Visites al bloc

  • 26.680

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà d’Arnes (1 de 3)

La nostra és una comarca agrícola; amb una agricultura marcada per una climatologia no massa favorable, on el règim pluviomètric no permet masses alegries i, sovint, pot arruïnar collites senceres. Una realitat que en temps passats significava la misèria més absoluta per a centenars de famílies. El remei a aquella fatalitat no va arribar fins fa alguns anys, amb el Reg de la Zona Oriental de la Terra Alta, però la idea de poder regar els nostres camps té orígens més antics.

Pantà al riu Pena, entre Beceit i Vall-de-roures, construït el 1930

Pantà al riu Pena, entre Beceit i Vall-de-roures, construït el 1930

De fet, la construcció de pantans, canals d’irrigació i altres construccions que facilitessin el regadiu d’extenses superfícies de conreu és gairebé tan antiga com la pròpia civilització humana. En el nostre cas, els sistemes d’irrigació propers a l’Ebre els van anar bastint els sarraïns durant la seva llarga estada en aquestes terres. I pel que fa a la construcció de pantans, avui per avui, el més antic que es conserva a l’estat espanyol va ser enllestit el 1594 i es troba a Tibi (Alacant).

En el nostre cas, però, la primera referència contemporània que hem documentat fins al moment és molt més recent, de 1904. Va ser el maig d’aquell any quan Correo Ibérico, un diari catòlic editat a Tortosa, comentant els beneficis de la línia fèrria del directe de Barcelona, es demanava si essent possible perforar muntanyes per estendre vies no seria també possible construir carreteres i canals per conduir aigua fins a les terres del partit de Gandesa: canales que lleven el suspirado elemento a campos que el viento seca, y las escasas lluvias apenas riegan, esterilizando la benéfica labor del fecundante sol que no nos falta.

Ningú, si més no des de la premsa del moment, va fer-se ressò d’aquella proposta que, segons l’articulista, havia de beneficiar a totes les poblacions del partit, retornant-los la vida que estaven perdent. Va ser necessària una de les habituals sequeres per recuperar aquella idea i convertir-la en reivindicació política.

Vuit anys després, el 1912, els efectes d’una intensa sequera que va provocar la pèrdua de bona part de les collites. No va ser fins al febrer de 1913 que una intensa nevada, que va acumular gruixos d’entre 60 i 80 centímetres als pobles del districte de Gandesa i el Baix Aragó va posar fi a aquella situació.

Tractant-se d’un solució temporal, amb l’amenaça d’una nova sequera en qualsevol moment, els polítics del partit van aprofitar l’oportunitat per provar de trobar-hi una solució definitiva. La proposta la va encapçalar Joan Caballé Goyeneche – per saber més sobre el personatge podeu llegir Joan Caballé Goyeneche, diputat pel districte de Gandesa (1907-1923) –  que va moure fils per aconseguir la conducció d’aigua de boca des de les serres de Gandesa fins als pobles de Gandesa, Prat de Comte, Batea i la Pobla de Massaluca i per la construcció d’un pantà al terme d’Horta de Sant Joan, que havia de permetre regar els termes d’aquell poble i els d’Arnes, Prat de  Comte, Bot, el Pinell de Brai, Gandesa i Corbera d’Ebre.

La proposta va ser titllada pels seus adversaris polítics com electoralista i el cert és que després dels anuncis a la premsa, que es succeïren entre el març i el juny de 1913, tot va quedar en no res.

El projecte de 1929

La possibilitat de dotar la Terra Alta d’un pantà que permetés el reg dels seus camps de secà va ressorgir amb els estralls d’una nova sequera de llarga durada, la patida entre 1922 i 1926 – en podeu saber més a La gran seca (1922-1926) -.

Quan ja feia tres anys que durava, el setembre de 1925, una comissió de propietaris d’Horta de Sant Joan, encapçalada pel seu alcalde, va visitar al general Pedro Vives, subsecretari de Foment, a Reus. El motiu de la visita no era altre que demanar-li que apadrinés el projecte per a la construcció d’un pantà en un afluent del riu Algars, possiblement el riu dels Estrets, per trobar una solució definitiva al problema de l’aigua a la comarca. La notícia, recollida per la premsa, indicava que el general s’havia mostrat optimista davant la proposta.

Vista general d'Arnes

Vista general d’Arnes

Cal suposar que aquell optimisme va donar força a la proposta que, aparentment, havia sorgit des d’Horta, donat que un mes després, el 9 d’octubre, el Correo de Tortosa publicava un article titulat Proyecto de pantano en Gandesa. L’article informava de la visita de l’enginyer reusenc Joaquim Blasco Roig als Ports, acompanyat de la Comissió permanent de l’ajuntament de Gandesa, l’alcalde d’Arnes i la Junta de majors contribuents d’aquella població. La visita, segons l’article, pretenia descobrir el punt que havia de marcar el futur de la comarca.

Malgrat la seca que s’estava patint, l’articulista afirma que l’Algars encara duia un cabal de 500 m3 per hora, el que permetria omplir un pantà amb capacitat per 50 milions de m3. Al seu parer, la construcció no tindria un cost excessiu per les característiques de la zona. S’afirmava que la proposta ja s’havia traslladat al Capità General de Catalunya que, segons es deia, s’hi havia mostrat interessat.

De fet quan aquest, el general Emilio Barrera, va visitar el territori per comprovar els estralls de la seca el 16 de novembre d’aquell any, la reclamació d’un pantà a Arnes va ser una de les que li van ser plantejades. Segons la premsa, aleshores la proposta contemplava un pantà amb capacitat per 400 milions de m3, que s’havia de construir al naixement del riu Algars.

El cert, però, és que totes aquelles demandes no van acabar de prosperar. No tornem a trobar referències al projecte fins quatre anys més tard, quan al juliol de 1929 el Correo de Tortosa anunciava que l’ajuntament de Gandesa, presidit per Miquel Salvadó, havia convidat a un enginyer de la Confederación Sindical Hidrogràfica del Ebro, creada el març de 1926, a visitar l’Algars. Es tractava de Mariano Vicente que, sembla ser, va considerar factible construir-hi un embassament amb capacitat per 20 milions de m3 que permetria regar fins a 12.000 hectàrees dels termes d’Arnes, Horta de Sant Joan, Bot i Gandesa, i potser d’algun altre municipi.

A finals d’any l’enginyer tornava a visitar el territori per fer-hi una conferència sobre la viabilitat del projecte i els beneficis que podia reportar a l’agricultura. De fet, ell mateix va redactar el projecte del pantà i va arribar a contemplar-se com a executable des del Confederació Sindical Hidrogràfica de l’Ebre. El projecte, però, no va passar d’aquest primer estadi.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>