«

»

jul. 28

L’assassinat de Rosa Serres Figueres (2 de 2)

Un assassinat per tapar-ne un altre

L’afició de Domènec Suñé Gironès, el Tou, a la fatxenderia, explicant a tots aquells que el volien escoltar que havia participat en un assassinat molt important i que, de fet, podia matar qui volgués perquè gaudia de la protecció d’un home de molta importància al partit, va acabar costant-li la vida.

El 7 de setembre de 1886 va ser assassinat a prop de la Venta de Camposines, deixant el seu cos a la intempèrie. Allí va romandre durant catorze dies, fins que una jove pastora de tretze anys, Teresa Suñé Descarrega, el va trobar en un avançat estat de descomposició i mig devorat per les besties del bosc.

La investigació de la mort de Suñé va ser el desllorigador de l’assassinat de Rosa Serres. En el decurs de la mateixa es va interrogar la viuda de Suñé, Teresa Anguera Monreal, que va declarar que el seu marit, el 7 de setembre, en marxar a treballar li va dir que si no tornava, que no l’esperés. Afegí també que en Jerónimo Monreal Pujades anava dient pel poble que havia estat ell qui havia donat el tret de gràcia al seu marit.

El dia de la seva desaparició i assassinat, Domènec Suñé, que era paleta, va treballar a casa de Ramon Garcia Gironès, ajudat per un germà d’aquest, Andreu Garcia, de setze anys. Mentre hi treballava es va presentar a la casa Jerónimo Monreal Pujades, moliner d’ofici i conegut com a Chironi, amb l’excusa de venir-hi a buscar guix. Com no en tenien, Jerónimo va demanar a Andreu Garcia que anés a buscar-ne, mentre es quedava tot sol amb Suñé. Quan el noi va tornar, en Monreal va marxar i, poca estona després, també ho feu Suñé. Ningú més no el va veure amb vida.

Sembla ser que Suñé va anar fins al molí que els Monreal tenien a Camposines Allí l’esperaven Jerónimo Monreal, el seu fill Josep Monreal Cugat, Ramon Balsebre Clua, conegut com el coix de Roch, i Ramon Pascual Cantavella, el coix de Serafí. Allà mateix li van disparar amb les seves escopetes de caça i, mentre provava de fugir malferit, Jerónimo Monreal el va rematar. Van abandonar el cos lluny del molí, en una zona poc transitada i allí va quedar fins que la jove Teresa Suñé el va trobar.

Les sospites sobre els Monreal, que ja havien aparegut en les indagacions realitzades per l’alcalde Aragó i el director Serrate, sumades al rumors que els dos coixos formaven part de la conxorxa que havia acabat amb la mort de Rosa Serres, van desencadenar la detenció de tots ells. A més de Jerónimo Monreal, van ser detinguts els seus tres fills, Andreu, Ramon i Josep. El primer d’ells va acabar confessant haver estat l’autor material de l’assassinat de Rosa Serres en companyia del difunt Domènec Suñé. Val a dir que, mentre aquests fets es desenvolupaven, Tomàs Valls es va fer fonedís, deixant a la seva nova esposa i al fill que havia tingut amb ella a Gandesa.

El judici i la sentència

El de l’assassinat de Rosa Serres va ser un judici mediàtic, amb extenses cròniques als diaris del territori

El 7 d’octubre de 1889, gairebé quatre anys després de l’assassinat de Rosa Serres, començava a l’Audiència Provincial de Tarragona el judici pel seu assassinat i el de Domènec Suñé. Al banc dels acusat s’hi asseien cinc encausats: Andreu Monreal Cabús, Ramon Balsebre Clua, Mariana Clua Esteve, Jerónimo Monreal Pujades i Josep Monreal Cabús. Hi faltava Ramon Balsebre Clua, que havia mort de forma natural pocs dies després de les detencions practicades a les darreries de 1886.

La premsa de l’època va cobrir l’esdeveniment amb llargues cròniques diàries, que es poden consultar al Diario de Tortosa o el Correo Dertosense. El judici va durar tota una setmana, amb sessions de matí i tarda, escoltant a més de seixanta testimonis, la majoria de càrrec contra els acusats.

Bona part del que consta en aquestes cròniques i transcripcions literals dels testimonis ja s’ha anat explicant al llarg d’aquest article, però hi ha alguns detalls sobre els que val la pena aturar-se.

Un d’ells, encara que pugui semblar una anècdota, és que el primer dia de judici, en vista que el fiscal no entenia el català, llengua en que s’expressaven la majoria dels testimonis, s’hagué de designar un traductor. Un fet que denota que, malgrat la suposada escolarització – per descomptat que en castellà – a la nostra comarca, com a la major part del país, aquesta llengua no va quallar entre la gent més humil. El català era la seva llengua, la que empraven a diari. Només quan s’havien de relacionar amb l’administració estatal el castellà era necessari a les seves vides.

Un altre detall a tenir en compte és la defensa esgrimida per Andreu Monreal, autor confés del tret que va matar Rosa Serres. Tant ell com el seu advocat van provar de demostrar que la seva participació havia estat forçada, sota amenaça de mort, pel difunt Suñé. Val a dir, però, que van ser diversos els testimonis que van negar aquella circumstància, indicant que Andreu Monreal no era un noi, tenia divuit anys en el moment dels fets, que es deixés acovardir fàcilment.

També és destacable que, un cop provat que Tomàs Valls va anar fins a Camposines, on es va entrevistar amb els dos coixos, sembla ser que per demanar-los que s’encarreguessin de trobar algú per matar la seva esposa, aquests van demanar-ho a més d’una persona. De fet, al judici va declarar Andreu Suñé, fill de la Venta de Camposines, de vint-i-vuit anys, afirmant que li van proposar participar en l’assassinat d’una senyora. En negar-se, Domènec Suñé i el coix de Serafí, el van amenaçar de mort si en deia alguna cosa. És a dir, que la discreció no era pas el punt més fiable d’aquests criminals. La por de la gent a les represàlies per qualsevol delació era el que, sembla ser, els permetia actuar amb certa impunitat.

Finalment, cal destacar que cap dels testimonis va involucrar en aquella trama criminal a Mariana Clua, la minyona que es convertí en l’esposa de Tomàs Valls només sis mesos després de l’assassinat de Rosa Serres. Assenyalada com a principal inductora del crim poc abans de l’inici del judici per la premsa del territori, ningú aportà cap prova o testimoni en aquest sentit.

De fet, el fiscal en va demanar la lliure absolució, mentre que per la resta d’acusats va sol·licitar la pena de mort. Una sentència que desitjava que fos tot un exemple, demanant que dos dels acusats, Ramon Balsebre i Andreu Monreal fossin executats amb el garrot a Gandesa, i els altres dos, Jerónimo Monreal i Josep Monreal, ho fossin, amb el mateix mètode, a la Fatarella. A més, es demanava una indemnització econòmica de 2.500 pessetes per als dos fills de Rosa Serres, Lluís i Antoni Valls Serres, i 2.500 pessetes més per a la viuda i el fill de Domènec Suñé.

El jutge, però, només va atendre part de les peticions del fiscal. Va declarar la lliure absolució de Mariana Clua, i també va condemnar a mort a Andreu Monreal Cabús, pel delicte d’assassinat contra Rosa Serres, indicant que la sentència s’havia d’executar amb el garrot a Gandesa.

El garrot va ser el sistema d’execució emprat a Espanya fins el 1978

A Ramon Balsebre Clua, el coix de Roch, el va condemnar a 14 anys i 8 mesos de presó pel delicte de complicitat en l’assassinat de Rosa Serres, absolvent-lo però de la seva implicació en la mort de Domènec Suñé. Per contra, Jerónimo Monreal Pujades i Josep Monreal Cabús van ser condemnats a 15 anys de presó per aquest segon assassinat.

A més d’aquestes condemnes, tots quatre van ser obligats a satisfer les indemnitzacions econòmiques demanades pel fiscal, així com a l’abonament de quatre cinquenes parts de les costes del judici. L’altre cinquena part, que li hauria correspost a Mariana Clua, es va declarar d’ofici. Finalment, a Tomàs Valls se’l va declarar en rebel·lia, com ja havia fet anteriorment el jutge instructor del cas.

Andreu Monreal va sol·licitar l’indult, que li va ser denegat el desembre de 1890. Pocs dies després, el 30 de desembre de 1890, era executat pel garrot a Gandesa.

Així acabava el cas de l’assassinat de Rosa Serres, tot i que, tal com escrivia el cronista del judici del Diario de Tortosa: La impresión general es que queda mucho que averiguar y descubrir, no precisamente respecto a los hechos concretos objeto del juicio, sino a la vida y milagros de la sociedad anónima Tomàs Valls y Compañía durante el período de su omnímoda influencia en el distrito de Gandesa.

David Tormo Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>