«

»

juny 02

El Club Esportiu Gandesa (1930-1936) (1 de 2)

Les primeres notícies sobre un equip de futbol a Gandesa són de setembre de 1922 quan El Llamp informava de la victòria del SC Gandesa sobre el CD Móra d’Ebre en la disputa de la copa Ciutat de Gandesa. Possiblement es tractés de l’equip vinculat al Casal Gandesà, que en aquell dia va alinear a Prades a la porteria; R. Valls, S. Valls i Fontanet a la defensa; Álvarez, Llebaria i Monner al mig camp i Borràs, Alcoverro, Senabre i Pascual a la davantera.

L’equip de l’AF Gandesa que el juny de 1924 va derrotar al Maella (font: Facebook La Gandesa d’ahir)

No és fins el juny de 1924, novament a les pàgines d’El Llamp, que tornem a trobar referències a un equip gandesà, l’AF Gandesa. En aquella ocasió l’adversari era el Maella FC, que jugava com a visitant. La victòria va ser per l’equip local per 3 a 1. A la crònica del partit s’explica que aquest es va haver de disputar sobre un camp ple de fang arran de la tronada que va caure pocs minuts després d’iniciar-se el joc. Aquell dia jugaven Prades II a la porteria; Monner, Sanabre i Blanch I a la defensa; López, Blanch II i Prades II al mig del camp i Alcoverro, Prades III, Antolí i Fornós a la davantera.

La greu sequera que sacsejà la comarca durant aquells anys també va afectar al desenvolupament del futbol, aturant-ne la seva pràctica i la consolidació dels equips que anaven apareixent a la zona. Caldria esperar alguns anys perquè aquest fenomen esportiu arrelés amb força a Gandesa.

La fundació de l’equip

Segons Forvard, el pseudònim del cronista esportiu d’El Llamp, el Centre d’Esports Gandesa va néixer el juny de 1930 de la mà d’un grup de joves gandesans amants d’aquest esport. Entre el fundadors, en un article publicat el gener de 1932, el cronista esmenta a Trinitari Fornós, J. Antoni Monner (que en seria el primer president), A. Monner, Joaquim Vidal, Francesc Jornet, Tomàs Alcoverro, Ramon Valls, Jesús Fuster o S. Povill.

L’equip va debutar el 25 de juliol a Miravet, on van ser derrotats per la mínima per l’equip local. En aquella primera alineació, que va comptar amb la participació d’alguns jugadors de l’antic equip del Casal Gandesà, hi havia Prades II a la porteria; Monner i Fontanet a la defensa; Sanabre, Prades I i Lobo al mig del camp i cinc davanters: Andreu, Sabaté, Prades III, Vidal i Fornós.

Sembla ser que els inicis van ser difícils. El novembre d’aquell any, quan el club complia sis mesos d’existència, va patir una severa derrota al camp de l’Atletichs de Móra la Nova per 5 a 0. A la crònica del partit el redactor reclamava a la directiva mesures enèrgiques si es volia que el futbol arrelés a la ciutat. Al seu parer la derrota era fruit de la falta d’entrenament, indicant que alguns dels jugadors havien estat dos mesos sense fer-ho, des del seu darrer partit, disputat al setembre contra el Flix, on van ser derrotats per 3 a 0. La recepta era, doncs, disciplina i que tothom anés a entrenar.

Desconeixem si es va seguir aquell consell, però el cert és que els resultats van anar millorant. El 30 de novembre s’empatava a casa contra el JD Miravet i el 7 de desembre es guanyava 3 a 0, també a casa, contra l’Atlètichs de Móra la Nova.

La falta d’equips més o menys consolidats a la comarca (per saber més podeu consultar Primeres notícies del futbol a la Terra Alta (1916-1936)) va obligar als gandesans a buscar adversaris lluny de casa, ja fos a la veïna Ribera d’Ebre o més enllà. El febrer de 1931 es jugava a Tortosa contra el Catalònia de Jesús, essent derrotats per 4 a 0. Un mes més tard s’hi tornarien a enfrontar, de nou al camp del Catalònia, sofrint una nova derrota, aquest cop però molt més ajustada, per 4 a 3.

Entre un partit i l’altre els de Gandesa van rebre a casa al JD Miravet, amb victòria local per 2 a 0. El partit, però, va ser força convuls. Segons el cronista d’El Llamp l’origen de tot calia buscar-lo en el joc brut dels visitants. Als cinc minuts de partit en Prades I, el porter local, va acabar a cops de puny amb dos dels jugadors visitants després de patir una entrada quan ja tenia blocada la pilota. Calmats els ànims, i només cinc minuts més tard, un penal a favor dels locals per unes mans a l’àrea del Miravet va desencadenar un nou enfrontament i un seguit d’amenaces creuades. Malgrat tot, però, el partit es va poder acabar.

Sembla ser que en aquells primers anys de pràctica del futbol el fairplay no estava gaire arrelat entre els jugadors. Poques setmanes després dels incidents amb el Miravet es vivia una situació similar, aquest cop durant la visita de l’equip del Pinell. Els locals es van imposar per 3 a 1, però el que destaca la crònica del partit és el mal comportament d’alguns dels jugadors pinellecs. Segons diu un d’ells tingué certes paraules amb uns espectadors fent-los “botifarra”, es ficà les mans vora les orelles i després s’abaixà els pantalons. La reacció del públic no va ser menys inapropiada, donat que al final del partit alguns espectadors van provar d’agredir al jugador, essent aturats per la directiva del CE Gandesa.

Pocs dies després, en la tornada del partit al camp del Pinell, els de Gandesa van ser derrotats per 3 a 2. Segons Forvard la causa d’aquell resultat calia buscar-la en la contenció dels jugadors gandesans, espantats pels rumors de represàlies pel que havia succeït en el partit d’anada, i també per la pèssima actuació de l’àrbitre, del que diu que ni tan sols coneixia el reglament.

No cal dir que en aquells temps el futbol era un esport, una afició, i els jugadors tenien altres ocupacions i obligacions que, en ocasions, podien condicionar al seu equip. En trobem un exemple el maig de 1931 quan Alexandre Prades (Prades I), el porter de l’equip, va haver de marxar algunes setmanes a complir amb el servei militar. El seu substitut, Juanós, sembla que no era tan hàbil sota els tres pals per què l’equip va encadenar algunes derrotes clamoroses, emprant paraules del cronista de l’època, contra la Lira Roquetense (5 a 1) i el Dertusa FC (5 a 0). Prades va tornar al juliol, i l’equip va disposar de la seva oportunitat per revenjar-se, derrotant a casa a la Lira Roquetense per 9 a 0.

Consolidació de l’equip

El CE Gandesa al maig de 1931, en una imatge publicada a El Llamp

L’afició al futbol es va anar arrelant i amb ella el club es va consolidar, com ho demostra la inauguració el juny de 1931, quan només feia un any de la creació de l’equip, del tancament del camp. No era un detall intranscendent aquest. La pràctica del futbol tenia uns costos, no només per l’adquisició de material, si no també per cobrir les despeses de desplaçament fins als pobles o ciutats on s’anava a jugar. Les cròniques permeten entreveure que els equips es finançaven cobrant una entrada als espectadors. El tancament del camp, doncs, era una mesura necessària per garantir que tothom passes per caixa.

De fet, per equilibrar les despeses del desplaçament, la majoria dels partits es pactaven amb una doble jornada, un partit a cada poble, de manera que els dos equips tenien el mateix tipus de despesa. Una de les feines de la directiva, doncs, era buscar adversaris atractius per als espectadors, que oferissin un bon espectacle pel qual pagués la pena abonar l’entrada.

La qualitat dels oponents, doncs, evidenciava també la del propi equip. Un fet que sembla evident en el cas del CE Gandesa. A més dels equips comarcals, com el Pinell, el Caseres o el Bot, als que els gandesans s’imposaven amb certa facilitat, també es van aconseguir partits contra equips de més qualitat com el CD Caspe o el Tarragona FC.

Els primers, que havien estat campions de la 2a Categoria d’Aragó els anys 1928, 1929 i 1930, van derrotar al CE Gandesa per 0 a 7. Tot i això, l’expectativa que va despertar aquell enfrontament va fer que el camp registrés un rècord de espectadors. En el segon cas tenim constància del resultat dels dos partits pactats. A casa els de Gandesa es van imposar per 3 a 0 i a Tarragona el partit va acabar en empat a dos gols.

Aquests enfrontaments es van celebrar al setembre de 1932. Al novembre el CE Gandesa participava, per primer cop, en el Campionat Provincial de la temporada 1931-1932.

David Tormo Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>