«

»

set. 08

Els Voluntaris de la Llibertat i el carlisme al districte de Gandesa durant el Sexenni (1868-1872)

El 18 de setembre de 1868 el general Prim i l’almirall Topete iniciaven a Cadis un alçament militar que desembocaria en la Revolució de Setembre, la Gloriosa, que donaria peu al Sexenni Democràtic. A pobles i ciutats, centenars d’homes es van llençar al carrer per reclamar  transformés la societat, nodrint milícies populars armades que van ser conegudes com els Voluntaris de la Llibertat.

A les nostres terres el moviment contra el govern d’Isabel II va començar un mes abans del pronunciament militar. Durant la segona quinzena d’agost sembla ser que una partida armada, autoanomenada Batalló de Voluntaris de la dreta de l’Ebre, que comandava en Francesc Vergés, va recórrer el territori exigint als ajuntaments diners per finançar el manteniment de les seves tropes.

Aquesta força armada va passar, com a mínim, per dues poblacions de l’aleshores districte de Gandesa: Benissanet i Gandesa. Al primer municipi hi arribaren el 16 d’agost, on l’ajuntament els lliurà 70 escuts a canvi d’un rebut; tres dies després eren a Gandesa, on la quantitat cobrada va ascendir a 400 escuts.

Coneixem l’existència d’aquesta unitat i dels cobraments practicats gràcies a les reclamacions que ambdós ajuntaments van presentar a la Diputació provincial el gener de 1869. Aquesta els indicà que havien de plantejar les seves reclamacions al Govern provisional, fet que ens duu a pensar que aquells Voluntaris eren partidaris del moviment promogut pels revolucionaris.

L’amenaça carlina

Als revolucionaris ebrencs cal contraposar-hi els carlins. Els tradicionalistes eren una força política molt arrelada al territori, que va ser escenari de les dues primeres guerres carlines, la dels Set Ans (1833-1840) i la dels Matiners (1846-1849). El nou règim era a les antípodes de bona part del seu ideari, i no és estrany que aviat s’hi oposessin amb la força de les armes, mètode habitual durant tot el segle dinou per dirimir les discrepàncies polítiques i els canvis de govern.

Tot i que la que seria la Tercera guerra carlina no va esclatar formalment fins l’abril de 1872, a l’Ebre es documenten partides carlines des de les primeries de 1869. Les primeres notícies al respecte les trobem en un escrit de l’ajuntament de Batea adreçat a la Diputació el 16 d’abril de 1869. En el mateix es donava compte d’una carta que l’alcalde de Calaceit els havia remés, advertint sobre las voces alarmantes que circulan por aquel país sobre próximos levantamientos carlistas. Davant d’aquella alerta, fonamentada o no, la Diputació va felicitar a l’alcalde de Batea per les mesures de prevenció que havia establert, desitjant que garantissin la tranquil·litat a la zona. Mesures, però, que a l’acta de la Diputació no s’esmenten, però que podien incloure la mobilització dels Voluntaris de la Llibertat locals.

Mobilització que aquell mateix mes d’abril s’havia produït a Riba-roja d’Ebre. Un fet que coneixem per un escrit remés per l’alcalde a la Diputació, on indicava que la causa per posar en alerta als milicians locals havia estat la necessitat de custodiar armes i municions que es trobaven al poble.

Al maig trobem que era l’alcalde de Gandesa i els oficials locals del cos de Voluntaris els que escrivien al Capità General de València. L’escrit era per demanar que els enviessin armes per fer front a possibles amenaces, una petició que els diputats provincials van secundar.

Poc després, el 2 d’agost de 1869, es detectava al partit de Gandesa una partida carlina de prop de quaranta homes. Fet que corrobora que els temors i precaucions de les autoritats locals no eren infundades.

Gravat d’un Guàrdia Civil al segle XIX

Per desarticular-la, en aquella ocasió, les forces emprades van ser les de la Guàrdia Civil de Tortosa, que van aconseguir dissoldre la partida. És possible, però, atenent a la reclamació presentada per l’ajuntament de Gandesa pocs dies després, que els Voluntaris de la Llibertat de la capital del partit també participessin en les operacions de batuda contra els carlins. Si més no, van ser mobilitzats i l’ajuntament va reclamar a la Diputació que es fes càrrec de les despeses que aquella situació havien generat. Com era habitual en aquells casos, la Diputació va rebutjar la petició indicant que no disposava de fons per aquella mena de despeses.

En aquelles mateixes dates, el 12 d’agost, la Diputació acordava mesures contra regidors de Móra d’Ebre i tot l’ajuntament del Pinell de Brai per haver-se negat a jurar la nova Constitució, promulgada el 6 de juny. En el primer cas es va separar del seu càrrec als regidors Daniel Serres, Batista Ripoll i Francesc Costa; en el segon es va suspendre a tot el consistori. Tot i no constar a l’acta, es possible que els amonestats fossin partidaris de la causa carlina. Al setembre eren suspesos, pels mateixos motius, dos regidors de Miravet: Domènec Segarra i Batista Papasseit.

La mateixa constitució que, potser, va esperonar aquella primerenca mobilització carlina també va desencadenar, entre el setembre i novembre de 1869, d’una aixecament federalista a molts punts del país, especialment a Catalunya. Una revolta que protagonitzaren el Voluntaris de la Llibertat, allà on els federals eren majoria, i que, aparentment, no va afectar la Terra Alta ni el districte de Gandesa. Diem aparentment per què el novembre de 1869 la Diputació donava compte d’una comunicació de l’alcalde de la Pobla de Massaluca on informava que el Comandant general de Maestrat havia destituït tot l’ajuntament i n’havia nomenat un de nou, sense esmentar-ne la causa. És possible que aquell fos per la seva vinculació a l’alçament federal o bé al carlisme, donat que la Diputació es limità a fer constar les seves esperances en que el nou consistori complís la llei i mantingués l’ordre públic.

La consolidació dels Voluntaris

Davant aquesta bel·ligerància el Govern va provar de dissoldre les milícies federalistes. És possible que aquesta mesura, que no va acabar de prosperar, és limités allà en els federals fossin majoria entres els voluntaris, un fet que semblaria no donar-se a la nostra comarca on, lluny de perseguir-les, les autoritats semblaven tenir certa cura de les milícies locals.

Per les actes de la Diputació de Tarragona sabem que a l’octubre de 1869 l’alcalde Caseres demanava autorització per formar un pressupost addicional que permetés al municipi assumir les despeses provocades per la compra d’armes i munició per a la milícia ciutadana, així com per sufragar els jornals dels seus membres quan se’ls mobilitzava. En aquella ocasió la Diputació va accedir al que demanava l’ajuntament.

Pocs mesos després, el maig de 1870, l’ajuntament va reclamar la intervenció de la Diputació en estar en desacord amb la relació de les despeses presentades per la milícia, demanant que part d’aquestes fossin cobertes per la Diputació. Contra la voluntat municipal, la Diputació va rebutjar la reclamació, indicant que la relació de les despeses era correcta; obligant a l’ajuntament a formar un nou pressupost addicional per tal de sufragar-les. El diputats justificaren aquest acord pel paper que la milícia jugava en la defensa de la revolució i el manteniment de l’ordre públic.

Trobem notícies similars per la veïna població de Batea, que el desembre de 1869 també va ser autoritzada per la Diputació per formar un pressupost addicional per fer front a les despeses de la milícia local. La mesura, però, va ser insuficient, donat que al gener de 1870 l’ajuntament reclamava que l’administració provincial es fes càrrec directament de les despeses de la milícia, donat que el municipi no ho podia fer amb els seus magres recursos. En aquell cas la Diputació va rebutjar la petició.

De l’acció política a la insurrecció

La necessitat de mantenir les milícies locals, els Voluntaris de la Llibertat, a l’Ebre es tornà a fer palesa el març de 1870 quan, prop de Flix, es detectà una nova partida de carlins, comandada per en Ramonet, fill d’un cabdill de la guerra dels Matiners, i que aplegava prop de cent cinquanta homes.

És possible que només es tractés d’una demostració de força, donat que no hem trobat cap altre referència a la partida o les seves accions. Plantegem aquesta hipòtesi a la vista de l’organització de juntes catòlico-monàrquiques a diferents poblacions per tal d’aglutinar efectius a la seva zona d’actuació. Al partit se’n van crear dues: una a Gandesa i l’altre a Móra d’Ebre. Una mobilització que va quedar reflectida als resultats electorals en els mesos següents.

El febrer de 1871 es constituïa la nova Diputació, sorgida d’unes eleccions que atorgaven quatre diputats al partit de Gandesa, repartits entre quatre districtes. D’aquests com a mínim un, Josep Compte, escollit pel districte de la Fatarella (integrant pels municipis de la Fatarella, Corbera, Riba-roja i Flix) era carlí. Els altres tres diputats dels partit van ser Joan Nolla, pel districte de Móra d’Ebre; Manel Vaquer Alentorn, pel d’Horta; i Tomàs Ferré Vallès pel de Gandesa.

Diputats carlins a les Corts de 1871, entre ells Maties de Vall

Poc després, a les eleccions a Corts març de 1871, ja sota el regnat d’Amadeu I, al districte de Gandesa va guanyar el candidat carlí Maties de Vall, propietari de les Borges del Camp, dins la coalició que carlins i federals van fer a la província de Tarragona per enfrontar-se al govern. La por als carlins de les autoritats del territori queda palesa l’octubre de 1871, quan l’ajuntament de Gandesa va ordenar la mobilització dels Voluntaris de la Llibertat locals davant la visita del diputat del districte a la població.

L’opció política dels partidaris del carlisme va continuar fins a l’abril de 1872. El desembre de 1871 es van celebrar eleccions municipals, que al districte de Gandesa posen de manifest un clima polític força tens. Així ho demostren les reclamacions per il·legalitats durant les eleccions a Caseres, o la petició d’anul·lació de les de Corbera, que fou rebutjada per la Diputació, on es van repartir pasquins considerants malintencionats i es va arribar a disparar contra la casa de Francesc Pallarès, president de la taula electoral. Si que es van anul·lar els resultats d’un dels districtes electorals de Móra d’Ebre per irregularitats en el cens. A Ascó, tot i la presència de gent armada davant el col·legi electoral, la Diputació va desestimar la petició d’anul·lació presentada, afirmant que aquella presència només responia a la voluntat de garantir l’ordre públic, sense cohibir el més mínim als electors.

Tot plegat, ens duu a pensar que durant aquell període, poc més de tres anys, el partit va viure immers en un clima prebèl·lic on els Voluntaris de la Llibertat i forces de l’exèrcit, acantonades a Gandesa i Móra d’Ebre, van provar de mantenir un cert ordre. Ordre que es va desestabilitzar l’abril de 1872 quan els carlins abandonaren la via política i, per tercer cop, van alçar-se en armes per dur al seu pretendent al tron. Un cop més, les nostres terres esdevingueren escenari d’aquella guerra civil que s’allargà fins el 1876.

 

David Tormo Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>