pagament del darrer trimestre de la contribució de 1853. Pallarès exigia el retorn immediat del recàrrec per tractar-se d’un abús intolerable.

Començaven així dos mesos d’un intens intercanvi de correspondència entre els dos ajuntaments i l’Administració Provincial d’Hisenda, que posen de manifest la lentitud i complexitat de l’administració decimonònica. Una cosa era aprovar un canvi, dictar una Reial Ordre, i l’altre fer-la efectiva. El canvi afectava a la quota que li corresponia de contribucions estatals i provincials a cada poble, que es calculava en relació a la riquesa del municipi. Riquesa que, en part, depenia de la seva extensió, de la quantitat d’edificacions urbanes (riquesa urbana) i de finques conreables (riquesa rústica). La segregació del terme havia de reduir la riquesa de Vilalba, i també la seva quota, i incrementar la de la Pobla.

La Reial Ordre, però, no va anar acompanyada d’aquell nou càlcul, fet que explicaria perquè l’alcalde de Vilalba pretenia cobrar de més als seus antics contribuents. L’excedent, podria servir per cobrir el que els tocaria aportar a la resta de veïns de Vilalba, donat que la mateixa quota s’hauria de repartir entre menys veïns.

L’expedient d’aquest conflicte el tanca un ofici de Tomàs Tarragó al seu homòleg, Agustí Pallarès, del 28 de maig on, després de rebre avisos i amenaces d’Hisenda, consentia en retornar el recàrrec a canvi que l’ajuntament de la Pobla es comprometés a accelerar la recaptació dels endarreriments d’altres anualitats entre els seus veïns que, fins aquell moment, havien tributat a Vilalba.

El conflicte per les pastures

Gravat de dos pastors catalans del segle XIX

El de març de 1854, mentre el conflicte pel recàrrec en les contribucions encara no s’havia resolt, se n’encetava un de nou. El dia 3 de març l’alcalde la Pobla enviava al de Vilalba un requeriment per que cités a dos veïns, ambdós pastors, a declarar el dia 7 per una demanda verbal que diversos veïns de la Pobla havien presentat contra ells. Els denunciants eren Pere Pallarès, Josep Gavaldà Ribes i Josep Suñé Lluch, els demandats eres J. Jaumot, pastor del ramat de Toni de Pei, i J. Alcoverro, pastor del ramat de Josep Ferrer de Sacatierra.

L’ajuntament de Vilalba va fer cas omís d’aquell requeriment, i dels dos recordatoris posteriors, enviats el 10 i 15 de març. Sembla evident que la voluntat de l’alcalde era protegir als seus veïns, entenent que aquelles demandes formaven part del conflicte que la segregació del terme havia provocat.

Un mes després del primer escrit, el 3 d’abril, n’arribava un altre en termes similars, demanant que fossin convocats pastors i propietaris de ramats per aclarir desencuentros verbales que quieren intentar contra ellos varios vecinos des esta [la Pobla de Massaluca] sobre faltas de que habla el libro 3º del Codigo Penal.

En aquella ocasió els citats eren Pau Sampé, pastor; Batista Royo, pastor del ramat de Grañena; Pere Solé, pastor del ramat de Povill; Llorenç Bosquet, pastor del ramat de Martí; Josep Mulet, pastor dels ramats de Pectorí i Toni de Pei; Jaumot, pastor i N. Clua, pastor del ramat de Martell. Com en el cas anterior, l’ajuntament no en feu cas, ni tampoc del recordatori del 20 d’abril. El 29 d’abril, però, va arribar un segon recordatori amenaçant de traslladar el cas a la justícia ordinària, és a dir, al Jutjat d’Instrucció de Gandesa, fet que va forçar a l’ajuntament vilalbí a transigir, traslladant l’avís als veïns citats

Paral·lelament, però, l’ajuntament de Vilalba havia traslladat la qüestió al Governador, Rafael Humara, sobre la vinculació dels dos problemes, el fiscal i el ramader. Així es desprèn de l’escrit que el Governador va adreçar a l’alcalde de la Pobla, enviant-ne també còpia al de Vilalba el 4 d’abril, on es deia:

El Ayuntamiento de Villalba me ha hecho presente que el que v. Preside se opone a que paguen los vecinos de ese pueblo el canon que prestan a aquella villa en virtud de haberseles cedido en enfiteusis los terrenos en que están edificadas sus casas, y a que conserven los de Villalba el derecho que siempre han tenido al aprovechamiento de los pastos comunes, abrevaderos y cañadas existentes en el terreno que antes pertenecía a aquel municipio y hoy corresponde al termino de ese …

Un mes després, quan l’alcalde de Vilalba havia cedit, davant la pressió de l’Estat, en la qüestió dels recàrrecs en les contribucions, el de la Pobla va reprendre l’ofensiva per l’aprofitament de les pastures. L’1 de maig l’alcalde, Agustí Pallarès, i el tinent d’alcalde, Josep Vidal, signaven fins a vuit multes contra veïns de Vilalba, sense especificar si eren els propietaris o els pastors dels ramats, de 60 rals cadascuna d’elles.

Les multes van ser contra Llorenç Navarro, que n’acumulà tres per entrar a finques de Francesc Salvadó, Josep Salvadó i Vicenç Domènech, les dues primeres als Tancats i la segona als Racons, ambdues partides de la vall de Barvall; Gabriel Ferré, per entrar en una finca de Josep Gavaldà al Toll d’en Vidal; Joaquim Alcoberro, amb tres multes més, per entrar a les finques de Josep Gavaldà, Pere Tena i Agustí Pallarès (l’alcade de la Pobla), les dues últimes al Toll d’en Vidal; i Domènec Berengué, per entrar a la finca que Esteve Domènech tenia al Toll d’en Vidal. Tot apunta, doncs, que la part del terme segregada, majorment, pertanyia a la vall de Barvall, que hauria estat terme de Vilalba fins aquell moment.

Aquelles multes, que anaven més enllà de les citacions dels mesos anteriors, desembocaren en un nou creuament d’oficis i acusacions entre els dos ajuntaments, on el Governador també va haver de prendre part. D’una banda, va mantenir la defensa dels drets dels ramaders a l’ús de les pastures i abeuradors, que sembla ser l’ajuntament de la Pobla volia alterar; mentre que per l’altre va pressionar i amenaçar a Tomàs Tarragó, per que cedís en la seva resistència a traslladar les multes als afectats, que arribà al seu punt culminant al juliol.

Com en el cas anterior, tot fa pensar que l’alcalde de Vilalba va acabar cedint de nou en favor dels interessos de l’ajuntament de la Pobla davant la pressió de l’administració provincial.

Sembla ser que la definició definitiva dels límits municipals, més enllà de l’establert a la Reial Ordre del novembre de 1853, no s’acabà d’enllestir fins l’abril de 1856, quan l’ajuntament de la Pobla, possiblement president per Ramon Llop, adreçava al Governador la feina feta per Pere Amorós, l’agrimensor contractat per acabar de marcar els límits, recomptar i valorar els jornals, de la terra segregada. L’objectiu no havia de ser altre que facilitar la informació a Hisenda per al càlcul de les quotes fiscals de cada població d’acord amb la nova realitat. Sembla ser, però, que aquest no va ser l’únic agrimensor contractat per l’ajuntament de la Pobla. El setembre de 1856 la Diputació donava compte de la denúncia de Ramon Jardí Pedret, reclamant-li a aquell ajuntament 1.200 rals per la feina feta en relació al projecte d’incorporació del terme de Vilalba.

David Tormo Benavent

1 comment

  1. Roger Caballé

    Molt agraït,David.
    El meu pare, nat a La Pobla, però als 3 anys la família es traslladà a Vilalba, on ell es considerà fill,ja m’havia comentat quelcom d’això.
    Segur que li hagués fet molta il.lusió car sols en tenia coneixement com si fos una tradició de pares a fills.
    Era molt interessat, com jo, en Història.
    Roger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>