«

»

jul. 08

Els Cugat, una nissaga de mestres de la Fatarella

Per sort o per desgràcia l’ensenyament i la política sovint han estat relacionats. L’expansió del sistema educatiu amb voluntat universal – bé, una universalitat inicialment masculina – va arribar de la mà dels governs liberals a partir de 1834.

Aquesta voluntat política ja havia estat expressada abans a la Constitució de 1812. El retorn de Ferran VII i de l’absolutisme, tot i el parèntesi del Trienni Liberal, va endarrerir el seu desplegament durant un parell de dècades. Durant aquest període, però, l’absolutisme va fer algunes concessions en el món educatiu, impulsant, amb força timidesa, la creació d’escoles i la formació de mestres.

Aquesta circumstància va ser aprofitada per Ramon Cugat Monreal, nascut a la Fatarella el 10 de febrer de 1811, en plena Guerra del Francès, fill de Ramon Cugat Balsebre i Catalina Monreal Gironès. Amb vint-i-dos anys, el juliol de 1833, li va ser concedit el títol de mestre de primeres lletres, que havia sol·licitat a la Junta d’Inspecció Escolar de Barcelona, i que li permetria exercir la docència en escoles de 3a i 4a classe. Abans, però, va haver de demostrar la seva puresa de sang, és a dir, que era un cristià vell, sense rastre de conversos, jueus o moriscos, al seu arbre genealògic.

Vista de la Fatarella a les primeries del segles XX

Vista de la Fatarella a les primeries del segles XX

Poc sabem de la seva tasca professional que, possiblement, va desenvolupar a la Fatarella. Sabem, però, que els canvis legislatius impulsats pels governs liberals el van afectar negativament. La creació d’Escoles Normals per formar mestres, que abans ho feien pel seu compte, van convertir en obsoleta la seva titulació, impedint-li accedir a escoles amb una remuneració adient i amenaçant-lo amb quedar-se sense feina.

Així es desprèn de la instància conservada al seu expedient personal, adreçada a la Direcció General d’Instrucció Pública el gener de 1850, amb trenta-nou anys d’edat i disset de professió. Hi denunciava que la reforma educativa l’havia fet descendir, a poc a poc, en l’escala professional, fins al punt que quasi li era impossible treballar. Aquella situació l’havia de condemnar, a ell i a la seva família – esposa i set fills – a la misèria. Per aquest motiu demanava que li convalidessin el títol pel de mestre elemental, afegint, però, que no podia assistir a l’Escola Normal arran de la seva delicada situació econòmica.

A l’expedient no hi consta la resposta a la seva demanda, i no sabem, doncs, si va poder continuar exercint la docència. Si sabem, però, que la seva vocació va  engrescar, com a mínim, a tres del seus fills. Sabem que Ramon Cugat es va casar amb Josepa Serrano Álvarez, de Vilalba dels Arcs, que era filla d’Antoni Serrano, natural d’Horta de Sant Joan, i Raimunda Álvarez, de Vilalba.

Possiblement el primogènit del matrimoni fos Ramon Cugat Serrano, nascut l’11 de gener de 1837, i que va seguir les passes del seu pare. Va cursar els seus estudis a l’Escola Normal de Barcelona, on va obtenir el títol el 1857. Pel seu full de serveis sabem que dos anys després estava exercint a l’escola de Súria (Bages), on va treballar fins el 1862. El novembre d’aquell any es va traslladar a l’escola de Bot, on va estar exercint durant quaranta-dos anys, fins al moment de la seva jubilació, que li fou concedida el desembre de 1904, amb seixanta-set anys.

També es va dedicar al magisteri en Joan Batista Cugat Serrano nascut, possiblement, cap el 1847. Igual que el seu germà va estudiar a l’Escola Normal de Barcelona. Allí va obtenir el títol de mestre elemental el 1868. Abans de marxar a estudiar a Barcelona, en Joan Batista va estar-se a Bot dos anys, com a mestre auxiliar ajudant al seu germà.

La seva primera destinació coneguda, després d’obtenir el títol, com a mestre titular, va ser l’escola del Bruch (Anoia). Allí hi va exercir poc més de cinc anys, fins que el novembre de 1876 prenia possessió de l’escola de Flix. Hi va treballar durant quatre anys, fins el novembre de 1880, quan va marxar a l’escola de Tivissa. Allí hi continuava exercint el febrer de 1884, data de la darrera informació documentada que es conserva al seu expedient.

El darrer dels Cugat que sabem que es va dedicar al magisteri és Isidre Cugat Serrano. D’ell en sabem molt poca cosa, de fet, només sabem que el gener de 1881 era nomenat mestre interí de l’escola de Flix. Per les dates, és possible que hi anés per substituir el seu germà Joan Batista, que hi havia treballat fins el novembre de 1880.

Malauradament no sabem si algun d’aquests tres fills de Ramon Cugat Monreal va transmetre l’amor per l’ensenyament als seus nets. En un període en que eren habituals els matrimonis entre mestres, igual que ho era conduir als fills pel mateix camí professional, no cal descartar-ho. És possible, doncs, que la nissaga dels Cugat comptés amb una tercera generació de mestres.

 David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>