Visites al bloc

  • 24.572

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Terra Alta o Castellania. 80 anys de la creació de la nostra comarca (1936-2016) (1 de 2)

El 27 d’agost de 1936, en plena Guerra Civil, el Consell d’Economia de Catalunya decretava la nova divisió territorial del país, dividit en nou regions, cadascuna d’elles formada per diferents comarques. La nostra, l’actual Terra Alta, pertanyia a la 5a Regió juntament amb el Baix Ebre i el Montsià. Quatre mesos més tard, un altre decret, de 23 de desembre, completava aquelles mesures establint els municipis que conformaven cadascuna de les comarques creades al decret de l’agost.

Mapa de la distribució regional i comarcal de Catalunya aprovada el 1936

Mapa de la distribució regional i comarcal de Catalunya aprovada el 1936

La voluntat de disposar d’una divisió territorial pròpia és una de les reivindicacions del catalanisme polític sorgit a les darreries del segle XIX. Com la resta de llibertats i furs, les vegueries, que havien conformat l’estructura territorial del país, van desaparèixer el 1716 amb el Decret de Nova Planta, essent substituïdes pels corregiments. Aquests van perdurar fins el 1834, quan l’Estat liberal va crear les províncies i els partits judicials. Així doncs, des de finals del segle XIX geògrafs i estudiosos propers al catalanisme van anar proposant la recuperació d’una estructura territorial pròpia, la comarcal, amb diverses formulacions.

No va ser, però, fins a la restauració de la Generalitat amb la proclamació de la II República, que aquest anhel es va poder materialitzar. A l’octubre de 1931 el conseller de Cultura, Ventura i Gassol, decretava la creació d’una Ponència d’Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb vuit experts que havien de representar a tot el territori. El responsable de fer-ho per les terres tarragonines va ser Antoni Rovira i Virgili.

Els ponents havien de donar compliment a un dels preceptes recollit a l’Estatut de Núria, aprovat en referèndum a Catalunya l’agost de 1931 i ratificat per les Corts espanyoles l’octubre de 1932, que facultava la Generalitat per establir demarcacions territorials pròpies. Després de consultar tots els municipis del país mitjançant una petita enquesta (on es demanava a quina comarca pertanyien i on s’anava a mercat) el ponents van presentar els primers resultats el setembre de 1932 i, després d’algunes esmenes, la proposta definitiva l’octubre d’aquell mateix any, que va finalment va ser aprovada per decret el febrer de 1933. Faltava, doncs, convertir-ho en llei per que fos oficial.

La discussió parlamentària de l’Estatut Interior, que s’allargà un any i mig, i els Fets d’Octubre de 1934, van impedir que la proposta esdevingués llei abans de l’esclat de la Guerra Civil, havent d’esperar a l’agost de 1936 per fer efectiva la creació de les comarques. La victòria franquista va provocar que aquesta divisió territorial fos derogada i no fou fins el 1987 que la Generalitat de Catalunya va restituir la divisió comarcal republicana.

La terra alta o comarca de Gandesa abans de 1933

La reforma administrativa de 1834 que va donar lloc a la divisió provincial mai va contemplar el terme comarca com element territorial. La subdivisió de les províncies en estructures més petites es va fer prenent com a referència els partits judicials, és a dir, per a l’administració de justícia mitjançant els Jutjats de 1a Instància i Instrucció que s’establiren a les poblacions cap de partit, que en el nostre cas va ser Gandesa. Una divisió que també va servir de base per a la creació dels districtes electorals primer, i els escolars més endavant. Malgrat tot, el fet comarcal va subsistir com un marc de referència més popular, al marge de les divisions administratives oficials.

Coincidència o no, en el nostre cas les primeres referències documentades a la premsa de l’època sobre la nostra comarca són coetànies amb les Bases de Manresa, confeccionades el març de 1892, expressió del catalanisme polític per a la creació d’un govern autònom al país. És a El Estandarte Católico on hem trobat la primera referència a la terra-alta (escrita així i en minúscula) en un breu publicat el 10 de març de 1892 on es comentaven els efectes de les gelades dient: Nos dicen de Benisanet que en aquel pueblo y demás de la ribera, así como en los de la terra-alta … En la mateixa notícia, doncs, es diferenciaven dos espais geogràfics i socials específics en un territori a cavall dels partits judicials de Gandesa i Falset: la ribera i la terra-alta.

Aquesta denominació, amb guió o sense, en majúscula o en minúscula, apareix de tant en tant a la premsa fins a la dècada dels anys trenta del segle XX. El seu ús no és massa habitual, cal dir-ho, però es va repetint a diferents publicacions periòdiques del territori. El juny de 1901, per exemple, La Veu de Tortosa parlava dels propietaris i pagesos de la Terra Alta, i el 1907, en el marc de la campanya de la Solidaritat Catalana, Lo Camp de Tarragona afirmava que aquell moviment polític s’havia estès amb força per la ribera i la terra alta.

Proposta de divisió comarcal de Norbert Font i Sagué de 1897

Proposta de divisió comarcal de Norbert Font i Sagué de 1897

No només els periodistes del moment van anar adoptant aquella denominació a l’hora de facilitar la localització d’informacions sobre un territori molt concret i, cal creure, fàcilment identificable per als seus lectors; el polítics també van acabar fent-ho. Així, el juny de 1910 el Diario del Comercio reproduïa una carta de Joan Caballé Goyeneche, el diputat a les Corts del districte de Gandesa, per desmentir les suposades lluites intestines al seu districte: Y a Gandesa s’han volgut reproduir aquestes lluites empleant medis y procediments d’us corrent entre’ls pobles marroquís, inventant manifestacions colectives y tumultuoses, dient ab plena conciencia de que era fals, que’ls pobles de la Ribera de l’Ebre donaven crits de mort contra’ls pobles de la Terra Alta.

Ribera d’Ebre i Terra Alta, semblaven, doncs, anar consolidant-se com dues entitats territorials específiques, més enllà de la divisió administrativa oficial. I també, més enllà dels diversos projectes de divisió comarcal que generaren estudiosos i geògrafs catalanistes. Abans del projecte aprovat el 1936 hi va haver diverses propostes, com les de Norbert Font Sagué (1897), Francesc Carreras Candi (1907) o Pere Blasi Maranges (1922). Tots ells fonien les dues actuals comarques en una de sola sota la denominació de comarca de Gandesa.

No és estrany, doncs, que aviat la mateixa premsa acabés adoptant aquestes propostes i a partir de 1915 comencem a trobar-hi denominacions com la Terra Alta de Gandesa, que documentem per primer cop el maig d’aquell any al setmanari nacionalista tarragoní Renovació. La terra alta, doncs, esdevindria la part muntanyosa de la comarca de Gandesa contemplada als projectes dels geògrafs i estudiosos abans esmentats. Una part específica d’un tot més ampli, que també acolliria als pobles de les planes de la vall de l’Ebre, espai que va anar consolidant la denominació de Ribera de l’Ebre.

Proposta comarcal de Pere Basi de 1922

Proposta comarcal de Pere Blasi de 1922

Malgrat que aquesta concepció es va mantenir a la premsa editada fora de la comarca fins a l’inici del debat comarcal endegat el 1931, el naixement d’un mitjà propi a Gandesa el 1921, El Llamp,  va donar peu a la reivindicació, tot i que de forma lenta i moderada, d’una identitat territorial pròpia. Si bé els primers anys es parla sovint de la comarca gandesana, a partir de l’octubre de 1922 el terme Terra Alta va prenent força.

De fet, el novembre de 1925, arran d’un conflicte amb l’empresa subministradora d’energia elèctrica la redacció publicava un article on, entre d’altres, exposava la raó de ser de la publicació: El LLAMP, portaveu de Gandesa i sa comarca, con així ho crida des de la seva capsalera, no es déu més que a l’opinió, al sentir i a les necessitats de la comarca de la Terra Alta i Ribera de l’Ebre … Sembla clar, doncs, que per aquells redactors al partit judicial de Gandesa hi coexistien dues identitats comarcals prou diferenciades.

La consolidació del terme Terra Alta va continuar fins el 1933 de la mà de diversos autors i col·laboradors del setmanari: Salvador Cabestany, Marià Serres, Artur Bladé Desumbvila, Domènech de la Castellania, Manel Bardí, Lluís Bertran Pijoan, Salvador Estrem Fa, Joan Povill Adserà o Joaquim Altadill. A partir d’aleshores, però, es va produir un canvi d’orientació, renunciant a Terra Alta i advocant per Castellania.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>