«

»

ag. 19

Terra Alta o Castellania. 80 anys de la creació de la nostra comarca (1936-2016) (2 de 2)

Entre la Terra Alta i la Castellania

Gairebé dos anys abans que s’obrís oficialment la discussió sobre l’organització territorial de Catalunya, entre el gener i el febrer de 1930 el gandesà mossèn Manyà Alcoverro va publicar a El Llamp una de les seves Notes d’història de Gandesa, sota el títol La Castellania d’Amposta (Notes que s’acabarien aplegant en un volum el 1962 ).

El prevere gandesà mossèn Manyà Alcoverro

El prevere gandesà mossèn Manyà Alcoverro

En aquestes notes hi va exposar els motius pels quals s’oposava a l’ús del terme Terra Alta per denominar la comarca, defensant el de Castellania. Respecte als orígens d’aquesta, l’exposat per l’erudit gandesà el 1930 no dista gaire del que avui dia estableix una institució con la Gran Enciclopèdia Catalana. Així, el terme Castellania tindria dos nivells de lectura o interpretació.

El més ampli fa referència a tots els territoris del priorat de l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalano-aragonesa després de la cessió del castell d’Amposta a l’ordre el 1154 per Ramon Berenguer IV. El cap d’aquesta demarcació territorial va rebre el títol de castlà o castellà d’Amposta i, per extensió, senyor de tots els territoris que s’aplegaven sota aquella administració.

Amb el temps els límits d’aquesta gran castellania van anar variant. D’una banda, a partir de 1280 la ciutat d’Amposta va retornar a mans de la jurisdicció reial, tot i que els hospitalers van mantenir la denominació del títol i l’àrea administrativa. Àrea què, segons totes les fonts, incloent a Mn. Manyà, a partir de la desaparició de l’ordre del Temple, el 1317, i la reorganització del priorat creat dos segles abans, va acabar coincidint amb la batllia de Miravet.

Així doncs, la batllia de Miravet i la Castellania d’Amposta, a partir de les primeries del s. XIV eren el mateix, i abastaven les actuals poblacions de Batea, Corbera d’Ebre, Gandesa i el Pinell de Brai a la Terra Alta; i les de Benissanet, Ginestar, Miravet i Rasquera a la Ribera d’Ebre. Municipis als que cal sumar-hi les poblacions ja desaparegudes d’Algars, Mudèfar, Pinyeres, Salvaterra i Vilabona. En aquest punt, Mn. Manyà defensa a les seves notes, aportant referències documentals, que la capital d’aquesta Castellania d’Amposta era Gandesa.

Aquest seria, doncs, el nivell de lectura o interpretació més reduït de la Castellania i al que apel·lava el prevere gandesà a l’hora de reclamar aquesta denominació per a la nostra comarca: Hom veu, doncs, que el nom històric i tradicional de la nostra comarca és el de Castellania d’Amposta, o millor, simplement Castellania. Les proves són contundents i decissives. Es un fet, però, que actualment el nom s’és perdut. I com una comarca, tan definida com la nostra, no pot restar sense un nom propi, hom tendeix, amb mes bon intent que raó, a introduir el de Terra-alta. Nosaltres ja hem expresat i hem raonat la nostra opinió. Ara és el nostre poble, són principalment els nostres escriptors, i sobre tot els joves, els qui tenen la paraula.

Aproximació a la distribució territorial de les comandes i castellanies en període medieval

Aproximació a la distribució territorial de les comandes i castellanies en període medieval

Ningú, però, va fer gaire cas de la seva reclamació, ni joves ni escriptors ni tampoc El Llamp, que va continuar emprant la denominació Terra Alta a l’hora de referir-se a la comarca. És possible que el clam de Mn. Manyà fos desatès per què la seva proposta només representava a un terç de territori, havent de competir amb la comanda d’Orta, creada el 1177 i que aplegava els municipis d’Arnes, Bot, Caseres, Horta de Sant Joan i Prat de Comte; i amb la de Vilalba, creada el 1.449, i que aplegava el municipis de la Fatarella i Vilalba dels Arcs, a més de Riba-roja d’Ebre i Berrús. Una proposta, doncs, que no es podia fer extensiva a tot el territori que, en aquells moments, es plantejava com un espai amb personalitat pròpia sense basar-se en la preeminència de Gandesa i el pes que li conferia el haver estat cap de partit judicial des de 1834.

També és possible que el motiu que la seva proposta no trobés massa seguidors fos que, en aquells moments, el debat era un altre. Entre el maig de 1931, abans de la constitució de la Ponència d’Estudi de la Divisió Territorial, i el febrer de 1933 el debat que trobem a la premsa era si els territoris del sud del país s’havien d’aplegar sota una gran comarca o bé calia reconèixer la diversitat territorial de cadascun d’ells.

Les primeres mostres d’aquest debat les documentem el maig de 1931 a les pàgines del Heraldo de Tortosa, on el poeta rapitenc Joan Torné Balagué, Lluís de Montsià, defensava una única comarca per a tot el sud. Ho feia apel·lant als treballs d’Antoni Aleustià i Pijoan, Francesc Carreras Candi o Marià Faura i Sans, que amb diferents denominacions (Ebre Inferior, Castellania i Riberes de l’Ebre respectivament) defensaven la unitat de tot aquell territori, des de la marge dreta de l’Ebre fins al seu delta, amb capitalitat a Tortosa. En aquest cas, si atenem a la proposta de Carreras Candi, el terme Castellania es basava en la seva interpretació més amplia i no pas en la més reduïda del prevere gandesà. La mateixa denominació amb dos concepcions molt diferents, podia dur a greus confusions i, potser, explica el per què la proposta de Manyà va passar desapercebuda en aquell moment.

Fins al febrer de 1933, quan les propostes de la Ponència van quedar aclarides i aprovades pel Govern, el debat sobre si calia una gran comarca ebrenca o quatre de petites es va mantenir viu, amb articles a publicacions com La Ribera, El Pueblo, La Cruz o Foment. La decisió de la Ponència sembla, doncs, que va ser una mica salomònica: va reconèixer la diversitat del territori, proposant quatre comarques o entitats amb personalitat pròpia (Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta) i, alhora, en va aplegar tres d’elles en una de les nou regions en que s’havia de dividir Catalunya.

Capçalera del Llamp del febrer de 1933, quan començà la defensa del terme Castellania

Capçalera del Llamp del febrer de 1933, quan començà la defensa del terme Castellania

Just en aquell moment, quan tot semblava ja decidit i les polèmiques sobre la divisió territorial quedaven resoltes, just aleshores, El Llamp va ressuscitar la discussió sobre la denominació Castellania o Terra Alta. La darrera quinzena de gener i la primera de febrer de 1933 la publicació va tornar a editar les notes sobre la Castellania de Mn. Manyà, quan es complien tres anys d’haver-ho fet per primer cop. Però amb això no en va tenir prou, a la segona quinzena de febrer publicava un suplement especial amb el text complert de les notes i es declarava l’abanderat en la defensa de la denominació de Castellania com a nom propi, tradicional i veritable de la comarca que havia de néixer.

Els seus redactors i col·laboradors, que al llarg dels darrers tres anys havien continuat emprant i defensant la denominació Terra Alta, de cop i volta, van començar a publicar articles de contrició, anunciant que havien entès que el veritable nom d’aquell territori havia de ser Castellania. L’abraonada campanya en contra de la denominació Terra Alta es va allargar prop de sis mesos, per acabar morint amb la mateixa publicació a les darreries de 1933, sense assolir el seu objectiu. De res no va servir, Terra Alta va ser el nom amb el que l’agost de 1936, ara fa vuitanta anys, es va crear la nostra comarca.

Resten, però, diversos preguntes per a les quals, avui per avui, no tenim resposta. Què va provocar aquell canvi sobtat d’actitud entre l’equip de redacció d’El Llamp? Què va fer que tres anys després de la publicació del primer al·legat de Mn. Manyà en defensa de la Castellania, la publicació gandesana li fes costat? Per què Terra Alta, que tant els havia plagut durant una dècada llarga, va ser, de cop i volta, rebutjat de pla com denominació de la nova comarca? Les fonts consultades no permeten aportar respostes plausibles, només hipòtesis que no tenen massa fonaments.

David Tormo i Benavent

3 comments

  1. Francisco Cabrera Castillo

    Como ya exponía en su momento en otro lugar: https://terraaltadigital.blogspot.com.es/p/una-mica-dhistoria.html
    esperaba una ampliación sobre este tema como la expuesta, por parte de un historiador profesional. No obstante la claridad del texto, hecho en falta una referencia a que la expresión “Castellanía de Amposta” se oficializó a partir del Decreto de Nueva Planta, (por lo menos en el área de Gandesa, lo cual se puede comprobar en los Protocolos notariales que se conservan en el ACTA (Arxiu Comarcal de la Terra Alta). “Va prendre estat oficial en l’organització política espanyola en el Decret de Nova Planta per a Catalunya (art 38), dictat pel rei Felip V per a Catalunya el 1716.01.06, sota un concepte restringit de Castellania d’Amposta, per a designar al territori de diverses de les poblacions que avui constitueixen l’actual comarca de la Terra Alta”. Lo anterior, pudiera ser el motivo de que la Ponencia encargada de la División territorial de Catalunya en Comarcas no tuviese en cuenta esta denominación, dado el snobismo catalanista imperante en la época, lo que también choca un poco con la defensa que de esta expresión hace Mossén Manyà, que antepone su carácter de historiador al de defensor de otra denominación distinta para la Comarca, para neutralizar el efecto españolista oficial del citado Decreto de Nueva Planta.

  2. Juan Bautista Soler Llopis

    Estimado Sr. Cabrera. Gracias a la novela de Javier Cercas, he sabido que usted posee un archivo impresionante sobre la batalla del Ebro. Me gustaría ponerme en contacto con usted por si pudiera proporcionarme noticias de mi tío materno, Adrián Llopis Diana, del que la única información que tuvo mi familia fue la facilitada por la Cruz Roja que se limitó a indicar que había “desaparecido en combate”.

    Gracias por anticipado por cualquier información que pueda proporcionarme al respecto.

    Le saluda atentamente,

    Juan Bautista Soler Llopis

    1. David Tormo Benavent

      Benvolgut Sr. Soler, tot i que tinc la sort de conèixer-lo, jo no sóc pas el sr. Cabrera. Com consta al peu de tots els articles d’aquest blog, el seu autor, jo, és en David Tormo Benavent. Estic segur que podrà localitzar al Sr. Cabrera per altres mitjans, ja sigui al seu facebook personal o al Terra Alta Històrica que gestiona ell mateix.
      Atentament,
      David Tormo Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>