«

»

maig 13

Els fets d’Horta de 1919 (1 de 3)

El 31 de juliol de 1919 el Diario de Tortosa, òrgan del partit Liberal, informava dels greus aldarulls patits a Horta de Sant Joan el dia anterior. Al dia següent ho feien el Diario de Tarragona, a la primera plana, i les publicacions catòliques La Cruz i El Restaurador.

"Los desordenes de Horta" van ocupar la primera pàgina del Diario de Tarragona l'1 d'agost de 1919

“Los desordenes de Horta” van ocupar la primera pàgina del Diario de Tarragona l’1 d’agost de 1919

A través dels quatre articles, podem reconstruir la que fou la versió oficial d’aquells successos que van trasbalsar la vida diària de la població. Segons aquests diaris la nit abans dels fets es va celebrar un míting, possiblement al Centro Obrero Hortense o  al Centro Unión de Labradores, amb la participació, entre d’altres, d’Aureli Prada, el notari, Vicenç Loscos, el metge del poble, i en Manel Sancho. Tots ells, segons les cròniques publicades, haurien excitat als assistents a l’acte per promoure la destitució del Secretari municipal, en Josep Terrats Rel, convidant-los al desordre públic.

L’endemà, un d’ells, possiblement el metge, s’havia personat a l’ajuntament per demanar la inclusió d’un grup de veïns al cens electoral. Sembla ser que no era el primer cop que es presentava aquella petició i que en aquesta ocasió va ser acceptada per complir amb tots els requisits legals. De fet, a l’arxiu municipal es conserva un cèdula de notificació del 28 de juliol, adreçada a Vicenç Loscos, on es rebutjava la instància presentada per no anar acompanyada de la seva cèdula personal.

El que no comenten els diaris, és que el 30 de juliol el termini legal per fer-ho ja havia prescrit, de manera que l’acceptació de la petició, en realitat, era paper mullat. De fet, el termini oficial per aquestes reclamacions era el 20 de juliol.

Segons la premsa oficial, tot i aconseguir el que volien, poc després un grup de veïns, format per homes, dones i nens, es va concentrar al davant de l’Ajuntament per demanar a l’alcalde, Onofre Godés Martínez, la destitució immediata del Secretari. Aquest s’hi negà, demanant-los que ho fessin formalment, amb una instància per escrit. Davant d’aquella resposta, el gruix dels manifestants va marxar per tornar-hi poc després.

No sabem si va ser entre una visita i l’altra, però a l’arxiu municipal es conserva el registre d’una nota remesa al cap de la Guàrdia Civil del poble requerint la presència d’una força armada a l’ajuntament por tener notícias de que se deseaba celebrar una manifestación tumultuosa por parte de los socios del Centro Obrero y de Unión de Labradores. Les forces enviades van ser un sergent i tres guàrdies, que es van sumar al dos guàrdies municipals i al guarda forestal que l’alcalde també havia fet cridar. Set homes armats, doncs, que es van haver d’enfrontar a una multitud que, aleshores, arribà encapçalada per Aureli Prada i Manel Sancho.

Les notícies publicades afirmen que al crit de ¡fuera el Secretario! i ¡muera el Ayuntamiento y la Guardia Civil! la multitud va assaltar l’edifici. Els guàrdies van ser desbordats i agredits, rebent cops i bastonades mentre la gent els prenia les armes. Superada la barrera de la força pública els revoltats es van encarar amb l’alcalde, que també va ser agredit, patint un greu cop al cap.

Mentre, el Secretari municipal, en Josep Terrats, hauria aprofitat per escapolir-se de l’Ajuntament i fugir cap a través. Descobert pels veïns, un grup d’entre 300 i 400, segons els diaris, el va perseguir fins aconseguir engegar-li un tret que el va deixar lleument ferit. Tot seguit, els perseguidors el van apedregar fins a donar-lo per mort. Greument ferit, però encara viu, el Secretari s’hauria arrossegat fins a trobar un veí, algunes fonts diuen que era el seu fill, que el va recollir i, en un carro, el va dur fins a Prat de Comte.

Com qualsevol revolta o protesta popular, aquells fets tenien un origen, i també van tenir unes conseqüències per als seus protagonistes. Provem, tot seguit, de conèixer ambdues qüestions: els motius i el preu a pagar per aquell assalt violent a les autoritats locals.

Caciquisme i manipulacions electorals

En aquells moments Horta, i tot i formar part del Districte de Gandesa, a nivell electoral estava adscrita, juntament amb Arnes, al districte electoral de Roquetes. Aquest, des de finals del segle XIX, s’havia convertit en un feu del partit Liberal, on els seus candidats sempre guanyaven les eleccions, amb la breu excepció de la convocatòria de 1907 i al Solidaritat Catalana. De fet, des de 1910 l’encasillado del districte era Manuel Kindelán de la Torre, un advocat nascut a Cuba, que va guanyar totes les convocatòries electorals al districte fins el 1923.

L'ajuntament d'Horta va ser l'escenari dels Fets d'Horta

L’ajuntament d’Horta va ser l’escenari dels Fets d’Horta

A nivell local, fins el 1912 el poble va estar durant dues dècades sota el control del seu alcalde Tomàs Terrats (per saber més podeu consultar l’entrada L’accidentada romeria al convent de Sant Salvador d’Horta de 1897), que va ser succeït per un tal Carles Terrats, amb qui en desconeixem el parentiu. Si sabem, però, que la víctima de l’assalt era el seu fill, en Josep Terrats, advocat i secretari de l’ajuntament des de 1913. No és cap disbarat pensar que aquest, tot i no ser alcalde, continuava manegant els mecanismes electorals per garantir la victòria dels candidats de torn.

Així ho indicaria el fet que en les eleccions a Corts de l’abril de 1916 el liberal Kindelán obtingués tots els vots emesos a Horta, mentre que el seu contrincant, un republicà, no n’obtingués cap. O que en la convocatòria de febrer de 1918, on Josep Terrats feu d’apoderat del candidat regionalista, Francesc Ripoll, aquest s’imposés, contra tot pronòstic, a Horta amb 367 vots contra els 39 de Kindelán que, encara no feia dos anys havia acaparat tots els vots de la població. El tercer en discòrdia en aquella convocatòria, el republicà radical Pérez de Rozas, va obtenir 106 vots, que permeten albirar quina era la veritable força del republicanisme a la població.

El canvi d’orientació cap als regionalistes, que en aquells moments havien entrat al govern de l’Estat amb dos ministres, no va durar gaire. A les següents eleccions a Corts, celebrades el juny de 1919, el candidat ministerial, en Kindelán, es va enfrontar de nou al republicà Pérez de Rozas. A Horta el resultat va ser d’un empat tècnic: 280 vots per cada candidat.

A nivell local no tenim massa informació de la filiació política dels deu regidors que formaven el consistori en el moment dels fets. A més d’Onofre Godés, hi trobem a Josep Cortiella Pons, Carles Bel Álvarez, Joaquim Ferràs Pujol, Joan Tomàs Mulet, Manel Puyo Altès, Francesc Guimerà Pujol, Nicolau Amposta Pedret, Antoni Samper Roig i Joaquim Cortés Carceller.

Sembla evident, d’una banda, que els poders fàctics, que bé hom podia entendre que encarnava el secretari municipal, seguien fent i desfent al poble, condicionant els resultats electorals segons la seva conveniència. I de l’altra, que el republicanisme havia aconseguit fer-se amb un espai propi a Horta, posant en dubte el poder omnímode dels cacics locals.

David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>