Visites al bloc

  • 25.913

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (3 de 3)

La concreció del projecte

La premsa no va donar compte dels suposats estudis que estaven fent els enginyers de la Mancomunitat Hidrogràfica de l’Ebre o de la Generalitat, però entre el març i l’abril de 1932 El Llamp, que sembla representar al sector d’oposició a la Federació republicana, va publicar cinc articles signat per Ferran Paladella Folqué, topògraf de la Mancomunitat Hidrogràfica del Pirineu Oriental i professor de topografia i cadastre a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

En aquests articles, a banda de confessar els seus vincles amb el territori, del que diu és fill, també posa de manifest la voluntat de col·laborar en el projecte, que entén ha de permetre desterrar per sempre més l’amenaça de les sequeres per als que viuen de la terra.

Coneixedor de la realitat política del moment i del propi territori, Paladella escrivia: Si, com cal, ens decidim a portar a terme aquesta obra, ningú ha de regatejar el seu esforç a formar l’ambient necessari per arreconar d’una vegada la passivitat i excepticisme típic de la nostra gent; disposar-nos tots a convèncer als porucs, per temperament o per sistema, que mai hi falten, i sobre tot no fer-ne, ningú, una bandera política, ni una lluita de classes, perquè en les nostres terres no pot haver-hi classes, i perquè la necessitat que patim és de tots els colors i de tots els estaments.

El primer dels articles, doncs, el va dedicar a posar de manifest la necessitat del projecte i de la unitat de tots els pobles afectats per poder-lo fer realitat, advertint que cap interès exterior arribaria per posar solució a un problema que era exclusivament d’aquest territori. Els quatre següents van servir per desenvolupar la proposta del pantà d’Arnes i exposar-ne d’altres que ell mateix havia anat treballant.

Lluny d’apropiar-se la gènesi d’aquell projecte, en Paladella, en els seus articles, en va desglossar els orígens, situant-los en la proposta tècnica que feu l’enginyer Mariano Vicente el 1929. Aleshores es contemplava construir un pantà per a 30 milions de m3, situat a 140 m d’alçada sobre Gandesa, amb les condicions de reg i extensió acordades al gener durant l’assemblea de la Federació republicana. Complementava aquella informació indicant que el mateix Vicente havia calculat que el projecte podia costar uns 20 milions de pessetes, entenent que l’Estat en podia finançar la meitat, i que la resta l’haurien de sufragar els propietaris, a raó de 75 pessetes per any durant entre 10 i 15 anys. Era, doncs, un notable esforç per al territori i la seva precària economia.

Recreació, a partir de les dades de Paladella, dels pantans d'Arnes. Al nord el del Molí de les Roques, i al sud el de la Cova del Garrofer

Recreació, a partir de les dades de Paladella, dels pantans d’Arnes. Al nord el del Molí de les Roques, i al sud el de la Cova del Garrofer

En tot cas, al marge d’aquesta proposta, en Paladella afirma que cercant altres antecedents havia comprovat que la Confederació Hidrogràfica mai va fer cap mena d’estudi sobre la possibilitat de regar a la Terra Alta. Mancats d’estudis previs, a excepció del de Vicente, el topògraf planteja als lectors una proposta pròpia que contempla la construcció de dos pantans seguint el curs del riu Algars.

El primer es situaria al punt on conflueix amb el riu de les Valls, sota el mas de la Creu, al terme d’Arnes. Allí la llera del riu s’eixampla i, a prop, al punt de la Cova del Garrofer, es torna a estretir. Allà es podria construir un mur d’embassament curt que abaratiria l’obra. De fet, confessa, és el mateix punt triat per Vicente el 1929. Situat a 510 m sobre el nivell del mar, es podrien regar totes les terres situades per sota dels 500 m, que serien les d’Arnes (1-080 ha), Horta (2-070 ha), Queretes (395 ha) i Lledó (883 ha).

El segon s’emplaçaria allà on l’Algars conflueix amb el riu Estret, indret prou ample per embassar-hi aigua i on la presa no hauria de ser massa llarga, havent de construir-la entre el Molí de les Roques i el pont del ferrocarril de la línia del Val de Zafán. Aquest punt es trobava a 420 m sobre el nivell del mar, fent possible regar les terres situades per davall dels 400 m, és a dir, les de Gandesa, Bot, Pinell, Batea, la Fatarella, Corbera d’Ebre i Vilalba.

En el tercer article de la sèrie, publicat el 15 d’abril, en Paladella fa constar que abans d’endegar l’estudi de cap pantà cal disposar de les dades d’observació i quantificació el seu cabal. Dades que, per anar bé, han de contemplar un cicle no inferior als deu o dotze anys, que aplegaria anys de molta pluja i altres de sequera, aportant una visió de conjunt. Malauradament, el projecte d’Arnes no comptava amb aquests tipus d’estudi i les xifres apuntades a la premsa, amb pantans que anaven dels 20 als 50  milions de m3, eren pura especulació. Recomana, abans de fer res, un mínim de tres anys d’informació.

En tot cas, ell mateix planteja al llarg de l’article un seguit de dades que ha recopilat, en base a la superfície, la pluviometria i la presència d’afluents, per disposar d’unes primeres dades aproximades. Val a dir que les xifres que aporta avalen la seva proposta de la necessitat de dos pantans per garantir el reg a gairebé tota la comarca.

Pel pantà de la Cova del Garrofer en Paladella calcula un màxim, en anys amb una pluviometria al voltant del 550 l/m2, d’11,2 milions de m3 que es podrien acumular a l’embassament. Xifra molt allunyada de la celebrada per la premsa i els polítics que promovien el projecte. Aquesta quantitat màxima requeriria, segons les dades que disposa, d’una presa de prop de 35 m d’alçada.

 Font d'Arnes. A més del reg, la proposta de Paladella plantejava altres possibles usos de l'aigua, com el subministrament de boca

Font d’Arnes. A més del reg, la proposta de Paladella plantejava altres possibles usos de l’aigua, com el subministrament de boca

Davant d’aquestes dades el topògraf apunta que el pantà de la Cova del Garrofer permetria regar els termes d’Arnes, Horta de Sant Joan, Queretes i Lledó, amb una superfície màxima de 4.500 ha. L’aigua acumulada, segons els seus càlculs, també havia de permetre dur l’aigua de boca a aquestes poblacions, podent garantir el subministrament anual a un màxim de 10.000 persones. Als dos aprofitaments n’afegeix un tercer, assegurant que una part del volum acumulat permetria la seva explotació com a central elèctrica, atenent així una de les demandes que els republicans feren a l’assemblea del 10 de gener.

Pel que fa al pantà del Molí de les Roques, amb la mateixa pluviometria mitjana de 550 l/m2 anuals, en Paladella calcula un màxim de 13,5 milions de m3  acumulables rere un embassament de menys de 30 m d’alçada, i un mínim de 8 milions de m3 els anys de seca.

En aquest cas, si es pretenia atendre les 11.000 ha susceptibles de ser regades per aquest pantà als termes de Gandesa, Bot, Pinell, Batea, la Fatarella, Corbera d’Ebre i Vilalba, considerant que la meitat serien de vinya, l’aigua embassada no es podria destinar a cap altre ús. De fet, assenyala que en anys de sequera, si no es disposava de reserves de l’any anterior no es podria garantir el reg de tota aquella superfície.

De l’eufòria a l’oblit

Després de dos mesos d’intensa informació, el projecte del pantà d’Arnes va anar desapareixent dels mitjans i de l’agenda política. El maig de 1932 El Pueblo encara va publicar dos breus afirmant que l’Estat havia enviat enginyers de la Mancomunitat Hidrogràfica de l’Ebre per estudiar la proposta, i que en breu es disposaria del seu dictamen que precediria a la redacció d’un projecte que s’havia d’executar de forma immediata.

Hauria de passar un any per tornar-ne a trobar alguna referència a la premsa, les darreres. Entre el març i l’abril de 1933 les pàgines d’El Llamp van publicar un parell d’articles d’Anton Monner i una carta de Ferran Paladella. El primer es lamentava que ningú ja no parlés del pantà, que tant de bé havia de fer a la comarca. No ho feien els polítics, però tampoc els veïns del territori. Advertia que aquests, davant un període de bones pluges i collites havien oblidat el problema, ara la pagesia no gemega tant per l’aigua perquè els camps ja tenen saó, escrivia el gandesà.

Les seves crides a la mobilització, que un any abans havien abanderat els republicans locals, no van ser escoltades i el projecte del pantà va caure en l’oblit forçat, possiblement, per la misèria que la Guerra Civil va dur al territori.

Oblidat va estar durant prop de setanta anys. Alguns retalls de premsa donen fe que el 1999 l’ajuntament d’Arnes, mentre es discutia i dissenyava el projecte del Reg Oriental de la Terra Alta, va provar de desenterrar i recuperar la idea del pantà de la Cova del Garrofer què, per segon cop, no va reeixir.

David Tormo i Benavent

2 comments to El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (3 de 3)

  • Rosanna

    Desconec la història, però potser l’assut de Lledó es va fer en aquell temps? en previsió de construir aquest segon pantà?

  • Roger Caballé

    Agraït al autor per aquests articles que no sols ens mostren HISTÒRIA, ans també ens fan viure-la.
    I ens ensenya que al llarg de la mateixa sempre hi trobem gent, com en Ferran Paladella, que es mostren interessats i posen els seus coneixements al servei de una causa que en principi i directament no anava per a ell.
    Es el que jo anomenaria l’optimisme de la Història que ens pot compensar de tantes malifetes que els historiadors ens han de contar.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>