«

»

febr. 10

Joaquim Paloma, un mestre republicà a Vilalba (1908-1916) (1 de 2)

  • Joaquim Paloma Jorba va ser nomenat mestre propietari de l’escola de nens de Vilalba dels Arcs el 13 d’abril de 1908 pel rector de la Universitat de Barcelona. Dues setmanes després, l’1 de maig, prenia possessió del seu càrrec. Poc sabem de la seva carrera professional anterior a la seva arribada a Vilalba. Al seu expedient personal només es conserva un nomenament anterior, com a mestre interí, per l’escola d’Esparraguera, el gener de 1894.

Fos com fos, només quinze dies després de fer-se càrrec de l’escola va rebre la visita de l’inspector provincial, que deixà constància de la bona impressió que li causà la feina del nou mestre: hallando en ella [l’escola] numerosa concurrencia y en buen estado de limpieza y disciplina y a pesar de los pocos días que la tiene a su cargo demostró que con su celo, actividad, conocimiento y laudables deseos, conseguirá hacer de los niños los dignos ciudadanos del porvenir; puesto que al procurar el desarrollo de la educación física e intelectual y moral, lo hace sin que el niño se de cuenta, deleitando y así no se hace pesada ni aburrida la instrucción por lo que a los niños les es agradable la estancia en la Escuela.

Dos mesos després, els membres de la Junta local d’Instrucció Pública, en una de les visites ordinàries a les escoles, van confirmar aquesta bona impressió: hallando en ella concurrencia numerosa, limpieza y disciplina y los niños muy animados y gustosos de recibir de su Maestro el pan de la educación e instrucción que con mano generosa les prodiga, saliéndose la Junta más que complacida de la visita.

Val a dir que en aquells moments, com a mínim, la meitat dels integrants de la Junta eren de filiació republicana, com també ho era l’Ajuntament, tot i que també hi estaven presents representants dels sectors conservadors.

La bona sintonia amb el mestre, però, va acabar el 1910 amb l’ascens al govern municipal dels sectors conservadors. Els primers problemes van sorgir amb l’esposa de Paloma, la mestra de l’escola de nenes, Agustina Soley, negant-li el pagament del lloguer de la casa amb l’argument que ja li pagaven al mestre i tots dos eren matrimoni.

Possiblement, l’origen d’aquests conflictes era la significació política del mestre, que ben aviat es va involucrar en les activitats i l’organització del Centre Agrícola de la població, d’ideologia republicana.

El Centre Agrícola de Vilalba dels Arcs, del que Joaquim Paloma va ser un dels impulsors

No és, però, fins el novembre de 1911, pocs mesos després de l’inici de la campanya endegada pel Centre Agrícola, amb Joaquim Paloma al capdavant, per cercar la manera de combatre la plaga de la mosca de l’oliva (en podeu saber més a l’article Republicanisme i món agrari: la lluita contra la mosca de l’oliva (1911)) que documentem la primera queixa que qüestionava la seva professionalitat. Aquesta va ser exposada davant la Junta local per Pau Estanislau Ferrer, regidor municipal del partit conservador,  i fou recolzada per Vicenç Pey Benavent. Com a vocal, feia trasllat a la resta de membres de la junta de les queixes expressades per alguns pares pel tracte diferencial del mestre amb alguns alumnes. En concret, es denunciava que, per acceptar-los a l’escola, el mestre exigia a alguns dels alumnes la presentació d’uns documents, la naturalesa dels quals no es feu constar a l’acta, mentre que a d’altres no els demanava res.

No hi ha constància documental, però, de les possibles accions endegades per resoldre aquesta situació. El que si sembla clar, és que una part dels veïns del poble començaven a estar descontents amb el mestre. Un malestar que es va multiplicar amb l’assassinat del sereno.

La primera campanya pel trasllat del mestre

Quatre dies després del crim, el 23 de març de 1912, 291 veïns del poble, tots homes, van presentar una instància adreçada a l’alcalde expressant la seva protesta del inicuo atentado y asesinato cometido en la persona del Sereno Municipal Vicente Clua Juanós; manifestando a la vez que ante el malestar, inquietud e inseguridad personal que se siente en esta localidad debido al proceder de una minoría revoltosa, piden que se tomen medidas que devuelvan a estos habitantes la tranquilidad y seguridad que son de desear y tienen derecho a exigir.

La primera de les tres mesures exigides era que es sol·licités a l’autoritat superior el trasllat immediat del mestre, por considerarle el mayor factor del malestar de estos habitantes, afegint que no durien els seus fills a l’escola fins que aquest no es produís.

El consistori, presidit per Pau Estanislau Ferrer, va estar d’acord en impulsar les mesures exigides pels veïns, a excepció dels tres regidors republicans, que es van oposar, únicament, a la instal·lació d’un post de la Guàrdia Civil si això havia de suposar una despesa extraordinària per l’ajuntament. En cap cas, però, es van oposar al trasllat del mestre.

Una setmana després, la premsa conservadora iniciava una campanya per donar suport a la petició de traslladar el mestre. El diari catòlic El Restaurador va publicar una carta del seu corresponsal a Vilalba datada el 15 d’abril en relació a un full volant editat pocs dies abans pel Centre Agrícola del que es considerava autor al mestre Paloma. La carta, que reproduïm de forma íntegra, permet copsar el clima d’enfrontament polític que es vivia a la població després de l’assassinat del sereno.

El maestro de Villalba, el célebre Atila del chichí, el que se quedó en su casa peregrinando por el desierto del silencio, cuando la Veu de Catalunya refutó sabiamente sus teorías chichinescas, se descuelga estos días con una hoja impresa, teniendo como siempre la valentía de que la firme la Junta Directiva de una sociedad, que se titula agrícol, (no se por qué); en la cual hoja se tratan de analfabetos, los mismos firmantes con evidente regocijo de la civilización y progreso, de que tanto blasona nuestro maestro.

En todo lo demás la hoja está llena de falsedades, puesto que falso es cuanto en ella se dice de la explotación del obrero en Villalba; falsas cuantas insidias se apuntan contra el digno señor Alcalde de dicha población; falso que el titulado Centro agrícola tenga por objeto la civilización y el orden. ¿Acaso no son socios de dicho centro los presuntos asesinos del sereno?

Respecto de lo que dice acerca de los caciquismos en dicha población, debo hacer constar que existe el caciquismo vergonzante del maestro, del hombre de mirada atribaliaria, que redacta hojas con garras insepulcras para que las firmen sus analfabetos secuaces, incapaces de hilvanar farsas retóricas de tal índole.

¡¡ Señor Gobernador!! ¿El asesinato del sereno de Villalba, es asunto que puede fácilmente convertirse en político en un momento dado? ¿Es que un crimen, con nocturnidad y demás agravantes, puede ser jamás asunto meramente político? Decimos esto, porque sospechamos que a eso se va, y eso es lo que persigue con determinadas campañas por parte de algunos elementos levantiscos de este pueblo.

El full, del qual no es conserva còpia, s’hauria publicat el 13 d’abril amb el títol Al partido de Gandesa, i va provocar l’imposició d’una multa al Centre Agrícola per infringir la llei de Policia d’Impremta. La multa va ser de 25 ptes. per cada membre de la junta de l’entitat.

Una de les creus de terme existents a la població. Imatge de 1922 del fons Salvany

Mentre les autoritats prenien cartes en l’assumpte del full volant, la premsa catòlica continuava amb la seva campanya contra el mestre, publicant una nova missiva del seu corresponsal a Vilalba, datada el 20 d’abril. En ella se’l feia responsable de les darreres accions que, suposadament, havien dut a terme els elements republicans de la població, incitats pel contingut del full volant. La carta denunciava la destrucció d’una creu de pedra ubicada en una de les propietats de l’alcalde, Pau Estanislau Ferrer. Afegia que aquell atac calia interpretar-lo com una agressió directa contra l’alcalde, substituint la seva persona pel sagrat símbol de la redempció. També s’informava dels danys causats a una sènia propietat de Vicenç Pey.

L’escrit continuava amb una crítica directa a l’acció pedagògica del mestre. S’afirmava que en el moment de la seva arribada a la població, la taxa d’alfabetització era del 50%. Tres anys després, el mestre civilizador y progresista havia aconseguit estendre novament l’analfabetisme, que ja afectava al 98% de la gent. De seguir així, es lamentava el corresponsal, aviat no quedaria cap alfabet al poble. Per això es demanava al immediata intervenció de la Junta provincial d’Instrucció Pública, amb l’obertura d’un expedient contra Joaquim Paloma.

Les dades existents, desmenteixen clarament les afirmacions del corresponsal respecte a les taxes d’alfabetització, que cal considerar com a part de la campanya difamatòria contra el mestre. El 1910, quan ja feia dos anys que Joaquim Paloma era al municipi, només el 37,8% de la població estava alfabetitzada. Una dècada després, el percentatge de la població que sabia llegir i escriure havia augmentat fins al 55,3% del total. Augment que, en part, es devia a la tasca docent de Joaquim Paloma, que exercí al municipi fins el 1916.

David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>