Visites al bloc

  • 23.616

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

1916-2016 Horta, el Pinell i Vilalba … quan mos canviaren el nom

El 27 de juny de 1916 el Consell de Ministres, presidit per Álvaro Figueroa i Torres, comte de Romanones, aprovava per Reial Decret la modificació del nom de 573 municipis d’arreu d’Espanya, entre els que es comptaven els d’Horta, Pinell i Vilalba.

Aquell decret era la culminació d’una llarga tasca endegada deu anys abans per Manuel de Foronda i Aguilera, marquès de Foronda. Nascut a Àvila el 1840 va estudiar Dret Civil i Administratiu, exercint com advocat consultor a diverses ambaixades europees, però sembla que la seva passió era la història, que va cultivar amb diverses obres. De fet, les seves inquietuds científiques el convertiren en membre de la Real Societat Geogràfica des de la seva fundació, el 1876, i esdevingué acadèmic de l’Acadèmia de la Història a partir de 1904.

Vista general de Vilalba a finals dels anys trenta

Vista general de Vilalba a finals dels anys trenta

Tot i que inicialment la Real Societat Geogràfica va néixer amb una clara vocació exploratòria, per descobrir nous territoris des d’una visió colonial, pròpia d’aquells moments, a partir de 1901 els seus objectius van canviar. Des d’aleshores es va adreçar molt més cap a la vessant acadèmica i científica.

En el marc d’aquest nova vocació Manuel de Foronda, el gener de 1906, va presentar a l’entitat una proposta per revisar el nomenclàtor de totes les poblacions espanyoles. Proposta que va acabar convertint-se en una petita edició pocs mesos després, el Proyecto de reformas en la nomenclatura geogràfica de España.

El mateix Foronda, en la seva introducció, hi descriu els motius d’aquella iniciativa. Trobant-se immers en la recerca d’un dels seus treballs, Estancias y viajes de Carlos V, l’historiador es va adornar de la confusió que havia de provocar el gran nombre de nuclis de població que tenien la mateixa denominació al llarg de tota la geografia espanyola. Una realitat que el va dur a reflexionar sobre les complicacions i problemes que això havia de generar a l’administració del Govern o bé a serveis com el de Correus, a l’hora d’establir on era cada població, a quina província o partit judicial.

En aquest sentit cita alguns casos extrems, com el d’Outeiro, nom que compartien 192 nuclis de població; o Vilar, compartit per 139, i Castro, amb 90 nuclis amb la mateixa denominació. Al seu parer, la millor solució per aquell problema era afegir al nom un qualificatiu o distintiu que permetés diferenciar-los clarament.

Conscient de la gran magnitud de la tasca, va limitar els canvis als nuclis que eren considerats municipis, excloent les pedanies (actualment a Espanya n’hi ha 3.000 i a Catalunya 65). També va provar de limitar-ne els efectes, establint un seguit de criteris per tal que els canvis afectessin al menor nombre de persones possible. Així, establint una jerarquia administrativa, els canvis s’aplicarien als municipis amb menor entitat i, en cas de ser del mateix tipus, a aquells que tenien menys habitants.

Vista general del Pinell de 1938

Vista general del Pinell de 1938

A més, per tal d’evitar greuges, a l’hora de triar els qualificatius que havien d’acompanyar al nom original va prendre com a referència les obres de Pascual Madoz (Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 16 volums editats entre 1846 i 1850) i Francisco Coello (Atlas de España y sus posesiones de ultramar, format per 65 fulls cartogràfics editats entre 1847 i 1870); així com el Nomenclàtor de l’Institut Geogràfic i d’Estadística editat el 1893. Així, a més de denominacions populars que ja es fessin servir als pobles, Foronda va incloure l’afegit de referències a accidents geogràfics propers com element diferenciador.

Finalment, doncs, el gener de 1906 presentava la solució per acabar amb les confusions dels 1.020 municipis que tenien noms repetits, dels 9.266 amb que comptava Espanya en aquells moments. La proposta contemplava el canvi de 573 denominacions. D’aquestes cinquanta-dues afectaven a pobles catalans, dels quals tretze estaven a la província de Tarragona.

De fet, a la província hi havia vint municipis que tenien un homònim en algun punt de l’estat, però set d’ells van conservar la seva denominació original. Un d’aquests municipis estava a la Terra Alta: Corbera (actualment Corbera d’Ebre). La resta eren Barberà (actualment Barberà de la Conca, Conca de Barberà), Castellvell (actualment Castellvell del Camp, Baix Camp), Cornudella (actualment Cornudella de Montsant, Priorat), Roquetes (Baix Ebre), Santa Bàrbara (Baix Ebre) i Vilallonga (actualment Vilallonga del Camp, Tarragonès). Com es pot comprovar, la majoria d’ells es van deslliurar de la reforma de 1916, però van acabar veient com els seus noms eren modificats en algun altre moment.

Dels tretze per als quals Foronda proposava canvis, tres són de la nostra comarca i en parlarem tot seguit. Pels altres deu us deixem les propostes de l’estudi entre parèntesi: l’Ametlla, Baix Ebre (Casas de l’Ametlla), Bellmunt, Priorat (Bellmunt de Gratallops), Cabra, Alt Camp (Cabra del Coll), Siurana, Priorat (Siurana del Río), La Morera, Priorat (La Morera de Montblanch), La Nou, Tarragonès (La Nou del Torrente), La Palma, Ribera d’Ebre (La Palma del Llano), Riba-roja, Baix Ebre (Ribarroija del Ebro), Roda, Tarragonès (Roda de Mar) i Vallfogona, Conca de Barberà (Vallfogona de Riucorp).

Vista general d'Horta de primers de segle

Vista general d’Horta de primers de segle

Durant la dècada transcorreguda entre la proposta de Foronda i l’aprovació del Reial Decret es van dur a terme algunes enquestes – limitades a les Diputacions provincials, no pas als municipis afectats – i estudis, que van modificar algunes de les propostes inicials. Així, finalment, el 1916 els noms d’aquestes deu poblacions – per descomptat que en castellà – van ser Cala de l’Ametlla (que l’any següent tornaria a canviar per l’Ametlla de Mar), Bellmunt de Ciurana (actualment Bellmunt del Priorat), Cabra del Camp, Siurana de Tarragona (actualment Siurana), La Morera de Montsant, La Nou de Gaià, La Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, Roda de Berà i Vallfogona de Riucorb

En el cas de la nostra comarca els tres municipis afectats van ser:

Horta, per al qual es proposava Horta de San Juan, en referència a la pertinença de la població a l’Ordre dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem durant molt temps (per saber més sobre Horta o Orta, podeu consultar http://www.recuperem-orta.cat/antecedents/ladditament-1916/ ). En aquest cas, el seu homònim era Horta, tot i que el 1904 havia deixat d’existir com a municipi per incorporar-se a la ciutat de Barcelona. Tot i això, Foronda en proposava el canvi i el Reial Decret de 1916, quan ja feia dotze anys de l’annexió que havia convertit la població barcelonina en un barri de la capital catalana, ho ratificava. Aquest va ser, doncs, un canvi innecessari que contravenia els principis de Foronda, d’afectar només aquells municipis on fos imprescindible.

Pinell, per al que es proposava Pinell del Río, en referència, segons diu textualment la proposta a por el que da nombre, sense deixar clar si es tractaria de l’Ebre o el Canaleta. Una dècada després, però, aquella proposta s’havia transformat en Pinell de Bray, que és l’afegit que es va aprovar el juny de 1916. En el cas del Pinell el seu homònim estava al Solsonès, conservant el nom original, tot i que actualment rep el de Pinell de Solsonès.

Villalba, en castellà aleshores, va rebre com a proposta Villalba de los Arcos en referència, segons consta al projecte, a la denominació que ja hi havia al Nomenclàtor de 1893. En aquest cas, com en el d’Horta, la proposta no va patir canvis i així va ser aprovada el 1916. A nivell estatal hi havia tres municipis més amb el mateix nom, Villalba a Lugo, que va conservar la denominació sense afegits, i Villalba de Rioja a la Rioja i Villalba de Miedes (actualment Villalba de Perejil) a la província de Saragossa.

Així doncs, fa cent anys, un grup d’erudits i estudiosos van decidir rebatejar tres dels nostres pobles … no entraré a opinar si és motiu de celebració o no, però si que paga la pena recordar-ho.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>