«

»

nov. 11

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (2 de 3)

1932, els republicans recuperen la idea

Proclamada la República l’abril de 1931, a poc a poc, la situació política del territori va anar canviant i les diverses entitats republicanes que s’havien anat formant des de les primeries de segle es van reorganitzar. El gener de 1932 el diari republicà El Pueblo informava d’una assemblea de la Federació republicana de Gandesa celebrada el dia 10 d’aquell mes. Entre els diferents assumptes tractats es va aprovar una proposta, que havien presentant els delegats d’Arnes i Horta, per convocar una reunió d’urgència dels alcalde de la comarca per estudiar el projecte de la construcció d’un pantà a Arnes, al lloc conegut com la Cova del Garrofer. Per fer-ho possible es ca acordar crear una comissió de seguiment, integrada pel president de la Federació, Francesc Sánchez Pedrero i el president del Centre Republicà de Gandesa, Francesc Blanch.

La proposta va ser enviada als alcaldes d’Arnes, Marià Valls, i Gandesa, Vicenç Soro. Sembla ser que el primer s’hi va adherir immediatament, fent arribar un escrit a tots els alcaldes de la comarca lloant el projecte i els beneficis que podia reportar al territori. Segons l’article que donava compte de tota aquesta informació, publicat el 25 de gener, el pantà projectat havia de tenir capacitat per 50 milions de m3 (la mateixa que es proposava el 1925) i havia de permetre regar tres cops a l’any amb una mitjana de 50 l/m2 conreus dels termes d’Arnes, Horta, Bot, Gandesa, Batea, Vilalba, el Pinell, Prat de Comte, Caseres, la Pobla de Massaluca, Lledó, Arenys de Lledó i Queretes. A més, el pantà havia de permetre obtenir energia elèctrica per abastir la demanda del territori, que es deslliuraria de les especulacions de les grans companyies. Es tractava, doncs, d’un projecte molt ambiciós i que, efectivament, podia transformar radicalment la Terra Alta.

De fet, el diumenge 7 de febrer, l’alcalde d’Arnes, Marià Valls, va convocar una reunió per tractar l’assumpte, convidant a tots els pobles propers, tant catalans com aragonesos. La sessió va comptar amb la presència de diferents autoritats que anaven més enllà del marc local: Ramon Noguer i Comet, Governador Civil de Tarragona; Ramon Nogués Biset, de Móra d’Ebre i Director General d’Indústria de la Generalitat; Francesc Farreras Duran, sotssecretari d’Agricultura de la Generalitat; Josep Simó Bofarull, diputat a les Corts; i Martí Rouret, diputat al Parlament de Catalunya. Val a dir que tots eren polítics republicans i que, a excepció del Radical Simó, la resta eren d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La sessió va servir per donar suport unànime al projecte del pantà, designar la creació d’una comissió gestora i informar de tot, demanant el suport al president del Consell de Ministres, Manuel Azaña, i als ministres d’Obres Públiques, Indalecio Prieto, i Governació, Santiago Casares Quiroga. La comissió va quedar integrada pels alcaldes d’Arnes, Arenys de Lledó, Bot, Calaceit, Caseres, Corbera, Gandesa, Horta, Lledó, Pinell i Queretes, a més d’un representant de la Federació Republicano-Socialista del districte de Gandesa.

La politització del projecte

Des de les pàgines del Llamp es va mantenir una part de la disputa política pel control del projecte

Des de les pàgines del Llamp es va mantenir una part de la disputa política pel control del projecte

Aquesta darrera designació va aixecar polseguera, amb la resposta d’alguns grups i mitjans. El 15 de febrer El Llamp publicava una carta oberta del topògraf Ferran Paladella adreçada a l’alcalde d’Arnes. En ella es lloava el projecte i l’èxit de l’assemblea, però es demanava que s’apartés a la Federació, com a partit polític, de la comissió per evitar-ne la politització partidista. En el seu lloc demanava la formació de comissions locals que anessin cap a la constitució dels embrions de les comunitats de regants, que com usuaris finals podrien participar de la gestació del projecte.

La resposta no va trigar gaire a ser publicada, aquest cop a les pàgines de El Pueblo, l’1 de març, en una carta oberta signada per Francesc Sánchez Pedrero, president de la Federació republicana i membre de la comissió gestora del projecte del pantà. En ella el cap republicà advertia Paladella del seu error, acusant-lo de posar-se al costat dels poders que durant tota la Dictadura no havien fet res pel territori, deixant que s’invertissin milions en el ferrocarril i oblidant el projecte del pantà que havia de ser la salvació de la pagesia local. En aquest sentit, defensava la seva presència a la comissió com a representant del poble i defensor dels seus interessos, i desmentia qualsevol oportunisme polític o partidista.

Val a dir, però, que les paraules de Sánchez Pedrero  permeten entreveure tot el contrari. D’una banda menysprea el potencial que, d’haver-se construït quan i com tocava, hauria suposat per l’economia comarcal la línia de la Val de Zafán. Projecte, d’altra banda, pel que s’estava lluitant des de 1890, amb la participació de totes les forces polítiques del territori, incloent els republicans a través del seu diputat, en Caballé i Goyeneche. De l’altra, menysprea als representants municipals, en considerar que aquells no representaven els interessos del poble que els havia votat.

Artur Bladé i Desumvila. un dels protagonistes de la disputa política pel projecte

Artur Bladé i Desumvila. un dels protagonistes de la disputa política pel projecte

Al dia següent el mateix diari publicava una carta d’Artur Bladé Desumvila, fill de Benissanet. S’identificava com a Secretari de la Federació Republicana Federal Socialista del Partit de Gandesa, adherida a Esquerra Republicana de Catalunya. Segons el seu escrit, el 10 de gener a l’assemblea celebrada a Gandesa, a més de crear la comissió de seguiment, també es va delegar a Martí Rouret, diputat de la Generalitat, la tasca d’explicar la proposta al president Francesc Macià, a qui havia de reclamar l’ajuda tècnica necessària per redactar el projecte.

En el seu escrit Bladé assegura que el president va atendre la petició, enviat a Arnes a Francesc Farreras Duran, sotssecretari d’Agricultura de la Generalitat i a l’enginyer Rierola del mateix Departament. La visita s’havia produït el 7 de febrer, en el marc de l’assemblea celebrada en aquella població.

Bladé es queixava del panorama que es van trobar en arribar a Arnes, on homes que qualifica de l’antic règim, com Cabús o el lligaire Tallada, els esperaven a la plaça envoltats de gent. Afirma que així van polititzar una visita tècnica, acusant-los de voler convertir el projecte en un assumpte de partit i no de país. Val a dir que Bladé obvia el fet que tots els integrants d’aquella visita, a excepció, potser, de l’enginyer, eren membres d’ERC.

La politització del projecte i la voluntat d’apropiació per fer-ne ús polític era un fet des d’un principi, atès que va sorgir de la Federació republicana del districte, adherida a aquell mateix partit. De fet, dos dies després, el 4 de març, El Pueblo aportava noves informacions sobre el projecte, afirmant que s’hi havien adherit en Marcel·lí Domingo, ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç; Ramon Nogués, diputat a la Generalitat de Móra d’Ebre; i Josep Berenguer, tortosí i Director General de Duanes, tots tres del Partit Republicà Radical Socialista, l’altra branca del republicanisme a les Terres de l’Ebre que competia amb ERC per esdevenir hegemònica al territori.

El mateix article denunciava com alguns personatges de l’antic sistema polític, el de la Restauració i la Dictadura, estaven provant d’apartar als representants de la Federació republicana de la comissió gestora del projecte que s’havia creat. No hi ha dubte, doncs, que totes les forces polítiques del territori es volien fer amb el seu control i, en cas de reeixir, poder reclamar-ne l’autoria davant l’electorat.

Quatre dies després, el mateix diari informava que l’alcalde de Gandesa i el president de la Federació havien visitat al Governador Civil de Tarragona, Ramon Noguer Comet (ERC) per demanar-li el seu suport davant la Mancomunitat Hidrogràfica de l’Ebre (nom que va rebre la Confederació Hidrogràfica en la primera etapa republicana) per a la construcció del pantà. Dos dies després el Correo de Tortosa, d’orientació catòlica, donava compte de la visita al Governador dels alcaldes d’Arnes, Queretes i la Pobla de Massaluca, reclamant el seu suport i posant de manifest les diferències que anaven sorgint entre els membres de la comissió gestora.

Mentre aquesta lluita política es desenvolupava, el 6 de març l’alcalde de Gandesa, Vicenç Soro Bauló (ERC) i el president de la Federació republicana, F. Sánchez Pedrero, van remetre, mitjançant el Governador Civil, una carta al ministre d’Obres Públiques sol·licitant el seu suport a la construcció del pantà. En l’escrit s’indica que la comissió gestora estava integrada pels alcaldes d’Arnes, Horta, Bot, el Pinell, Corbera, Vilalba, Batea, la Pobla de Massaluca, Caseres, Lledó, Arenys de Lledó, Calaceit, Queretes, Gandesa i la Federació republicana a través del seu president. S’ampliava, així, el nombre de municipis que donaven suport al projecte del pantà d’Arnes.

Desconeixem la correlació de forces entre republicans i les que la premsa afí anomena forces caciquils, però els enfrontaments per fer-se amb el control de la comissió van continuar i, qui sap, si van ser el motiu que va provocar el fracàs del projecte.

David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>