L’altra Terra Alta: Virginia Occidental, Estats Units

Cartell d’indicació per arribar a la Terra Alta, on s’informa dels seu passat i fets més reconeguts

Les noves tecnologies, que tot ho controlen, em van dur fins a una altra Terra Alta. Les estadístiques de visites del blog registraven un nombre significatiu d’entrades des dels Estats Units i, per curiositat, veig seguir-ne el fil per descobrir que no eren aquestes Històries de la Terra Alta les que buscaven. A la costa est dels Estats Units a l’estat de Virginia Occidental, concretament al comptat de Preston, hi ha una petita població anomenada Terra Alta.

No hi tenim cap lligam històric. De fet, el seu nom no prové pas del català, si no del llatí. En totes dues llengües Terra Alta significa això, un terreny elevat, i es que la nostra homònima nord-americana es troba a 786 metres d’alçada respecte al nivell del mar, a la vessant oest de la serralada dels Apalatxes.

La població té els seus orígens a la dècada de 1850, quan un tal Lewis Wetzel va expulsar de la zona als indis que hi vivien. El 1853 es coneixia amb el nom de Cranberry Cimera, en referència al gran nombre de nabius que creixien a la zona. Originalment, formava part de l’Estat de Virginia, del qual es va separar la part Occidental amb l’esclat de la guerra de Secessió. Com a nou estat es va incorporar a la Unió el 1863, mentre que la resta de la Virginia original lluitava al costat dels confederats. Així doncs, la nostra Terra Alta nord-americana va lluitar defensant la Unió i els postulats de Lincoln en aquella guerra civil … tot i que aleshores encara no es deia Terra Alta.

Edifici del Terra Alta Bank, actualment seu de l’associació d’història local

Poc abans de la guerra la població va canviar de nom, passant a nomenar-se Portland i no va ser fins a la dècada de 1890 que va adoptar la seva actual denominació: Terra Alta. D’aquest període són els seus dos edificis històrics i més emblemàtics, el Terra Alta Bank, construït el 1893 i que va funcionar com entitat bancària fins el 1991. Actualment és la seu de la societat històrica local. L’altre edifici és la James S. Lakin House, construida el 1895.

Durant el segle XIX la principal activitat econòmica de la població va ser l’explotació de la massa forestal de l’entorn. Només a partir de 1911, amb la construcció molt a prop d’un centre per al tractament de la tuberculosi, aprofitant l’aire net de les muntanyes, l’activitat econòmica es va diversificar. Amb el temps aquell centre va tancar les seves portes per donar lloc a un hospital de gestió privada, que actualment rep el nom de Hopemont Sanitarium. Segons el material promocional, actualment la Terra Alta nord-americana és una població turística, on els principals reclams són la caça, la pesca i l’esquí, amb importants zones d’acampada i lloguer de cabanes per als turistes.

A nivell climàtic tampoc tenim massa coincidències. El seu és un clima oceànic, caracteritzat per una pluviometria elevada, que arriba als 1.300 mm anuals i que per l’alçada a l’hivern cau en forma d’intenses nevades. És, doncs, un terreny més fred que el nostre, amb una mitjana anual de 8,2º C de temperatura, i unes màximes que no passen del 14,3º C contra unes mínimes que, de mitjana, es situen als -4,6º C.

Vista de la Terra Alta a principis del segle XX

Demogràficament, però, si que presenta xifres similars a les de molts dels nostres pobles. Tot i que als Estats Units només es fan censos oficials cada deu anys, i el darrer és de 2010, les dades d’aquell moment xifraven en 1.477 els seus habitants, que es distribuïen en un total de 610 cases. El cens també aporta algunes altres dades interessants, com és la distribució racial i l’ascendència dels residents.

En el primer cas, les dades de 2010 xifraven en un 98% de la població als veïns de raça blanca. L’altre 2% es repartia, en parts més o menys iguals, entre afroamericans, nadius americans i hispans. Comparat amb el cens anterior, el de l’any 2000, les xifres són molt similars. Dels 1.456 habitants d’aquell moment el 99,2% eren de raça blanca. La diversitat racial que ens mostra el cinema nord-americà, i que ja fa dies que podem apreciar als nostres carrers, sembla que no és massa present a la Terra Alta americana.

El més sorprenent, en quant a l’origen o ascendència de la població que viu a la nostra homònima nord-americana, és que no hi trobem llatins. L’adopció del nom Terra Alta en llatí ho podria suggerir, però no és així. El 50% de la població és d’ascendència nord-europea. Un 28% són descendents d’emigrants alemanys, un 12% ho és d’anglesos, un 10% d’irlandesos i un 4% d’holandesos. En proporcions més petites també hi ha descendents d’escocesos, polonesos, italians i gal·lesos.

Les poques dades històriques que es poden localitzar a la xarxa, sumat a l’aparent estabilitat demogràfica, ens duu a apuntar que en això tampoc ens assemblem gaire. Tot i que existeix una notable diferència d’edat, no menys de 800 anys en el nostre cas -si només comptem des de la repoblació templera- contra els encara no 170 d’aquesta població de Virginia, la nostra ha estat una història convulsa, rica i, certament, emocionant en molts aspectes i moments. L’aparent tranquil·litat del nostre entorn rural, pilar de part del nostre atractiu turístic, amaga un territori viu, solcat per la Història amb majúscules, escenari de guerres i batalles, però també de projectes i somnis que han forjat una identitat col·lectiva.

Si que els podem envejar la seva estabilitat demogràfica, si més no segons els censos que hem consultat, ja que en due anys apenes ha canviat. No és el nostre cas. Els 11.761 habitants xifrats el 2016 disten molt dels 12.943 que hi havia el 2009, quan es va viure un repunt de població al territori fruit de la immigració recuperant xifres que no teníem des de la dècada de 1990. Perdem habitants, bona part d’aquella migració ja ha marxat, com també ho fan bona part dels nostres joves, per cercar una manera de guanyar-se la vida lluny de les terres que els van veure néixer i créixer …

Compartim nom, però poca cosa més, tot i que seria força interessant que aquells a qui correspon provessin d’establir lligams a una Terra Alta a l’altre banda de l’Atlàntic, no us sembla?

David Tormo i Benavent

Quant a David Tormo Benavent

Nascut a Barcelona el 1973 i Doctorat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Des de l'any 2000 resideixo a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *