Visites al bloc

  • 23.616

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

Filomena Tarragó, motí popular contra una mestra al Pinell

El sistema educatiu dissenyat pels liberals durant el segle XIX deixava, en massa ocasions, als mestres en mans de les autoritats municipals. Aquestes eren les encarregades de pagar-los el sou, donar-los casa i, per tant, podien condicionar, i molt, la seva vida. Un poder que s’incrementava en el cas de les mestres, en una societat on el paper de la dona encara es vinculava exclusivament a la llar.

Aquest, sembla ser, va ser el cas de Filomena Tarragó Sanz al Pinell de Brai. Nascuda a Arenys de Lledó cap el 1853, va obtenir el títol a l’Escola Normal d’Osca el 1880, amb vint-i-set anys després de formar-se a Tortosa sota la tutela d’una mestra d’aquella població. La del Pinell va ser la tercera escola a la que va ser destinada, després de passar per les de Lloar (Priorat) i la Secuita (Tarragonès), arribant-hi com interina el novembre de 1882.

En aquells moments presidia l’Ajuntament Josep Espinós Adell i, d’entrada, no s’ha documentat cap conflicte amb el consistori. Tot i que no es conserva la documentació municipal d’aquell període, no consta cap queixa davant la Junta Provincial, ni tampoc hi ha cap referència als resums de les actes municipals de 1883, publicades al Butlletí Provincial, per trimestres, al llarg de l’any següent.

No hi consta cap conflicte ni durant els dos primers trimestres, ni després, amb el canvi d’Ajuntament, que va passar a ser presidit per Miquel Adell Laloma, acompanyat de set regidors més (Pere Álvarez, Joan Francesc Serres, Llorenç Ferré, Josep Espinós, Manel Ferré, Salvador Martínez i Pere Vallespí), atès que el novè, Miquel Joan Amposta, per comptar amb més de seixanta anys va ser dispensat per la Diputació d’ocupar el càrrec.

De la poca documentació existent, res no fa pensar que la mestra tingués cap problema ni amb els veïns ni amb les autoritats locals. Tot va canviar, però, la nit del 17 al 18 de gener de 1884 quan, segons explicaria més tard la mestra: un motín rompía a pedradas los cristales de la habitación de la maestra y la disparaba armas de fuego con el fin tal vez de asaltar su casa o hacerle morir de terror. Cap diari, però, va informar dels fets, ni tampoc la mestra els va denunciar en aquell moment.

Gravat d'una mestra tipus del segle XIX

Gravat d’una mestra tipus del segle XIX

Amb trenta anys, només tres de professió i lluny de casa seva, aquella jove mestra va entendre que, per raons que no hem pogut documentar, els veïns no la volien al poble. Amb prou sang freda, al dia següent va lliurar les claus de l’escola a l’alcalde i va marxar del poble, deixant però una substituta, Raimunda Amposta, per fer-se càrrec de la classe. Per evitar ser sancionada per haver abandonat la seva destinació sense autorització, va sol·licitar permís per una llicència a la Junta Provincial d’Instrucció Pública, que li va concedir el 4 de febrer.

Res de l’esdevingut al Pinell aquella nit hauria transcendit si el mateix alcalde, Miquel Adell no hagués denunciat davant la Junta Provincial a la mestra per no haver tornat al poble un cop esgotada la llicència. La queixa va ser tractada per aquell òrgan el 10 de març, acordant ordenar-li a la mestra que tornés al Pinell.

No tenim constància que Filomena tornés a l’escola, però sembla ser que si que va tornar al Pinell. Segons explicaria més tard, l’11 d’abril hauria lliurat a un dels regidors els comptes del material escolar i les 55 ptes sobrants. El regidor les hauria traslladat a l’alcalde durant la primera sessió de la Junta Local d’Instrucció Pública. Aquest, però, es va negar a acceptar ni els documents ni els diners en considerar que li ho havia de lliurar la mestra personalment.

Davant la resistència d’aquella jove a tornar a l’escola o retre comptes davant seu, l’alcalde va tornar a denunciar la seva absència, afegint-hi la reclamació del sou corresponent al primer trimestre de 1884. Una reclamació que no tenia en compte què, tal i com establia la llei, la substituta deixada a l’escola l’havia de pagar Filomena Tarragó de la seva butxaca.

De nou la Junta Provincial va donar la raó a l’alcalde i el 15 de maig ordenava, per segon cop, a la mestra que tornés al Pinell i que retornés la part proporcional del sou corresponent als dies que s’havia absentat sense permís. Va ser aleshores quan, segons la documentació que es conserva, la mestra va posar en coneixement de les autoritats la seva situació, en una carta datada a Tortosa el 23 de juliol. Entre d’altres, explicava la seva visita al Pinell l’11 d’abril i la negativa de l’alcalde a acceptar els documents i diners lliurats, indicant que havia fugit del poble per poder conservar su existencia.

Cal suposar, però, que aquella no era la primera comunicació amb les autoritats educatives de la província, donat que des de l’abril l’havien destinada a l’escola del Raval de la Creu, al barri de Ferreries de Tortosa. És a dir, que no l’havien sancionat, com establia la normativa en cas d’abandonament de destinació sense permís, ans al contrari, li havien proporcionat una altre escola on exercir el seu ofici.  Així doncs, la Junta Provincial va jugar a dues bandes, ajudant la mestra a refer la seva carrera i atenent les demandes de l’alcalde que, tot sigui dit, comptava amb una mestra titular des de finals d’abril, na Teresa Nogués, que dimitiria el desembre d’aquell mateix any.

Amb tot, l’alcalde va continuar insistint que la mestra li retés comptes personalment, essent atès per la Junta Provincial, que el 29 de novembre va ordenar a Filomena Tarragó que es traslladés al Pinell en el termini de quinze dies per donar compliment d’aquella formalitat. La reacció de la mestra ens fa suposar que tenia veritable pànic de tornar-se a trobar amb l’alcalde, donat que el 14 de desembre va escriure al Rector de la Universitat de Barcelona, responsable de tot el sistema escolar de Catalunya, demanant fos dispensada d’aquella obligació i exposant com l’havien assaltat a casa seva.

Desconeixem com va acabar aquell pols entre Filomena Tarragó i Miquel Adell. És possible que el Rector la dispensés d’aquella obligació, donat que la documentació exigida ja feia mesos que estava al Pinell. El cert és que Filomena va continuar amb la seva carrera professional a l’escola de Ferreries, on va exercir fins el 1920, durant trenta-sis anys, sense que consti cap problema ni conflicte ni amb els pares ni les autoritats, i que allí es va jubilar. Tot sembla apuntar a que el problema era al Pinell, tot i que en desconeixem les causes. Així ho indicaria el fet que entre la marxa de Filomena Tarragó, el gener de 1884 fins l’arribada de Petra Domènech, el gener de 1893, és a dir, durant nou anys, passessin per l’escola de nenes de la població fins a vuit mestres, quatre com a interines i cinc com a propietàries de la plaça. Aquesta darrera, però, s’hi estaria disset anys al poble

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>