Visites al bloc

  • 25.691

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Els fets d’Horta de 1919 (2 de 3)

Republicans i regionalistes a Horta

A Horta tenim notícies de l’existència d’un nucli republicà des de, com a mínim, l’estiu de 1916, quan la premsa anuncià la visita de Marcel·lí Domingo a la població per impulsar la creació d’un centre local. Aquest ja era una realitat el novembre de 1917, amb el nom de Centro Autonomista Republicano, i estava adscrit al republicanisme marcel·linista, predominant a les Terres de l’Ebre. Sembla ser que els seus impulsors locals haurien estat Manel Sánchez Ruiz i Manel Sancho Martínez.

Marcel·lí Domingo, cap del republicanisme ebrenc

Marcel·lí Domingo, cap del republicanisme ebrenc

El novembre de 1918, però, el primer denunciava a la premsa republicana la traïció dels principis de l’entitat per part del segon, que hauria permès la modificació dels estatuts i l’entrada a l’entitat de persones gens vinculades amb l’ideari republicà i properes a idees clericals. Possiblement la denúncia de Sánchez tenia un rerefons de veritat, donat que, durant els fets, al costat de Manel Sancho la premsa denuncia la presència de Vicenç Loscos i Aureli Prada, dos dels prohoms locals.

Del primer, metge de professió, sabem que l’abril de 1911, amb motiu de la mort de la seva filla, el diari catòlic El Restaurador, li enviava el seu condol assegurant que es tractava d’un correligionari de fermes creences. De fet, va ser víctima de la repressió a la rereguarda republicana durant el primers mesos de la Guerra Civil, essent assassinat el novembre de 1936 a Torredembarra. Del segon, notari, sabem que l’estiu de 1909 s’havia casat amb Dolors Català de Gand, d’una respectable família de Batea, i que el novembre de 1918, el mateix diari el considerava bon amic i correligionari.

Tampoc és irrellevant que tots tres fossin detinguts i jutjats, però que l’entitat, el Centre Autonomista, no es veiés esquitxada pels fets, com si succeí amb altres entitats del poble, marcadament republicanes.

Potser, aquest escapçament del moviment republicà amb un canvi d’orientació ideològica dins el Centre Autonomista fos la causa de la creació, l’abril de 1918, d’una nova entitat local, el Centro Obrero Hortense, que el desembre d’aquell any era presidit per Domènec Sancho Martínez, que seria detingut i jutjat per la seva participació als fets.

De fet, segons es desprèn d’alguns documents que es conserven a l’ajuntament, ambdues entitats no tenien gaire bones relacions. Així ho expressava l’alcalde l’abril de 1919 en un escrit al cap local de la Guàrdia Civil, on raonava la denegació del permís a les dues entitats per celebrar la festa del 1r de maig dient: los elementos que integran las referidas entidades son de si bastante antagónicos; és a dir, que prohibia la festa per evitar enfrontaments entre els partidaris d’una i altra entitat. No cal dir què aquest era, possiblement, una gran excusa per evitar una manifestació en contra del poder establert.

Sense poder-ho assegurar, podria ser que el Centre Autonomista hagués virat cap al regionalisme conservador de la Lliga, amb el possible suport de sectors del carlisme local; i que els republicans més progressistes o d’esquerres, haguessin impulsat una nova entitat, el Centre Obrer.

La tercera entitat en discòrdia seria el Centro Unión de Labradores, del que no sabem gran cosa. Per la documentació municipal sabem que ja existia el setembre de 1918, quan es denunciaren els aldarulls viscuts després d’un ball organitzat per aquesta entitat a la plaça. Segons aquests documents, en acabar el ball hi va haver crits en favor de la República, xaus o cants improvisats contra les autoritats locals i l’enfrontament entre l’alcalde i Salvador Sabaté Carbó, un altre dels detinguts arran dels fets del juny de 1919.

Tot plegat, la premsa no va assenyalar cap opció política com a responsable dels fets. I encara més, ni la premsa republicana ni la regionalista en va fer gaires comentaris. La única reacció al respecte va ser la visita a la població, el 6 d’agost, de Marcel·lí Domingo, de la qual no em trobat cap informació concreta. Qui si va reaccionar va ser l’ajuntament, que al dia següent dels fets va sol·licitar al Governador Civil el tancament del Centre Obrer i el Centre Unió.

Tot plegat, mancats però de prou informació per assegurar-ho, el que sabem apunta que les forces republicanes locals haurien estat les principals protagonistes dels fets, tot i que dirigides o encapçalades per representants del Centre Autonomista i dos prohoms locals, el notari i el metge, que aparentment no combregaven amb aquelles idees.

Repressió: detencions i empresonaments dels revoltats

La reacció de les autoritats va ser immediata, i la Guàrdia Civil va començar a practicar les primeres detencions. El 2 d’agost, segons la documentació que es conserva a l’arxiu municipal, el jutge miliar va ordenar al d’Horta la detenció de Salvador Sabaté Carbó, Jaume Gil Estruel, Josep Roig Galindo i Manel Boldó Andilla; i dos dies després la d’Aureli Prada Losada, Ramon Alcoverro Font, Joan Sebastià Andreu, Josep Homedes Grau, Francesc Homedes Grau, Domènec Sancho Martínez, Manel Sancho Martínez, Marià Fornós Boldó i Vicenç Loscos Pardos.

La premsa, però, no en va començar a informar fins el 5 d’agost, després de la detenció d’Antoni Altés Jovani, propietari d’un hostal on s’havien trobat els tricornis i fusells que els van prendre als guàrdies civils agredits.

Al dia següent el Diario de Tarragona informava de la marxa cap a Horta del tinent coronel Ángel San Pedro Aymat, del Regiment d’Infanteria Almansa, per actuar com a jutge militar en la instrucció de les diligències pels fets. La intervenció militar obeïa al fet que quatre de les víctimes eren membres de la Guàrdia Civil, un cos militar.

Presó de Pilats a Tarragona, on van estar reclosos els veïns d'Horta

Presó de Pilats a Tarragona, on van estar reclosos els veïns d’Horta

En primera instància els detinguts vam ser reclosos a la presó del poble, però el 9 d’agost trobem un ofici informant a l’instructor militar que tot i haver netejat i sanejat la presó, aquesta no compleix els mínims de salubritat necessaris i que no es disposava de cap altre local. Per aquest motiu es van traslladar a la presó del districte, a Gandesa, on no s’hi van estar gaires dies. A partir de l’11 d’agost va començar un degoteig de trasllats cap a Tarragona, a la presó de Pilats, de tots els detinguts. Els primers en fer-ho van ser Aureli Prada, Vicenç Loscos i quatre veïns més de qui no coneixem la identitat, que van ingressar a la presó de Tarragona el 12 d’agost. Al dia següent hi ingressaven vuit veïns més, i l’endemà ho feien quatre dones per, segons el diari tarragoní, haber producido cruenta torturación a un guardia civil.

El 18 d’agost el nombre de veïns i veïnes d’Horta empresonats a Tarragona ja era de vint-i-cinc, arribant a ser-ne trenta-cinc a finals de setembre. Tres mesos després de les primeres detencions, per raons que la premsa no recull, deu dels implicats eren alliberats, en concret set homes i tres dones. No tornem a documentar més alliberaments fins el gener de 1920, quan deu veïns més van poder tornar a Horta, en aquest cas ho feren nou homes i una dona. Així doncs, sis mesos després dels fets a la presó de Tarragona hi romanien quinze dels detinguts arran dels fets.

Durant aquest temps la premsa recull dos fets que volem destacar. El primer és la defunció de l’alcalde, Onofre Godés, possiblement l’11 de novembre. No sembla, però, que la seva mort tingués relació directa amb les agressions patides el 30 de juliol. El difunt deixava viuda, na Carme Pallarès Grau, i cinc fills: Josep, Pilar, Joaquima, Josepa i Agustí.

El segon es produí poc abans del Nadal de 1919, quan l’instructor va elevar al plenari la causa instruïda contra els veïns d’Horta pels fets del juliol. Quatre mesos després, l’abril de 1920 el plenari autoritzava la celebració del Consell Guerra contra trenta-quatre veïns del poble.

N’hi ha un altre que no pareix al mitjans, però que també cal tenir en compte. Després de la greu agressió en Josep Terrats no va tornar al poble. Va abandonar la plaça de secretari municipal i, sembla ser, va allunyar-se d’Horta per no tornar-hi més.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>