«

»

set. 22

Quan la plaça de la Pobla era terme de Vilalba (1 de 2)

El límits, les fronteres, d’estats i municipis han anat variant al llarg del temps. Res no és immutable. El 9 de novembre de 1853 una Reial Ordre va sancionar un d’aquests canvis de límits, modificant el de Vilalba dels Arcs en favor de la Pobla de Massaluca.

No va ser un canvi immediat, ni tampoc gratuït. Com tot, va necessitar d’un procés que, segons la documentació localitzada fins al moment, va començar el 1851. El novembre d’aquell any el Ple de la Diputació donava compte d’una instància de l’ajuntament de la Pobla de Massaluca on sol·licitava la rectificació del seu terme municipal. Abans de prendre una decisió al respecte, el Ple va demanar un dictamen a una comissió i sentir el parer de l’altre municipi afectat, el de Vilalba.

A les actes de la Diputació no es tornà a esmentar l’assumpte fins a sis mesos després, a l’abril de 1852. El catorze d’aquell mes es va discutir l’expedient que s’havia obert per segregar una part del terme de Vilalba en favor del de la Pobla. No hem localitzat l’expedient complert on, sembla ser, hi havia un croquis dels terrenys reclamants, però tenim el dictamen emès, que va quedar recollit a l’acta, que es prou interessant.

L’ajuntament de la Pobla de Massaluca cent anys després de la segregació, cap el 1955

El dictamen reconeixia la necessitat de modificar els límits municipals, donat que s’havia demostrado sin contradicción en el particular, que el de Villalba estrecha y limita extraordinariamente el de la Pobla de Masaluca, hasta el punto de comprender el primero parte de las fincas urbanas o una extensa línia de casas del último pueblo. Afirmació, doncs, que ratifica el que apuntava Anton Monner en la seva obra Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs (1986), on recollia el record, la memòria oral popular, que afirmava que a la Pobla, per fer ball a la plaça, calia demanar permís a l’ajuntament de Vilalba, perquè era part del seu terme municipal.

Aquest fet, considerat per la Diputació com totalment irregular, provocava perjudicis als veïns de la Pobla, tant pel que feia al cobrament de contribucions com a l’aplicació de la justícia. Dues qüestions que, en aquella època, encara es feien des dels ajuntaments. Així, alguns dels veïns de la Pobla pagaven els seus impostos a Vilalba, ja que vivien al seu terme municipal, i també depenien del jutge d’aquella població. En aquest sentit, el de la justícia, a l’acta es feu constar:

Conocida es, sin que necesite demostrarse, la dificultad de perseguir a los criminales o malhechores de un pueblo sujeto a distintas jurisdicciones, mayormente cuando según acontece en este caso, una parte del vecindario de aquel depende de la autoridad local situada a dos o más horas de distancia.

Per tot plegat, donat que el problema era jurisdiccional, i la jurisdicció no era alienable ni prescriptible, si no que estava lligada als límits municipals, es deixava la qüestió en mans del govern de Sa Majestat, que no era altra que Isabel II. Alhora, en base a aquestes afirmacions, es consideraven irrellevants les al·legacions presentades per l’ajuntament de Vilalba i les referències que aquest feia a la inmemorial posesión en que figura hallarse del actual término.

La immemorial possessió

El cert és que les autoritats del moment no van dedicar gaire temps a aquest aspecte, donat que al seu parer n’hi havia d’altres que eren molt més importants. Ja hem apuntat que res no és immutable, i en aquest sentit el temps de possessió o pertinença, en ocasions, no es tingut massa en compte.

En tot cas, paga la pena aturar-nos una mica i, a través de l’obra ja citada d’Anton Monner i de la Josep Serrano Daura La Pobla de Massaluca (1994), provar de datar fins on es remuntava aquella immemorial possessió.

Segons aquests autors, les terres que avui corresponen a les dues poblacions van restar en mans dels àrabs fins el 1149, l’any següent de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV. Cap d’ells apunta a la possible presència de població en aquestes contrades, tot i que a prop hi havia tres importants nuclis àrabs, amb els castells de Miravet i Siurana, conquerits el 1153, i el d’Orta, que caigué en mans del Comte de Barcelona i els seus aliats el 1163.

Complint amb la seva promesa, Ramon Berenguer IV i el seu fill Alfons I van anar cedint a l’Ordre del Temple les terres que els corresponien a canvi de la seva ajuda militar en la conquesta de Tortosa i Lleida. Terres que es corresponen amb les actuals comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Els primers intents de repoblació d’aquestes territoris no van prosperar i no fou fins a les primeries del segle XIII que trobem cartes de poblament que van donar peu a noves poblacions. Aquest és el cas de la de Batea, donada l’any 1205, on ja s’esmenta el lloc de Vilalba.

És possible que en aquella data ja hi haguessin algunes famílies en aquell indret, però no fou fins el 1224 que se’ls va atorgar carta de poblament pels representants del Temple. En aquell document es fixaven els límits del les terres donades que a l’est ho feien amb Ascó, arribant fins a l’anomenada serra de Vilalba, que actualment es coneix com serra de la Fatarella. Al sud ho feien amb Corbera d’Ebre i Camposines (que disposa d’una carta de poblament de 1209). A l’est ho feia amb Gandesa i Batea i al nord amb Nonasp i Flix.

Segons els experts, doncs, en aquells moments el terme de Vilalba incloïa els actuals termes de la Fatarella i la Pobla de Massaluca, que comptaren amb cartes de poblament posteriors. La Fatarella va rebre la seva carta de poblament el 1228 i la Pobla de Massaluca la rebé el 1294, sota el nom de Devesa de Massaluca o Vilabona, que limitava amb Vilalba, Nonasp, Faió i Batea.

És possible que, des d’aleshores, cinc-cents cinquanta vuit anys abans de la reclamació plantejada per l’ajuntament de la Pobla el 1851, el terme de Vilalba arribés fins a l’interior del que, al segle dinou, era el nucli urbà de la Pobla. De fet Serrano Daura cita un document de 1313 on s’establia el deure del residents a la Pobla amb terres al terme de Vilalba de tributar en aquella població. Així doncs, sembla evident que la possessió d’aquells terrenys era immemorial per als vilalbins de la primera meitat del segle XIX.

La segregació del terme

Caricatura d’Isabel II del 1868, quan marxà cap a l’exili

Encara el maig de 1853 la Diputació va tractar sobre les reclamacions que havia presentat l’ajuntament de Vilalba per tractar d’aturar la pèrdua de part del seu terme municipal. Sembla ser que la qüestió eren les contradiccions entre ambdós pobles, Vilalba i la Pobla, sobre la veritable extensió dels seus termes. Cal suposar que les autoritats vilalbines van provar de demostrar que el terme dels seus veïns era prou extens i que la segregació seria un greuge per al seu municipi. Per aclarir-ho, la Diputació va demanar informes a l’oficina d’estadística sobre el nombre de jornals i l’extensió de cada poble.

Tot apunta que les proves aportades van desmentir les reclamacions de Vilalba i, finalment, el 9 de novembre de 1853 una Reial Ordre segregava part del terme de Vilalba en favor del de la Pobla de Massaluca. Una segregació, però, que havia de respectar els drets que els veïns de Vilalba tenien sobre pastures, abeuradors i canyades.

Un cop sancionada la segregació, van començar els problemes i enfrontaments administratius entre l’ajuntament de Vilalba i el de la Pobla que es van allargar durant bona part de l’any 1854. Conflictes que coneixem gràcies a un lligall que es conserva a l’arxiu de Vilalba, on trobem informació sobre dos conflictes: un en relació a les quotes fiscals i l’altre sobre els drets de les pastures i abeuradors.

David Tormo Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>