Visites al bloc

  • 24.551

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Els fets d’Horta de 1919 (3 de 3)

L’acció judicial

El Consell de Guerra es va celebrar el 23 juny d’aquell any i en tenim coneixement gràcies a la crònica publicada al dia següent pel Diario de Tarragona. El presidia el tinent coronel Felipe Sanuy i es va celebrar a Tarragona contra trenta-dos veïns, vint-i-set homes i cinc dones, pel delicte d’agressió a la força armada.

Els agredits havien estat dos guàrdies civils, que van trigar dues setmanes a refer-se dels cops rebuts, i un guarda forestal. Com a coautors l’acusació assenyalava a Aureli Prada i Vicenç Loscos, essent autors els altres trenta-dos acusats.

Vista d'Horta de Sant Joan el 1913

Vista d’Horta de Sant Joan el 1913

Al llarg de la vista el fiscal va retirar els càrrecs contra setze dels veïns, raonant-ho per què contra ells només es comptava amb un únic testimoni. Per a la resta, va sol·licitar penes de presó per onze d’ells, sense que a la premsa es digui res sobre els altres cinc. La pena més alta demanada pel fiscal era per Aureli Prada, amb 18 anys de presó; seguida de la de Vicenç Loscos, amb 16 anys. Pels altres nou acusats el fiscal demanava penes d’entre 16 anys i sis mesos de reclusió. La crònica en recull els seus noms, sense indicar, però, la pena demanada per cadascun d’ells. Es tractava de Ramon Alcoverro, Micaela Fortuny, Francesca Llombart, Josep Roig Galindo, Manel Boldó, Josep Fontanet, Salvador Andilla, Salvador Sabaté i Josep Subirats. No cal dir que la defensa va demanar la lliure absolució de tots els processats.

En aquest sentit, cal destacar que els defensors, militars de carrera, van argumentar que els acusats no podien ser jutjats per agressió a la força armada per què havien actuat en legítima defensa. Afegien que n’era prova evident el fet que les armes preses als guàrdies no van ser emprades en l’assalt, que només els hi haurien agafat per impedir que obrissin foc contra la multitud.

Desconeixem el resultat de la sentència, però sabem que al setembre el Capità General, que l’havia de ratificar, no hi va estar d’acord, elevant el cas al Consell Superior de Guerra i Marina. És possible, doncs, que el tribunal acceptés els motius adduïts per la defensa. Malauradament, no hem pogut localitzar la sentència definitiva, essent impossible establir quines van ser les penes imposades ni en qui van recaure.

Fos quina fos, el juliol de 1921 La Veu de Tarragona, setmanari regionalista, anunciava l’alliberament d’Aureli Prada i Vicenç Loscos. No hem localitzat cap altre publicació que ho fes públic, fet que ens referma en la creença que ambdós personatges s’havien apropat a l’ideari de la Lliga. Val a dir que el segon, durant tot aquest procés, havia perdut la seva esposa, quedant-li una filla de qui s’hauria de fer càrrec en sortir de la presó.

Quatre mesos després, la premsa tornava a fer-se ressò dels fets d’Horta, anunciant la celebració del judici per la via civil. Segons aquestes informacions els encausats eren 19 veïns del poble, i es cridarien a declarar a 179 testimonis. Val a dir, però, que l’esperat judici es va suspendre i no es va celebrar fins set mesos més tard, el maig de 1922, gairebé tres anys després dels fets.

L'antiga Audiència de Tarragona, a la plaça Pallol, on van ser jutjats els veïns d'Horta pels fets de 1919

L’antiga Audiència de Tarragona, a la plaça Pallol, on van ser jutjats els veïns d’Horta pels fets de 1919

Segons la crònica publicada al Correo de Tortosa el 19 d’aquell mes, el judici era contra dinou veïns per homicidi frustrat, el del secretari Josep Terrats, i atemptat contra els agents de l’autoritat. La mateixa crònica apuntava que alguns dels processats estaven complint condemna arran de la sentència del Consell de Guerra. Sembla ser, doncs, que el Consell Superior de Guerra i Marina es va acabar pronunciant i que alguns dels processats per la via militar van acabar essent condemnats.

El judici va concloure el 20 de maig i en coneixen la sentència gràcies a l’arxiu de l’Audiència Provincial. Per aquest document sabem que l’encarregat de la defensa dels dinou encausats va ser el procurador Antoni Elias Buxadé, que aconseguí que el jurat popular sentenciés la lliure absolució de tots ells.

Qui eren i de que els acusaven en cada cas, també és un informació que ens ofereix la sentència. A divuit d’ells se’ls acusava d’haver participat en l’agressió de cinc representants de l’autoritat el dia dels fets: Onofre Godés Martínez, l’alcalde; Josep Terrats Rel, el secretari municipal; Joaquim Viñals Gil, guàrdia municipal; Francesc Sesé Pallarès, guàrdia municipal; i Ciriac Marquès Ortega, guarda forestal.

Segons l’acusació, els agressors d’Onofre Godés haurien estat Joan Sebastià Andreu (Viñals), Salvador Sabaté Carbó (Coixo) i Clementina Olivas Expósito. Val a dir que en Sabaté ja s’havia enfrontat amb l’alcalde el setembre de 1918, en els aldarulls produïts després del ball organitzat pel Centro Unión de Labradores. En aquell cas també va ser detingut i jutjat a Gandesa, essent absolt de les acusacions de desacatament a l’autoritat.

En l’agressió a Josep Terrats l’acusació assenyalava a Josep Roig Galindo (Torrero) de ser l’autor del tret que el va deixar malferit durant la persecució; i a Josep Sancho Carbó (Chulo), Ramon Sancho Carbó (Chulo) i Antoni Roig Alcoverro (Pinós) d’haver-lo apedregat fins a donar-lo per mort. Per la sentència també sabem que aquella agressió es va produir en la senda que recorre el barranc que hi ha entre el coll de les Voltes i la venta Roseta.

Contra el guàrdia municipal Joaquim Viñals haurien actuat Manel Vives Cortiella, Antoni Guimerà Galí (Galí), Pau Ferràs Cortés (Pau) i Antoni Serrano Fontanet; mentre que a l’altre guàrdia municipal, en Francesc Sesé, l’haurien atacat Francesc Llombart Alcoverro (Sisco de la Coloma), Salvador Ferràs Galí (Merian) i Antoni Roig Alcoverro (Pinós). A aquest darrer, com hem vist, també se l’acusava d’haver apedregat al secretari.

Finalment, de l’agressió al guàrdia forestal s’acusava a Joan Cortés Moragrega (Gat), Antoni Altés Arrufat, Antoni Altés Jovani, Joan Sebastià Andreu (Viñals) – a qui també s’acusava d’haver agredit l’alcalde – , Joaquim Gil Estruel (Jaumet) i Francesca Vives Ferré (Pallàs).

El dinovè acusat era el notari, Aureli Prada, al que s’acusava d’haver incitat a tots els altres d’haver perpetuat els cinc atacs contra les autoritats locals.

Tot plegat, gairebé després de tres anys dels fets, la majoria dels implicats havien estat absolts, tant per l’autoritat militar com per la civil. Alguns, però, tal i com es desprèn de la documentació localitzada van ser condemnats per l’autoritat militar, tot i que en desconeixem les penes ni quan de temps van estar a la presó.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>