«

»

febr. 24

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (2 de 2)

La intervenció de la Inspecció escolar

Pocs dies després d’aquest atac des de la premsa, l’inspector provincial visitava la població per aclarir les diverses queixes presentades per la Junta local d’Instrucció Pública contra el mestre. De l’acta es desprèn que l’inspector va estar-se a Vilalba tres dies, per tal d’avaluar la feina del docent.

El darrer dia es va reunir amb els membres de la Junta local per tal de sentir les seves queixes. Aquestes van ser exposades per Pau Estanislau Ferrer, en representació de tota la junta, en els següents termes: que ve con disgusto que el Sr. Maestro D. Joaquín Paloma, en vez de guardar la neutralidad que su cargo requiere, se halle al frente y dirección del bando local llamado del Centro, que se distinguen una buena parte de los individuos que lo componen, por ser desobedientes a la Autoridad, y cuyo proceder lo atribuyen la mayoría de estos habitantes a las predicaciones y consejos del Sr. Maestro, quien por su parte ha demostrado en varias ocasiones y hasta delante de los niños esa falta de obediencia y respeto.

Por su comportamiento y modo de ser se ha hecho dicho Sr. Maestro incompatible con las autoridades y con la mayoría de vecindario, cuyo concepto que este ha formado del repetido Sr. Maestro lo atestigua el haber sacado, con sentimiento, los niños de la escuela.

Además acredita el carácter de dicho señor el haberse repartido por los pueblos de este partido una hoja suelta que por la redacción y escrito casi podría asegurarse, teniendo presente que el Sr. Maestro es el Secretario del Centro, estaba escrito por él.

Un cop sentides les queixes, l’inspector va informar que, en la seva visita, no havia trobat cap deficiència en l’ensenyament dels alumnes, que era bo. Tot i això, havia demanat al mestre que procurés mantenir bones relacions amb el veïnat i que es mantingués neutral en les qüestions polítiques. Pel que fa a l’assistència, va reconèixer que aquesta era molt baixa, sense relacionar-la, però, amb el malestar existent entre el mestre i un sector del veïnat, exhortant a la junta per tal que treballés per solucionar-ho.

Abans de tancar la sessió, l’alcalde va demanar a l’inspector que el contingut de la mateixa romangués en secret, indicant que el mestre ja havia demanat de ser present, extrem que se li va negar, igual que se li havia negat la petició d’autoritzar tres regidors amics seus a assistir a la reunió. L’inspector va demanar-los que li fessin confiança, tant en aquest sentit, com en la imparcialitat dels seus judicis, prometent transmetre les seves queixes a la superioritat.

Pocs dies després, documentem les primeres notícies en defensa de Joaquim Paloma. Aquestes es feren des de les planes de Catalunya Nova, un setmanari catalanista de Tarragona, que sortí en defensa del mestre davant les pressions que s’estaven exercint sobre la Junta provincial d’Instrucció Pública per forçar el seu trasllat. Com a prova de la seva professionalitat, l’article afirmava que havia aconseguit omplir les seves classes com mai no havia passat a la població, afegint els nombrosos informes favorables obtinguts en les visites dels inspectors. Els seus mèrits, encara anaven més enllà, per què, segons el setmanari, no es sols un excelent guiador de la joventut; es ademés un perfecte ciutadà. Y fora de l’escola associa’ls seus coneixements y les seves activitats a tota obra de caracter social que en el poble’s realisa. Si’s tracta de donar vida esplèndida a un Centre Agricol, ell hi ajuda; si s’emprèn la formació d’un Sindicat de Crédit, ell hi porta son grá d’arena; si s’intenta allunyar al jovent del joc y d’altres vicis indignes, ell també contribueix com el primer a propagar fins a ferles arrelar fortament les diversions més sanes y honestes.

Ajuntament de Vilalba, símbol del poder municipal al que s’enfrontava el mestre Paloma

Segons el setmanari, aquestes activitats fora de l’escola eren l’origen del malestar de certs grups de la població, que no fan altre cosa que atropellar la justícia, provocar la violencia, explotar al pobre treballador y enfangar als infelissos que’ls segueixen en els jocs prohibits per la llei. Fora de la població, com a principal instigador de la campanya contra Joaquim Paloma, el setmanari assenyalava directament al diputat provincial Joaquim Monteverde, del partit conservador i membre de la Junta provincial d’Instrucció Pública. Confiaven, però, que l’inspector sabria fer la seva feina i evitaria el sacrifici d’aquest docent, malgrat les pressions polítiques que s’estaven exercint.

Les deliberacions de la Junta provincial es van allargar fins a l’octubre d’aquell any, obrint un breu parèntesi de calma en la campanya endegada contra el mestre. Abans que l’autoritat provincial resolgués la qüestió, però, la premsa carlina va tornar a la càrrega. A finals d’agost un article publicat contra el diputat Joan Caballé, acusant-lo de fomentar el clima de crispació i violència que es vivia al districte de Gandesa, aprofitava l’ocasió per atacar els republicans del Vilalba i el seu suposat líder: mesnada inconsciente, capitaneada por un maestrillo ambicioso, vividor, charlatán y dotado de desmesurado orgullo, que arenga a sus acéfalos oyentes en charlas insubstanciales, induciéndoles hasta el desacato a las autoridades.

Tot i aquestes pressions mediàtiques, a primers d’octubre la Junta provincial va acordar el sobreseïment de l’expedient obert contra Joaquim Paloma arran de les queixes presentades pels veïns de Vilalba i la Junta local d’Instrucció Pública.  Val a dir que, possiblement, aquesta decisió també va ser fruit de pressions polítiques, probablement procedents del diputat republicà del districte, Joan Caballé, en col·laboració amb el president de la diputació, Anton Estivill, també republicà. Més, quan la legislació vigent establia un seguit de sancions per aquells mestres a quienes se atribuyan hechos abiertamente contrarios a su buena reputación moral o profesional. Fets que podem considerar existents, com ho demostra la multa imposada per la publicació del full volant de l’abril d’aquell mateix any pel Governador Civil o la massiva denúncia que havia endegat l’expedient en qüestió.

La segona campanya contra el mestre

La decisió de la superioritat no va aturar la campanya de les forces conservadores locals contra el mestre. Un mes després de conèixer el sobreseïment del l’expedient, la Junta local d’Instrucció Pública presentava una nova queixa contra Joaquim Paloma. En aquest cas l’origen del conflicte eren les classes nocturnes per adults. Segons un escrit presentat per un grup de veïns, el mestre havia vetat l’accés a aquestes classes als seus fills. Pel tal d’esbrinar la veracitat d’aquesta queixa, l’alcalde havia enviat a l’escola nocturna al segon tinent d’alcalde, un vocal de la junta i dos empleats municipals. Aquests l’informaren que, en el moment de la seva visita a l’aula només hi havia 30 alumnes, tot i que al llistat de matriculats n’hi havia 41. Revisada aquesta llista, van comprovar que tots ells eren socis del Centre Agrícola, afegint que dos d’ells ni tan sols eren veïns del poble. Assabentats de la situació, els membres de la junta van acordar investigar-ho.

Les desavinences polítiques, quan no enfrontaments, entre l’alcalde i el mestre eren, doncs, més que evidents. El primer perseguia el trasllat d’un dels líders del sector republicà local, que amb el seu activisme havia contribuït a l’organització del Centre Agrícola i que, possiblement, exercia com a referent ideològic dels seus socis. La seva marxa, segurament, havia de contribuir a escapçar el republicanisme local. D’altra banda, el segon, vista la seva implicació en l’activisme polític de la població no es degué estar d’utilitzar l’escola com espai per difondre els valors del seu ideari , contravenint la legislació vigent i provocant les ires d’aquells que, ideològicament, defensaven l’ordre social establert.

No hem documentat que aquesta queixa anés més enllà en l’àmbit oficial, tot i que la premsa se’n feu ressò, en aquest cas per defensar el mestre. Segons Catalunya Noca l’origen d’aquell nou conflicte va començar a primers de novembre, quan el govern va disposar l’obligatorietat d’obrir escoles nocturnes a tots els municipis de l’estat, castigant aquells mestres que no ho fessin amb la pèrdua d’una part de la seva nòmina. L’article afirma que el mestre va sol·licitar a l’ajuntament que es fes un pregó anunciant l’obertura de la matrícula d’aquesta escola, però que, per indicació expressa de l’alcalde, aquest no es va fer. Afortunadament, deia el setmanari, els partidaris del mestre, assabentats d’aquella estratagema, van cobrir la matrícula. Aquesta reacció hauria forçat l’alcalde a signar el certificat d’obertura de les classes nocturnes.

Fracassada la primera maniobra, l’alcalde hauria impulsat la queixa dels veïns presentada davant la Junta local d’Instrucció Pública, acusant el mestre d’admetre, únicament, alumnes d’un determinat grup polític.

Davant d’aquestes maniobres, l’article demana a l’autoritat provincial que, lluny de castigar el mestre, destitueixi l’alcalde, al que acusa directament, de cercar el tancament de l’escola: L’autoritat municipal d’aquell poble està en mans d’una persona irreflecsiva – aquet es el calificatiu més dols que pot aplicarseli – que es un constant perill pera l’ordre públic y una amenassa constant pera la sacratíssima funció de l’ensenyansa.

Lo que´s proposa l’Alcalde pels fins que ell se sap y nosaltres també, es que’s produeixi, en una o altre forma, la vacant de l’Escola. Enemic de tot progrès, bescantador de la cultura, y fervorós devot de la violencia, voldria que l’ignorancia y la brutalitat triomfessin arreu.

Aquest va ser el darrer episodi de l’enfrontament personal entre l’alcalde i el mestre. No fou però, el darrer atac que patí Joaquim Paloma des de la premsa, que va reprendre la campanya de descrèdit del docent l’estiu de 1913, després de la sentència del judici per l’assassinat del sereno. Malgrat els atacs i la voluntat municipal de forçar el seu cessament o trasllat, Joaquim Paloma va continuar exercint a la població fins l’abril de 1916, quan va marxar a l’escola de Pollensa.

David Tormo i Benavent

3 comments

  1. Roger Caballé

    Veiem, doncs,que ja fa més de 100 anys hi havia gent com el mestre Paloma que lliutava pels seus ideals i es mantenia ferm en les seves conviccions davant les adversitats.
    També veiem que ja aleshores hi havia servidors públics , com l’inspector historiat, honestos en els seus judicis, i no podem deixar d’anotar també una premsa ( i uns periodistes rere) defensant el que creien de justícia fer-ho saber a la gent.
    Així s’entenen manifestacions com “Volem acollir”.

  2. Fede

    Bon dia!! Volia saber si coneixes quelcom d un matrimoni de mestres Ramon Bailina y Carme Romeu.
    Eren els mestres de Vilalba als anys 20.

    Merci

    1. David Tormo Benavent

      Bones Fede, si que en tinc d’informació i mereixen un capítol propi que, de moment, encara no he redactat. Va estar a Vilalba fins el 1939, quan van ser depurats pel franquisme després de molts d’anys d’exercici a les escoles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>