Visites al bloc

  • 26.453

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Els primers anys del Centre Catòlic de Gandesa (1910-1913)

La consolidació del sindicalisme de classe al món urbà i industrial va obrir la porta, a les primeries del segle XX, a la seva expansió al món rural. Davant l’amenaça de perdre el control sobre la societat rural, encara majoritària arreu de l’Estat i Catalunya, la jerarquia eclesiàstica va impulsar la reorganització del catolicisme. L’Església era un dels garants de l’anomenat ordre social i necessitava refermar la seva presència en el dia a dia de la gent. Promoure entitats socials, com a reacció a les que s’estaven creant en torn al republicanisme, va ser una de les formules triades.

Aquest tipus d’iniciatives també va arribar a la Terra Alta, i l’octubre de 1910 es creava a Gandesa el Centre Catòlic a iniciativa de l’arxipreste Froilàn Gellida. Poc sabem dels primers moments de l’entitat, però cal suposar que van ser força bons, si més no si fem cas de l’article que el corresponsal de El Restaurador a Gandesa hi publicava l’abril de 1911. Aleshores el Centre ja comptava amb cent setanta socis i havia traslladat la seva seu social des d’un petit local a un de molt més ampli, que l’articulista definia com una de les cases més còmodes que hi havia a la ciutat.

El nou espai havia permès dotar l’entitat un servei de cafè, amb tot el seu mobiliari, incloent una estufa, una taula de billar i enllumenat de gas. Tot un seguit de luxes que, de ben segur, eren un bon reclam per tal que els associats hi passessin llargues estones i fomentessin la incorporació de nous socis a l’entitat.

A més, en un extrem de la sala s’hi havia instal·lat un petit teatre, decorat per un dels socis del Centre, en Maties Matret Ambar. Allí hi actuava la Secció Artística del Centre, integrada pels membres més joves de l’entitat que, en aquells sis mesos, ja hi havien representat tres obres.

Vista general de Gandesa

Vista general de Gandesa

A la part recreativa, els impulsors del Centre hi van sumar la sindical, amb la creació d’una Mútua d’assegurances contra els accidents de les cavalleries, anomenada la Equitativa, sota l’advocació de Sant Antoni Abad. Aquest tipus d’entitats de socors mutus eren molt freqüents en un període en el que no existien els subsidis públics. En aquest cas, atès que els animals de tir eren imprescindibles per les tasques agràries, aquest tipus d’entitats, mitjançant el pagament d’una quota mensual, asseguraven als associats poder disposar dels diners necessaris per adquirir un animal si el seu moria o emmalaltia. De fet, a la major part dels pobles de la comarca existien aquesta mena d’entitats, tant per a les besties com per les persones, i moltes d’elles estaven vinculades o foren l’embrió d’entitats de caràcter polític, ja fossin republicanes o conservadores.

Sis mesos després de la publicació d’aquell article el corresponsal del rotatiu tortosí tornava a escriure sobre l’activitat del Centre. La crònica publicada el gener de 1912 donava compte dels actes celebrats per commemorar el primer aniversari de l’entitat, que va tenir lloc el 29 d’octubre de 1911. Hi van participar els membres de la Secció Artística i també un Orfeó, possiblement creat en aquells mesos.

L’articulista aprofitava l’avinentesa per informar d’altres novetats viscudes per l’entitat en els darrers sis mesos. La més destacada era la creació d’una escola nocturna d’adults, que havia començat a funcionar el novembre anterior amb quaranta-cinc alumnes. Quatre mesos després, l’escola havia doblat el nombre d’alumnes, arribant als noranta-sis, dels quals es deia que una seixantena hi assistien regularment.

La crònica acabava amb la relació dels nous membres de la Junta Directiva, que havia estat renovada pocs dies abans. En formaven part Josep Maria Camps Sampons (president), Marçal Carbadillo Bugallal (vicepresident), Joaquim Álvarez Domènech (tresorer), Salvador Cabestany Pradell (secretari), Vicenç Espinet Heras (vicesecretari) i els vocals Antoni Vidal Costal, Joan Batista Folqué Benavent, Ramon Julià Mompó i Gregori Tomàs Aubanell.

Al llarg d’aquell 1912 la premsa va continuar informant de les activitats que s’anaven fent al Centre, fent esment de vetllades teatrals i musicals organitzades per la Secció Artística i l’Orfeó; així com jornades científiques i morals de la mà de ponents com el Dr. Mañà, el farmacèutic Julià o l’advocat Joaquim Álvarez. Aquest darrer va fer una ponència sobre Instrucció i Educació on, segons el corresponsal, es va destacar la importància de la segona sobre la primera. Segons el ponent, doncs, un home instruït però sense educació moral no podia ser un bon ciutadà, ni un bon pare ni un bon cristià.

És evident, doncs, que la tasca educativa endegada des del Centre Catòlic, més que incidir en la transmissió de continguts i coneixements, es basava en els valors. Valors que, cal suposar, no eren altres que els defensats per l’oficialisme catòlic, és a dir, la submissió a l’ordre social establert i el rebuig a totes les teories que pregonaven l’emancipació social o qualsevol alteració de l’ordre existent.

A finals d’aquell any, com si d’una tradició es tractés, El Restaurador va tornar a publicar una extensa crònica del seu corresponsal a Gandesa recollint tots els èxits assolits pel Centre Catòlic. S’informava que l’escola nocturna continuava funcionant, indicant que ho feia sota la direcció del mestre Antoni Giné; mentre que la direcció de la Secció Artística restava en mans dels socis Aubà i Pubill. Afegia que s’estava treballant per crear una caixa d’estalvis o secció de crèdit, a iniciativa del soci Ossó Fernàndez.

El gener de 1913 una nova crònica sobra la vida de l’entitat informava de la recent adquisició d’una bandera, possiblement per donar visibilitat a l’entitat als actes públics locals, des de les celebracions oficials fins a les processons religioses. També es donava compte del relleu a la presidència de l’entitat pel trasllat a Reus, on havia estat nomenat notari, de Josep Maria Camps. El substituïa Marçal Carbadillo, de qui es deia que era registrador de la propietat del districte. Dos mesos després el diari informava de la creació d’una Caixa d’Estalvis i Préstecs al Centre, que a l’agost ja comptava amb setanta llibretes, un capital imposat de més de cent duros i préstecs a un interès del 4%.

En poc més de tres anys, doncs, el Centre Catòlic va créixer ràpidament, estenent la seva presència i influència a gairebé tots els àmbits de la vida social i econòmica del poble: sala de cafè, activitats culturals, escola nocturna, mútua de socors i secció de crèdit. Certament, els seus impulsors i gestors van entendre l’objectiu d’aquell tipus d’entitats: acollir als creients i donar-los tots els serveis possibles per tal d’evitar que cerquessin alternatives en moviments o entitats que contravenien el discurs oficial de l’Església.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>