Visites al bloc

  • 24.574

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Joan Caballé Goyeneche, diputat pel districte de Gandesa (1907-1923) (2 de 2)

La tercera legislatura (1914-1916)

El pacte entre els republicans reformistes i el partit conservador a la província de Tarragona va garantir a Caballé la seva reelecció. Aquest cop es va enfrontar a un candidat liberal, Juan de Urquía, que ja havia estat diputat del districte entre 1901 i 1905.

Malgrat que Urquía comptava amb el suport dels carlins i els sectors catòlics del districte, el fet que el govern de torn fos conservador, sumat a l’aliança provincial, van assegurar la victòria de Caballè per 5.290 vots contra el 3.953 del candidat liberal.

Recordatori de la inauguració del pont sobre l'Ebre amb la imatge d'en Caballé, que en fou l'artífex

Recordatori de la inauguració del pont sobre l’Ebre amb la imatge d’en Caballé, que en fou l’artífex

Aquesta va ser una legislatura curta, però en Caballé va aconseguir arrencar alguns concessions del govern pel districte. Així, el febrer de 1915 la premsa destacava que els esforços del diputat havien aconseguit que la Direcció d’Obres Públiques hagués ordenat la confecció de l’estudi de la carretera d’Ascó a Batea, passant per la Fatarella i Vilalba, i des d’allí fins a Nonasp. També havia aconseguit 50.000 pessetes per que s’enllestís el camí veïnal entre Bot i Prat de Comte, i fons per l’arranjament del tram entre Gandesa i Caseres de la carretera general.

Aquell mateix mes el Diaro de Tortosa informava de la visita al Pinell del diputat acompanyat de l’enginyer en cap d’Obres Públiques de la província, el senyor Corsini, per estudiar els punts per on havien de passar els conductes per abastir el poble d’aigua potable.

Al juliol, davant les destrosses provocades per una greu pedregada i la inexistència de fons per a calamitats públiques al pressupost del ministeri de Foment, Caballé va aconseguir que s’hi fessin obres públiques per tal que els afectats no es veiessin abocats a la misèria. Entre aquestes s’inclou l’arranjament d’un tram de la carretera del Pinell a Móra d’Ebre.

Potser no sembla gran cosa, però era més del que mols diputats havien fet pel districte durant molts anys. En Caballé, doncs, jugant amb les regles del caciquisme a l’ús, va optar pel populisme, beneficiant als més desfavorits, en lloc de tenir cura només de les famílies que dominaven el districte. Un caciquisme més popular, però caciquisme, com ho demostren els esforços per garantir la carrera política del seu cunyat, en Pere Lloret Ordeig, al que va convertir diputat provincial el 1915, després de l’intent fallit de 1913. Dos anys després de la seva elecció,  Lloret esdevingué el president de la Diputació de Tarragona.

La travessa del desert (1916-1923)

La crisi del sistema de la Restauració ja era un fet indiscutible i els governs del tron es succeïen ràpidament. El 1916 es van convocar noves eleccions, aquest cop sota el control del Partit Liberal. Caballé va optar a la seva tercera reelecció pel districte, enfrontant-se al candidat ministerial, de nou com a republicà reformista. El candidat oficial va ser Carles Maristany, que comptava amb el suport del govern, dels carlins i també dels conservadors del districte. Val a dir que, a més, tenia el suport d’una gran empresa, la companyia ferroviària MZA, de la qual el seu pare, el marquès d’Argentera, n’era president.

La lluita electoral va ser aferrissada, i Caballé va ser derrotat per un estret marge de vots: 4.860 de Maristany contra 4.222 del candidat republicà. Ambdós candidats es van acusar de compra de vots i altres accions coercitives, però la justícia va desestimar les reclamacions i va deixar Caballé sense l’acta de diputat. Després de nou anys representant al districte en Caballé no només perdia l’acta, si no també la protecció que atorgava el càrrec.

A partir d’aquell moment van començar-lo a assetjar alguns dels problemes i embolics en els que s’havia anat ficant al llarg d’aquells anys, la majoria d’ells relacionats amb els projectes per aconseguir les concessions per proveir d’aigua Tarragona i Reus. Endeutat i perseguit pels bancs, el clímax d’aquella davallada va arribar el juliol de 1917.

En el marc d’una discussió per un crèdit que li havia denegat el Banc Español de Crèdit, Caballé va disparar contra un dels seus consellers i diputat al Congrés, el marquès de Cortina, ferint-lo lleument. Això va suposar la seva detenció i un allau de notes de premsa provant d’explicar el succeït, incloent entrevistes amb l’acusat mentre encara estava detingut. Caballé es va defensar acusant als seus enemics polítics d’haver conspirat per arruïnar-lo, assenyalant al marquès de Villamejor i al seu germà, el comte de Romanones – en aquell moment president del Consell de Ministres – d’haver-hi participat.

Tot plegat li va valdre una curta estada a la presó i l’embargament de les seves propietats, tant a Tarragona com a Batea, per impagament dels crèdits que havia sol·licitat. L’impacte de l’afer amb el marqués de Cortina, a més, el va obligar a manternir-se allunyat de la política, havent de renunciar a presentar-se a les eleccions de 1918.

Durant aquell exili forçat de l’activitat política va fructificar la seva principal aportació al districte: el pont de Móra d’Ebre. L’obra va ser inaugurada l’agost de 1918 sense la presència de Caballé, malgrat que totes les autoritats lloessin la seva tasca per fer-lo possible.

El sistema estava en crisi, i el 1919 es van tornar a convocar eleccions, a les que Caballé tampoc no es va presentar. Si que ho va fer, però, a les convocades el desembre de 1920.

La quarta legislatura (1920-1923)

Havien passat tres anys des de l’afer Cortina i en Caballé es presentà com a candidat del Partit Republicà Radical, essent proclamat automàticament davant l’absència d’un contrincant. Sembla ser que aquesta victòria sense contesa electoral va ser fruit d’una aliança entre conservadors i radicals per fer front comú contra la Lliga Regionalista.

Poc sabem de les accions empeses per Caballé durant aquella legislatura. Els seus principals esforços es van centrar en aconseguir fer realitat un projecte ferroviari que enllacés el Baix Aragó amb Tarragona, tot travessant el districte de Gandesa. Iniciativa que va topar amb aquells que continuaven reclamant la línia del Val de Zafán, que la proposta de Caballé desestimava (per saber més sobre els projectes ferroviaris a la Terra Alta podeu consultar les entrades de Els trens perduts, publicades entre el 12 de setembre i el 10 d’octubre de 2014).

La legislatura tampoc va ser gaire llarga, i l’abril de 1923 es tornaven a convocar eleccions a les Corts. Per cinquè cop Caballé va a tornar a presentar la seva candidatura pel districte, aquest cop com a republicà independent. Davant el perill que tornés a ser proclamat de forma automàtica, la Lliga, que havia començat a arrelar al territori, es va mobilitzar per trobar-li un adversari. Per segon cop qui acceptà l’encàrrec va ser Carles Maristany,i per segon cop es va tornar a imposar a Caballé per 4.992 vots contra 4.159 del republicà.

Aquella legislatura encara va ser més curta. Al setembre el Capità General de Catalunya, el general Miguel Primo de Ribera va posar fi a la Restauració amb un cop d’estat. En Joan Caballé es va retirar de la política activa, instal·lant-se a Tarragona, on va morir el 31 de març de 1935, quan comptava setanta-dos anys.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>