«

»

maig 19

Regiones Devastadas: Notes sobre l’actuació a Corbera d’Ebre

Els estralls que la Guerra Civil va provocar arreu de l’estat van dur al govern de Burgos a crear la Dirección General de Regiones Devastadas el gener de 1938, quan el conflicte encara no havia acabat. L’objectiu era actuar allà on la guerra havia fet més mal i el front de l’Ebre va ser un dels territoris triats, establint a Tortosa l’oficina que havia de gestionar la reconstrucció del territori.

L’activitat d’aquesta oficina i la documentació que es va generar es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. La seva consulta parcial permet una primera aproximació a l’acció de Regiones Devastadas a Corbera d’Ebre. Aproximació que farem a través de dues de les obres realitzades a la població.

Abans, però, cal que ens aturem un moment a comentar la reubicació del casc urbà de Corbera. El nucli original, com ho testimonien les restes del Poble Vell, va quedar molt malmès. Tot i això, contràriament al que succeí a d’altres poblacions de la zona, els propietaris de les cases i corrals que s’alçaven a la Muntera no van reconstruir les seves propietats.

No hi ha constància documental, si més no fins al moment, que fos una decisió del règim conservar les restes de Corbera. Sembla ser, segons fonts orals, que hi hagué una proposta per construir un nou poble a alguns quilòmetres del nucli original, però segons aquestes fonts el gruix de la població va rebutjar l’oferta. Tot i ser escèptic sobre aquesta versió dels fets, el cert és que el 31 de desembre de 1942, quatre anys després de la fi de la batalla de l’Ebre, l’ajuntament acordava la confecció d’un nou pla urbanístic ya que todo el pueblo, según opinión general, se trasladará a la parte baja de la villa, ya que la parte alta se halla completamente destruïda a causa de la pasada guerra. Així doncs, a partir de 1943 hom tenia clar que hi hauria una nova Corbera.

Las viviendas de labradores

Grup d’habitatges de Regiones Devastades en les darreres fases de la seva construcció

Tot apunta a que les primeres obres impulsades per Regiones Devastadas va ser un conjunt de vint habitatges denominades de labrador. Segons la documentació el novembre de 1942 l’oficina ja disposava dels terrenys per fer la construcció. Una part havia estat expropiada a Mariana Margalef i Josep Frisach Ventura, i una altra part l’havia cedida Josefina Roda Monllaó.

És possible que les obres comencessin immediatament, però a l’abril de 1943 van ser aturades per ordre governativa, tot i que en desconeixem la causa. De fet, el 17 d’abril l’ajuntament en sessió plenària, davant l’aturada de les obres i la necessitat que tenia el poble d’habitatges, va acordar la creació d’una comissió, integrada per dos regidors, el metge i el mossèn, per anar a Tortosa i demanar-ne la.

Les seves gestions no degueren tenir cap efecte donat que l’1 de setembre del mateix any l’ajuntament feia constar que se encuentra esta población con el 80% de casas que no se pueden habitar, sin escuelas Nacionales para poder atender la enseñanza de los niños y niñas de la población, sin casa Ayuntamiento ni piso para el Señor Secretario ni para los Señores Maestros recién nombrados para esta. Per tal de forçar el govern a reprendre les obres que ja havia aprovat es va nomenar una altra comissió, aquesta formada per l’alcalde, el mossèn, el metge, el mestre i el secretari per anar a Tarragona a veure al Governador Civil.

Una memòria d’aquest projecte de l’octubre de 1944 indica que en aquell moment les obres s’havien reprès. La mateixa memòria diu que quan l’oficina de Regiones Devastadas es va fer càrrec del poble, és a dir el 1939, després de la seva l’adopció pel Caudillo, es va acordar, davant el grau de destrucció patit per Corbera i les dificultats del terreny, amb fortes pendents, que els habitatges es construïssin a les afores de la població. El punt triat va ser al costat de la carretera donat que ofrecía la ventaja de estar cerca del pueblo, ya que aquel, a pesar de los destrozos continuaba siendo habitado en parte. La decisió de traslladar tot el poble a la carretera, doncs, encara no s’havia pres quan l’oficina de Tortosa es feu càrrec de les obres de reconstrucció.

Poca cosa més hem documentat d’aquesta obra, excepte el gener de 1946 la major part ja havia estat executada, però en van quedar alguns serrells. Ho prova el fet que el juliol de 1948 s’aprovés un increment del pressupost previst per enllestir el que faltava. El final de les obres, però, no va arribar fins un dècada més tard, amb un nou pressupost addicional aprovat el febrer de 1958 per, entre d’altres, dur l’aigua corrent fins a les cases.

Com a d’altres poblacions, aquests habitatges, que s’alcen al voltant dels carrers Ferran, Nou i Poble Nou, van ser de lloguer. Aquesta situació es va acabar el maig de 1964. La supressió de la Dirección General de Regiones Devastadas va anar acompanyada de la liquidació de les seves propietats, entre elles els habitatges de lloguer, atorgant als llogaters la possibilitat de comprar-les. A la documentació consta el llistat dels nous propietaris i, en cas de ser llogaters, des de quan ho eren. Els més veterans hi vivien des de l’1 de juny de 1946, possible data, doncs, de l’entrada en funcionament d’aquestes cases, set anys després de la fi de la guerra.

El mercat municipal i les cases dels mestres

Vista de la ubicació del mercat municipal als terrenys de l’actual ajuntament, amb l’Església Nova al fons

La primera informació que tenim sobre aquesta obra és del maig de 1948, quan l’ajuntament va acordar demanar un crèdit per impulsar la construcció d’una peixateria i un mercat nou. Possiblement en aquells moments el mercat es trobés instal·lat en un petit edifici ubicat on avui dia hi ha l’actual ajuntament. Si més no així ho testimonia una imatge de l’època de la qual, però, en desconeixem la data. De fet, en aquella època l’ajuntament estava en una casa llogada a A. Oliveras, segons es va fer constar en l’acta d’una sessió de Ple del setembre de 1948.

Dos anys més tard, el gener de 1950, l’ajuntament acordava sumar-se a la demana del Consell Local, cal suposar que el del Movimiento, per reclamar la construcció de cases per als mestres.

Tres anys més tard, el gener de 1953, l’oficia de Tortosa redactava la memòria del projecte per la construcció del Mercado y seis viviendas para maestros, on s’afirmava que els terrenys per dur a terme l’obra els havia cedit l’ajuntament. El projecte preveia fer el mercat a la planta baixa i distribuir els sis habitatges en els dos pisos superiors.

Les obres van començar el 2 de novembre de 1953 i es van allargar algun temps, donat que l’octubre de 1955 es redactava un nou pressupost de les mateixes en virtut d’un seguit de canvis legislatius. Desconeixem, ara per ara, la data de la seva finalització.

Altres actuacions al municipi

A més d’aquestes dues obres, la documentació consultada fins al moment fa palès que Regiones Devastadas va intervenir en la construcció d’altres edificis del poble nou.

Un d’ells van ser les escoles, de les que sabem que el juny de 1947 l’ajuntament havia triat els terrenys més aptes per a la seva construcció. Es tractava d’uns terrenys propietat de Josefina Roda Monllaó situats al camí del Calvari. Cinc mesos després l’ajuntament cedia els terrenys a Regiones Devastadas per fer-hi l’obra. Val a dir, però, que la cessió es feu sense haver tancat la compra amb la propietària, com ho demostra el fet que aquesta, mitjançant un representant, li reclamés al consistori 6.000 pessetes pels terrenys el juliol de 1950 .

En aquell moment les escoles ja s’havien inaugurat, fet que es produí el gener de 1950, de manera que, tot i considerar que el preu era excessiu, l’ajuntament no va tenir més remei que pagar la quantitat reclamada per la propietària.

Una altra obra de Regiones Devastadas va ser la nova església, inaugurada pel Bisbe de Tortosa el febrer de 1948; i la casa de l’Abadia. D’aquesta sabem que en el moment d’inaugurar l’església encara no s’havia edificat. De fet, el juliol d’aquell any l’ajuntament estudiava l’oferta del propietari dels terrenys, Joan Álvarez Espinós, que en demanava 3.994 pessetes.

Els expedient d’aquestes obres i d’altres es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, a l’espera de ser consultats i treballats per conèixer, encara que sigui parcialment, l’evolució del poble nou de Corbera d’Ebre.

David Tormo Benavent

2 comments

  1. Miguel Villagrasa

    Moltes gràcies per la teva dedicació i per fer una feina d’aquesta valua.
    Aquest es un recull que ens ensenya a tots a estimar més el nostre passat i un treball per deixar a les generacions venideres, un recull de part de la nostra història.

    Sincerament moltes gràcies.

  2. Ma. Dolors Sabaté

    Hola
    Molt interessant, de fet tots els articles que vas fen ho són.
    Ànims i continua en la feina
    Ma. Dolors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>