«

»

jul. 14

L’assassinat de Rosa Serres Figueres (1 de 2)

L’1 de desembre de 1885 la tràgica notícia de l’assassinat de Rosa Serres Figueres va sacsejar la societat gandesana i terraltina. La víctima era l’esposa de l’advocat i diputat provincial Tomàs Valls Vaquer i fou comès a plena llum del dia, en un camí i mentre anava acompanyada de dues amigues.

La sospita inicial que es tractés d’un revenja contra Tomàs Valls per disputes polítiques va ser el mòbil que va centrar la investigació policial en els primers moments. La premsa de l’època, donat el personatge i la situació, va donar compte de tot el que anava passant i de com s’havia produït el crim. És per la premsa, doncs, que podem reconstruir el que va passar aquell dia.

Escorxador i font de Gandesa, punt de pas obligat per anar fins a l’antic camí de Vilalba i als horts

Sembla ser que, després de dinar, la víctima i dues amigues seves, Rosa Piñol Cuello i Consol Despachs Larrosa, van anar fins a l’hort que els Valls tenien al camí Fondo, a la carretera de Vilalba. Unes hores més tard el seu marit, Tomàs Valls, acompanyat de Nazario Pérez Blasco, un procurador amic seu, també es van arribar fins a l’hort. Ja es feia tard, de manera que Valls va suggerir a les senyores que es retiressin cap a Gandesa, mentre ell i Nazario Pérez acabaven la seva passejada.

De camí cap a Gandesa les tres dones va ser sorpreses per dos individus que, segons la premsa, duien la cara ennegrida i tapada amb mocadors o cubrebocas, que feien impossible reconèixer-los. Els assaltants van demanar qui era l’esposa de Tomàs Valls i quan aquesta es va identificar un d’ells li va endegar un tret al pit, provocant-li un ferida mortal al pulmó. Mentre l’agressor que havia disparat emprenia la fugida, el seu acompanyant va arremetre contra la víctima, colpejant-la amb la pistola diverses vegades al cap, davant les dues acompanyants que, aterrides, van començar a cridar i demanar ajuda.

Mentre Rosa Piñol tractava d’ajudar la seva amiga, que va morir als seus braços, estesa al camí Fondo, Consol Despachs corria per demanar ajuda als horts i finques properes. Entre els que van escoltar el crits d’auxili hi havia Vicenç Aragó Davós, alcalde de Gandesa, que estava al seu hort, acompanyat de Batista Segarra Paulo, director de la presó de Gandesa, i d’alguns jornalers que l’ajudaven. En sentir els crits i saber el que passava, va enviar als jornalers en persecució dels assaltants immediatament, mentre Segarra anava en busca de Valls, al que havien vist passar per allà no feia gaire estona.

A la persecució també s’hi van afegir els jornalers que ajudaven a Francesc Mompou al seu hort, el germans Jaume i Pere Martell. Sembla ser que van estar a punt d’atrapar-los, però en sentir-se amenaçat un dels fugitius es va girar apuntant als seus perseguidors amb una pistola, obligant-los a aturar-se per no rebre un tret.

Mentre uns perseguien als assaltants, els altres havien trobat a Tomàs Valls que va acudir al lloc del fets, segons diuen molt afectat, on va trobar el cadàver de la seva esposa. Entre plors i crits de dolor, el diputat va denunciar que allò no era més que una revenja política per la seva feina.

La investigació canvia de direcció

Nota de premsa sobre l’assassinat, pubicada per La Verdad el 5 de desembre de 1885

Com hem apuntat, la revenja política com a mòbil de l’assassinat va ser l’eix central de les primeres investigacions. Tot i que la premsa del moment anunciava, dues setmanes després del crim, la detenció de dos sospitosos, un fill de Batea i l’altre d’Ascó, residents, però, a Barcelona, la investigació no avançava.

A poc a poc, les sospites sobre el motiu i autors del crim van anar canviant de direcció. El primer fet que va suggerir un nou enfocament a la investigació policial va ser la notícia, que aviat s’escampà per Gandesa i tot el partit, que Tomàs Valls s’havia tornat a casar. La nova esposa era Mariana Clua Esteve, filla de Corbera d’Ebre, que havia estat treballant a casa dels Valls-Serres durant set anys com a minyona del servei domèstic. El matrimoni s’havia oficiat en secret a València l’1 de maig de 1886, sis mesos després de la mort de Rosa Serres.

Va ser aleshores quan Vicenç Aragó, alcalde de Gandesa, va començar a sospitar que lluny de ser una revenja política contra Tomàs Valls, aquest n’havia estat el responsable. Ell mateix i en Batista Segarra, el director de la presó, que era veí de Valls, van decidir començar a vigilar-lo. Valls no sortia gaire de casa i, quan hi feia, era de nit; però si rebia algunes visites que Segarra i Aragó analitzaven per tal de trobar l’entrellat d’aquella estranya situació.

Una d’aquestes visites es va produir la nit del 31 de maig, quan Ramon Pascual Cantavella, conegut com el coix de Serafí, hi anà acompanyat del seu cunyat, Josep Monreal Cugat i un altre home al que Segarra no va identificar. El primer havia estat client de Valls, sembla ser que en algun plet criminal, conegut com lo cas de la Fatarella. Considerant aquella visita, en plena nit, com a sospitosa, van demanar informació al jutge de la Fatarella, Josep Ruana Pascual, d’on eren veïns els tres homes.

El jutge Ruana no va trobar cap informació directa sobre els sospitosos ni el crim, però els va informar que un altre veí, en Josep Balsebre Llop, anava dient pel poble que tenia una informació important que havia de garantir que un cunyat seu, que havia desertat de l’exèrcit, no fos detingut. Una informació tan greu que podia enviar a algunes persones al palo, és a dir al garrot vil, els sistema d’execució de les penes de mort emprat a Espanya entre 1820 i 1978.

Ruana els va proposar ordir una estratagema per aconseguir que Balsebre col·laborés i els expliqués quina era aquella informació tan important. El pla va incloure un registre del domicili de Balsebre per part de la Guàrdia Civil d’Ascó, del que el propi Ruana va advertir a l’afectat, convidant-lo a refugiar-se a casa seva. Des d’allí es van traslladar a Gandesa on va confessar, davant la Guàrdia Civil d’aquella ciutat, que Domènec Suñé Gironès, conegut com a Tou, havia confessat al seu germà, Francesc Balsebre Llop, que ell havia estat l’assassí de Rosa Serres. Un crim que havia fet per encàrrec, a canvi de més de cent duros.

Aquella confessió, malgrat l’aval del jutge de la Fatarella, l’alcalde de Gandesa i el director de la presó, no semblava massa fiable, atès que l’informant no era una font directa. Això podria explicar que el jutge d’Instrucció de Gandesa no fes res al respecte, tot i que no podem descartar que la influença política de Valls també hi tingués alguna cosa a veure.

En tot cas, a ulls d’Aragó i Serrate, les sospites sobre Valls anaven prenent forma, donat que Francesc Balsebre era cunyat d’Andreu Monreal Cugat, germà d’un dels homes que havia visitat el diputat gandesà la nit del 31 de maig. Tot semblava apuntar cap a la Fatarella a l’hora de cercar els responsables d’aquell crim.

David Tormo Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>